Essència

fa anys vaig escriure:

" Com es podria definir l'essència? Com a norma bàsica del diccionari incorporat dins de cada ésser humà seria impossible definir l'essència d'una manera standar, hauriem de buscar en les entranyes de cadascú per poder trobar resposta a tal pregunta.

Però aquest es un escrit fet per mi, per tant he arribat a la conclusió, després de molt pensar que la definiré com em dongui la gana, o sigui , que començo:

Per mi, l essència es la part més real que tots guardem, en la majoria dels casos la desconeixem, en altres no l' escoltem tot i que no para de parlar, altres estan tota la vida escoltant-la pero no li foten cas, molts es passen la vida ignorant-la tot  i altres la confonen amb la consciència una vegada han vist la pel.lícula del Pinotxo, m'explico:

Pepito Grillo té la difícil missió de recordar a Pinotxo el que està bé i el que està malament, tot per una fada que es pensa que li fa un favor quant el nomena guardià de la consciència del ninot de fusta pujat de fums. Però hem de recordar que la consciència parla d una manera general, et recorda el cami recte i el procés lògic de qualsevol persona,  sigui de carn... o de fusta amb prespectives de millorar el teixit extern.

 L'essència generalment és l'antítessis de la consciència. L'essència és individual i en general marca unes pautes úniques que ens diferencia de tothom, com les ratlles de les zebres, encara que a primer cop de vista les veiem iguals.

Desde lluny nosaltres ens assemblem força, si no tens un problema físic evident, t'acostumes a moure igual que els altres, amb més o menys finura o elegància però tots ens movem en una mateixa direccio. Si no mireu un dissabte qualsevol el Portal de l'Àngel i veureu que n'hi han ben pocs que caminin d esquena o fent la vertical, llevat que tinguin un platet devant per poder menjar aquella dia... i allà, on ens trobem tots per menjar, també ens assemblem força, de prop veurem gustos diferents i estils diferents pero de lluny veus tot de gent menjant més o menys de la mateixa manera.

Segurament si menjessim sense la consciència d'uns hàbits alimenticis que indiquen correcció i educació, apareixeria l essència de cadascú, amb això vull dir que en l essència s'abarquen moltes coses, no es basa tan sols en les coses trascendentals, també en les més innates de nosaltres, i potser ens vindria més de gust menjar sense coberts o "xurrupar" amb força la sopa com molts de nosaltres fem en la nostra intimitat cassolana quant no tenim la consciència al costat.

Amb això no vull dir que algunes tribus menys civilitzades (segons el nostre cànon de civilització) mengen amb l essència continuament, ja que ells també els apreta la consciència, però d una manera menys occidental i potser més ritual.

Evidentment tampoc seria agradable que la gent cagués essencialment on els dongués la gana...per exemple, un dissabte a la tarda al Portal de l'Àngel... potser s'ha de canalitzar la genètica anàrquica de l essència de cadascú i trobar un equilibri entre consciència i essència i deixar de banda la meva iontroducció a l essència més banal i endinsar-me en la més trascendental o vital.

Si mirem les notes dels nostres fills en el lloc on evaluen els seus coneixements, entendrem que ja de ben petits els acotumen a no parlar d ells mateixos, confonent el pensament únic e irrepetible de cadascú  amb l'egoísme i l'egocentrisme. Tot i que és bo un coneixement del medi que ens envolta i sens dubte és necessari per poder ser pràctic en la societat, haurien d ensenyar als petits a treballar l interior d un mateix i aconseguir que el desequilibri que tard o d'hora apareixerà entre interior i exterior sigui més superable.

Els coneixements i l aprenentatge, sigui cultural o tan sols  per poder moure't amb solvència en aquest món no garanteix una estabilitat propia. Potser la teva aparença enganyarà a tothom pero mai  podràs enganyar-te a tu mateix i tard o d hora t hi hauràs d'enfrontar, a uns els passa quant es jubilen, i altres, abans, però tots ens enfrontem alguna vegada amb la nostra realitat essencial. Està molt bé conèixer la civilització grega, apendre d'ella si cal, o entendre perquè a Cuba el comunisme no ha pogut vencer finalment, et pot ajudar però i els teus propis moviments?. Finalment ets un crack en tota l'història de l'humanitat però no tens ni idea de qui ets.

L essència et recorda continuament el que vols realment, és la part neta de nosaltres que exigeix sense excuses el teu jo més autèntic, potser si que hi ha gent que és feliç fent fortunes i treballant tota la vida i que no sent cap remordiment al final de la seva vida, em costa pensar que això pugui existir però suposo que l'essència neix amb un mateix i potser n'hi han de més originals , de molt pràctiques, de criminals o de passotes. Amb això vull dir que la trascendencia es relativa per tothom, i el que pot semblar el més absurd i materialista per la meva essència pot ser la millor solució per una altre essència i persona. Clarament no n'hi han de bones ni dolentes, existeixen en cadascú de nosaltres i prou.

Però la més individual i menys afectada per l'extern, és la que no parla de coses físiques, és la que surt de l origen de cadascú, la que ja tots els infants van descobrint a poc a poc, però com que no estan preparats per rebre-la, ja que ningú els hi ha explicat, no saben ben bé que els passa.

De petit jo era feliç, com molts altres nens, d'adolescent jo era feliç com molta altres adolescents i es allà on comences a dialogar directament amb ella,t'exigeix i en molts casos lluites per aconseguir amagar-la per poder viure còmode o lluites per enlairar-la si tens la necessitat de viure còmode de veritat. És cert que els fenòmens externs no et deixen gaires moments intims entre tu i ella, i això provoca un enfrontament entre la velocitat externa i l interna que va desequilibrant a l'ésser fins a arribar a un punt que l'externa ha anat tant ràpid que et deixes pel camí l interna... i amb ella la teva essència.

Però no desapareix, es queda allà, i encara que en molts casos (quasi sempre), es bo no mirar enrera, a ella no te la pots deixar pel camí i hauràs de tornar a girar cua per recuperar-la, i reincorporar-la a dins teu, a no se que ja hagis fet tard.

Per entendre això es bo parlar amb molts avis i veure que no saben ben bé que han fet amb la seva vida, per sort o no, és molt  inconscient i molts moriran sense haver fet res per a ells mateixos, això no es sinònim de tristesa ni d'amargor si no hi ha hagut conscència en la perdúa de l'essència, però en molts casos la fustració és gegant i massa tard per solucionar-ho.

Potser hauriem de sumar també tota la gent que ha sacrificat la seva vida en nom de no sabem que.I no cal buscar en una guerra, que es el màxim exponent de la imbecilitat a la qual podem arribar, no cal morir per un país, el sol fet de morir despres de viure per tan sols viure ja és un sacrifici molt dur i sobretot poc recompensat."

En algunes coses no he evolucionat gaire internament...per sort.