Portava 34 anys de la meva vida celebrant-lo, de petit efusivament i ja de més gran, amb més serenor, tampoc erem gent de dates assenyalades a casa. Quant em vaig aparellar, vaig recuperar l'efusivitat d'infant i evidentment, quant va nèixer l'Aida, es va convertir en el moment més màgic de l'any, que no vol dir el millor, però si el més màgic.
Sense cap connotació religiosa l'havia celebrat sempre, de fet ni tan sols sé perquè son les festes.
Però el 2005 em vaig separar, just per les festes de Nadal, i realment va ser una experiència nova i vaig entendre que el sinònim de Nadal és alegria i si no hi arribes sents una tristesa que no es pot ni expresar per aquí.
El següent any ja vaig mentalitzar les meves il.lusions a tan sols la meitat de les festes, i enfocava la màgia als dies que l'Aida estava a casa, però ja va ser diferent, no em va agafar per sorpresa.
La sort de ser una separació civilitzada i que ja la teniem assumida em va ajudar, però tot i així em vaig acostumar a viure sol una part de les festes nadalenques.
El gran avantatge que tenia respecte altres, és que a casa, ja una vegada l'infantesa quedava enrera, em van ensenyar que les coses, les menys essencials, son eventuals i això ajuda a suportar la falta del que esperes o el que és "normal" en la societat que vivim i en les èpoques festives.
Ara, em prenc el Nadal d'una altre manera, aquest any em toca estar amb l'Aida a partir del 1 de Gener, per tant diumenge segurament em faré uns spaguettis tot solet. Evidentment que podria baixar amb els de casa, però la decisió és aquesta, ja que em passaré tots els primers de l'any 2012 amb els meus estimats ( amics inclosos), podré esperar.
Per tant, en aquestes èpoques em vull enrecordar dels que pateixen, perquè no saben com posar un somriure a un espai del any que sembla que tothom estigui feliç. Per més que tenim capacitat de racionalitzar i sabem que el que veiem per la tele o el que hi ha al teu voltant en molts casos no és més que una manipulació (segurament moltes vegades, de bona fé) del desembre/gener i que hi ha una clar atac de bonitis i amabilitis perquè toca, no deixa de ser una dura lluita el que molts han de digerir aquests dies.
Els que venen d'èpoques dorades, costa molt oblidar, els que no poden regalar res als seus fills també ho passen malament i els que estan sols en el món pateixen, perquè no toca patir i quant et bombardejen amb felicitat, sigui real en molts casos i en altres ficticia, no pots deixar d'estar influenciat per l'extern i segurament la solitud es multiplica per sis.
Quant les coses van bé és quant toca treballar, és el moment d'entendre perquè estàs bé, i en molts casos te'n adones que tot està bé per circumstàncies, més o menys currades, però que de sobte, per una altre circumstància se'n pot anar a fer punyetes en un instant i aleshores és quant veus el teu treball anterior. I no dic pensar en negatiu i esperar que vingui el dolent, això no és bó, parlo de gaudir del que tens i saber que res depen d'això, de l'extern, i si de la teva estabilitat. Per mi, això és treballar, perquè al final tot depen d'un mateix, si més no com t'agafes les coses.
M'agrada el Nadal per els infants, no vull caure en el tòpic de dir que tot és consum, perquè he sigut petit i recordo la meva il.lusió, que amb l'Aida vaig retrobar fins a creure'm altre vegada que els Reis Mags existeixen, fins i tot sapiguent que el Rei en aquest cas era jo.
Que sigui un bon Nadal per tots, tan pels que el volen celebrar, com pels que no poden i volen, com pels que tan els fa però encara que sigui de puntetes, tambè l'hauran de viure.
Demà seguiré pel cantó més nadalenc dels meus sentiments, que també en tinc.
Bon Nadal
2 comentaris:
Hola Alex!
Sóc la Sílvia, la dona d'en Pep( el llauner -aiiii si em sent-!!)
He conegut el teu blog a través d'ell, m'agrada molt com t'expreses, la mirada i la reflexió que li dones al dia a dia, als teus sentiments oberts sobre la gent que t'envolta i estimes, les teves opinions valentes sobre la societat on vivim. Ja sabia que escribies, en Pep sempre m'ho explicaba. I ara sóc una de les teves seguidores.
Jo també tinc un blog a on també comparteixo en xarxa amb moltisima gent que comparteix les seves aficions, si et bé de gust pasa-t'hi, estàs convidad.
De part dels dos, et desitgem que tinguis una molt bona entrada d'any en companyia dels que t'estimes i t'omplin de somriures!!
Hola Silvia, merci per les paraules i pel desig d'un any 2012 bonic i us torno el desig per vosaltres també.
De fet el Josep ja m'havia dit que tenies un blog i ja l'havia xafardejat, que sóc molt xafarder i tants de colors m'han encantat, ja em va dir que erats una artista, felicitats...sempre miro blogs , de molt diferents temàtiques, per tant, segur que també hi serà el teu entre ells, de fet la meva filla l'ha vist i s'ho quedaria tot, per tant el teu blog és un perill preciós, fas coses meravelloses i ho expliques de conya, t'aniré mirant en companyia de l'Aida.
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada