És un temps on el futbol és endiosat i a ningú li avergonyeix classificar-ho com a art, fins i tot teòrics intel.lectuals fan servir símils futbolistics com a referencia per explicar els seus pensaments. Un Messi, un noi que juga a futbol meravellosament bé però que cada vegada que obre la boca no diu res més que un tòpic pilotero, se'l poc col.locar com a una de les persones més admirades del país...per tant, tot és molt confús.
Internet és gegant, és com tenir un grafitti mundial al qual hi podem posar el que ens dongui la gana, com quant vas pel carrer i veus escrit en una paret: faches fora! o viva España!, cadascú posa el que vol i tothom pot accedir al pensament de l'altre.
Jo, personalment, alimento la sed de pensaments en aquest medi, m'encanta veure el que pensa la gent, m'agrada llegir un foro de debat, tot i que jo no digui res en molts casos, m'agrada furgar en el cervell de les persones.
A vegades l'utilitzo per buscar algun record del meu passat, a vegades perquè ahir per la tele van fer un concert d'un grup que em prometia emocions auditives i ho recomprovo pel you tube, a vegades estic buscant una direcció per la feina i acabo mirant l'història del poble que demà visitaré.
I arriba el facebook, allà retrobes a molta gent que fa temps que no en sabies res de res, alguns amb molta il.lusió, altres perquè si, altres son gent que en el passat estaven allà i prou, i de sobte es transformen en gent que passa a ser important en el present. Molts d'aquests antigament quedaven eclipsats per la fresa d'un grup o segurament el descobriment no es podia fer. El facebook personalitza les coses i és curiós, graciós i digne d'estudi tot plegat.
Algú que potser l'unica cosa que sabies d'ell era que el dissabte, com tú, anava a una discoteca comuna, de sobte, el facebook t'entrega la seva vida qüotidiana, saps si va al cine, o a la peluqueria, que li ha passat en tot el dia, i tot i que hi ha un punt evident de safardeig, tot plegat és interesant.
De fet, el facebook és simètric amb el que vivim en la realitat menys cibernètica, tot és trepidant, reps informació i passa de llarg. Ja fa dies que he optat per parar i si un enllaç em fa gràcia de mirar, m'ho apunto en una llibreta, perquè de fet tambè he aprés coses absolutament interessants d'enllaços penjats en la xarxa social.
Ahir em va fer pensar, mentres uns quants entraven de plé en una conversa surrealista, i de fet m'entregava un instant diari delirant i sobretot plé d'humor i de riure, que sempre va bé, un altre amic estava a punt d'entrar al quiròfan i anaves veient tots els passos que la seva parella anava informant en pura actualitat i de sobte una mare pateix per el seu fill, per una malaltia seria i entremig misatges privats que anava contestant. És simbòlic tot plegat, perquè curiosament reia i a l'instant patia i a l'instant mirava un altre estat d'una altre persona, tot plegat potser si que és una mica trepidant i segurament no permet endinsar-te a res en concret, però és miraculós que l'informació ens arribi tan rapidament, ja hi estem acostumats, però no deixa de sorpendre'm.
Com tot el que apareix en aquest món veloç, el face ha anat molt ràpid a entrar en les nostres vides i recordo com si fos avui quant un noi va dir en el seu blog: ja us podeu preparar que a partir d'ara sentireu a parlar del facebook, i realment ha sigut així.
Suposo que mirem l'ordinador amb la mateixa visualització que ho fem amb la tele, son com un telenoticies dels teus amics o coneguts, si un té diarrea, si un té un mal dia o està eufòric o si te feina, o està en plé trasllat o comença un nou negoci...suposo que alguna vegada ja es deu haver assistit a un adèu d'algú que es vol treure la vida o que està a punt de preparar un atemptat (això ja ha passat). Però el món que vivim ens transforma en èssers tan propers com llunyans, segurament abans tot el que escoltaves era molt més original ja que tú erats l''unic oient, ara tot és diluit, i fins i tot un crit d'auxili d'un amic facebekià te'l prens amb relativitat, li poses un m'agrada i li dius que ànims i ja està, i no dic que no ho facis sincerament, però rapidament tens tantes coses que mirar que no pots parar atenció més que una estoneta.
Cadascú té la seva experiència en el face, la meva m'ha fet entendre que si no estic bé, no em va bé entrar-hi, el perquè no el se, però és així, suposo que és la meva innata reacció a tancament que tinc quant no estic fi, tot el social que sóc es transforma en una persona tancada en si mateixa que ha de treballar un fet per no carregar la motxil.la amb un sobrepés que no em deixi caminar, per tant, entro al face quant estic bé i en general em moc pel sentit de l'humor, tot i que repeteixo, he vist i llegit coses precioses en ell.
Ahir va ser un altre moment extraordinari i em fa gràcia penjar-lo en el blog, ja que finalment el facebook va tan ràpid que no dona temps de saborejar suficientment els bons moments, vaig riure molt i tot va començar amb un comentari:
"avui m'han fet recordar el dia que vam comprar un ànec mut i una gallina...va passar el temps i de sobte, la gallina, amb una cresta que t'hi cagues va dir: kikirikiiiii!! i jo collons!! i li dic al ànec: has vist? i ell diu: qua??...com que qua? no erats mut? ...això em passa per haver sigut un new hippye!"
- Mon Dinarès JAJAAAA tio.
Alex Font Roca que consti que no hi ha res inventat, menys que li vaig preguntar a l'anec si ho havia vist,evident...però el galliner és va convertir en alguna cosa alucinant, el gall es volia tirar l'ànec, l'anec desplomava a les gallines, finalment, com a hipyyes incapaços de fer paté d'un ànec amb nom propi (mai posis nom a un animal que ha d'anar al caldo) el vam posar al riu, era gegant i blanc, o sigui que els altres ànecs van acabar al psiquàleg perquè estaven acomplexats...això últim també es inventat....- Mon Dinarès Porta-me'ls a casa que els passaré amb el gos del veí, segurament el tornen boig i calla per sempre.
Alex Font Roca i un dia ja t explicaré quant sortia a passejar a dos gossos, un gat, i una cabra pel bosc, els boletaires tampoc entenien res de res, però això ja son frutos de otro panel
Alex Font Roca ja no en queda cap i parlant en sirio t ho dic, els va matar el gos del veí, a les cabres, cabrits, i gallines i gall, l'unic que es va salvar va ser l'anec, per xerraire!!- Rouse Pink jajajajajaja i l'ase, on és l'ase ?
- Mon Dinarès És que la conversa que has explicat m'ha molat molt. Li va dir 'has vist?' a l'ànec i et va contestar 'qua?'? SUBLIM!!!
Alex Font Roca el burro català va sobreviure, i encara habita a casa meu- Rouse Pink menys mal..... aixi podràs tornar a crear una bona banda de música !!!!!!
Alex Font Roca però això no era veritat Montse, de fet està inspirat en un acudit de l'Eugeni, tot i que tot el que explicat és cert, però jo em pregunto, com es pot veure els huevis d'un pollet, si és digués pollàs encara, però pollet, impossiblle- Mon Dinarès jajajajja per favor, prou!
Alex Font Roca un dia farem un concert Rosa, alguna cosa treure'm d'un burro i una pantera rossa!! a veure qui ens ve a veure, com no sigui un os formiguer sord ho tenim magre (porc)!!- Rouse Pink per saber si tenen huevis no els has de mirar sinó tocar !!!!!!
Alex Font Roca osti, i si m'enamoro?- Rouse Pink La historia del new hippye i el pollet castrati....
- Nuri Lopez Barris Me n'alegro que tot sigui pensar en com pot fer un new hippie un patè d'un animal amic. Això mai! :)
Alex Font Roca si, encara acabariem menjant perdius, pobre polleta...
Alex Font Roca tranqui Nuri, l'ànec tenia nom, juan ( en honor del veí) , les gallines es deien pili, maria i rosa (honor a companyes de feina) i el gall Paco, en honor d un altre veí, mai faria paté d'un amic!!- Toni Ramon Llobera A vale!,...com que no fumes li fots directament a les drogues.Ara ho entenc.
- Nuri Lopez Barris jo ja m'he perdut, qui són "pobrets"? Sóc vegetariana...
Alex Font Roca jo ja fa estona que m'he perdut, l'unica cosa que faria ara mateix, seria embolicar un ànec i fumar-me'l
Alex Font Roca antoniuuuu, oink? hoy no mañana!!- Toni Ramon Llobera Tu qué eres?....un perro-lobo......Y eso?....porque mi padre era un perro y mi madre una loba......Aaaah.....y tu?......un oso hormiguero.....Venga ya,un oso hormiguero!!!!
Alex Font Roca no se me ponga nervioso... a ver..fijese bien...que letra es?- Nuri Lopez Barris Jo ja plego, la gent "psicològicament equilibrada" tindria opinions al respecte....
Alex Font Roca la gent psicologicament equilibrada estan sonats!!- Quimi Ruiz La AAAA!
Alex Font Roca coño, pues es la A!!!- Quimi Ruiz Bona nit, nens. Que estic fet pols (descomposició intestinal: que cago aigua, vamos)
Alex Font Roca ME CAGUN TU (me cagun deu) anims i recuperat i espero que aviat caguis com jo!!- Mon Dinarès jjajajaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaa - Isa Freixa En sirio us dic q esteu FATALISSIMS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada