Aquest escrit serà curt, és d'agraïment a vosaltres i el que m'heu donat sempre, i el que m'heu donat aquests darrers dies, a tú Amelie per fer-me un dels petons més dolços que mai he rebut, ple de farinetes, a l'Abril per compartir tota una tarda jugant per Terrassa, a la Jimena que sempre que em veu em regala un somriure, a la Laia per les vergonyetes que em fas sempre , a la Mar perquè t'estimo com si fossis una filla meva, a la Queralt perquè t'he vist crèixer i sempre tan dolça , a la Queraleta que tinc una debilitat per tú i ho saps, a la Judit que sempre hem tingut una connexió especial, a la Maria perquè em pica el cul cada vegada que em veu, al David perquè m'explica sempre contes d'un petit dibuix, a la Jana , perquè només ens hem vist un dia però semblava que ens coneixiem de tota la vida , a l'altre Jana perquè em veu i jo no faig res i ja riu, a la U perquè sempre em fot bronca perquè em porto malament...a tants i tants nens que em fan feliç encara que estigui trist, a aquelles petites personetes que tenen fronteres ilimitades,fronteres que comencen al pati del cole i acaben al final de l'Univers, perquè ells no somien, nosaltres els adults som els que hem de somiar, ells creuen de debó en les coses... gràcies per mostrar-me tantes veritats i mostrar-me tantes vegades que els adults anem molt més perduts del que pensem, caca, pipi, gana, dormir...ser simple,una gran veritat... gràcies de tot cor per ajudar-me a creure en tot, a enamorar-me de la vida.
M'encantaria ser sempre pare de nens petits, sense nens no hi haurien reis mags, no hi hauria Nadal, perquè els nens poden més que les religions , gràcies de tot cor per ser nens i aixi com no fa gaire vaig maleir a qui no cuida la natura, avui em cagaré amb qui no permet que els nens siguin infants, no hi ha dret! és l'únic instant lliure que tenim, i tan sols les tonteries dels adults, que ens creiem les idees com si ens anés la vida, poden destrossar alguna cosa tan bonica com la innocència d'infant...
Avui va per vosaltres, tambè per tú Aida que em vas fer madurar millor quant erats petita, gràcies de tot cor per fer-me riure i permetre una cosa que amb poca gent adulta puc fer, ser pallasso, sou agraits i sobretot viviu el present de veritat...GRÀCIES PER RECORDAR-ME QUE ÉS VIURE!! ... molt més simple del que ens sembla ...
Gràcies ....
dimecres, 18 d’octubre del 2017
dimarts, 10 d’octubre del 2017
Els peons
Crec que ahir el senyor Puigdemont es
va oblidar de demanar perdó d'ànima a la gent, no ho vaig escoltar,
peró vaja, una vegada dit aixó intento entendre el meu paper de peó
en tot aixó...entenia que encara faltava un últim moviment polític,
i això no m'extranya, el que em fot és que parlin tot el sant dia
de la força del poble i com sempre, després, fotin el que els
dongui la gana, ara surten veus parlant del seny català altre vegada
per defensar una cosa que per mi és indefensable ara mateix, ho era
temps enrera, igual que els que parlen de diàleg avui i han estat
tot el procés sense dir res de xerrar entre tots, cony, si els
polítics no tenen visió de futur o de present estem perduts...
1-0: Jo mateix vaig passar un dia
realment dolent i dolgut, potser perquè sóc tant apàtrid com el
que em demostren ara mateix alguns polítics, vaig patir mirant les
porres i les hòsties i a la gent patir i fins i tot a la gent
orgullosa d'haver fet les coses bé en els seus ideals, perquè algú
els va dir que tot allò era vàlid i vinculant, es van atrinxerar
davant de les escoles i van fer tot el que teoricament els tocava fer
perquè tot allò fos real...fins i tot vaig pensar que amb
l'actuació de l'estat espanyol ja feia que tot aquell dia fos més
legal que mai...val, fins aquí és fàcil d'entendre...acabem el dia
i tothom diu que és guanyador, allò de que segons l'organització
eren 2 milions, segons la guardia urbana eren 550.000 i segons el meu
veí del tercer eren 7 perquè estava mirant modern family a la
tele...
Fa dos dies vaig tornar a escoltar en
un debat espanyol que si un dia hi ha un referèndum a Catalunya
hauria de votar tot Espanya, eing? ... ho he escoltat moltes vegades,
em quedo flipat clar, però aleshores penso que el món està tan
globalitzat que el rallye Paris Dakkar es disputa a Amèrica del Sud,
eing?...semblava una bestiesa, però després de veure el que ha
passat ahir entenc que el referèndum no s'ha de celebrar a
Catalunya, ni a Espanya, si no a Europa, de fet espero que el proper
11-S el fem o el feu a Roma, cony, haver començat per aquí !!! ...
ara diuen que tranquils, que anem bé, que tot està controlat, que
si, que si, que potser si, però repeteixo, falta demanar perdó a la
gent per tot el que vaig veure ahir...ho trobo molt greu i posa al
poble en el lloc on sempre ens han volgut, de peons...no ho sabien
tot això?...o sigui no sabien totes les possiblitats?...no m'ho puc
creure, parlen de pressions, és que no les sabien?...va home
va...per això agraeixo profundament les paraules de l'Anna Gabriel,
i no estic parlant per mi si no per molta gent que entenc que ahir
deuria sentir-se dolguda, i repeteixo no parlo d'estratègia, parlo
de persones, i ella va ser la única que va continuar amb la
coherència que ens van fer creure el dia 1-0...perquè si que van
recordar les victimes si, però que recordin perquè van estar allà
i perquè la gent va fer el que va fer...i evidentment que sóc del
bandol del diàleg, però vaig dir fa pocs dies que ens falta la
decepció dels polítics, i espereu , que això no s'acaba aqui,
recordeu les retallades de l'Estatut?...doncs per mi ahir es va
retallar alguna cosa ja...i no va ser l'estat espanyol que ho va
fer...que posin les coses a lloc cony i que diguin sincerament qui és
el poble avui en dia i que som realment, no som res més que peons,
la única manera de no ser-ho seria doncs anant tots a tallar el cap
a la gent que calgui, però estem al segle XXI i això no és
possible i evidentment jo no tinc aquesta visió per arreglar les
coses...
Jo no dic que la decisió d'ahir fos la
correcte o no, no en tinc ni idea, de fet em crec poques coses que no
veig amb els meus ulls, però osti, em sap super greu per molta gent,
perquè van tard tots, els d'aquí tambè, el dia del referèndum
vaig pensar que injust que és tot al final, qui vola pels aires o
rep els cops de porra sempre és el poble, fins i tot els que peguen,
no són els que decideixen quant peguen, potser si com peguen, però
els de dalt, són els que menys reben sempre, és normal, ells els
toca un altre paper i nosaltres som els pringats, però coi, s'han
passat per mi , perquè si ells diuen que és vàlid no cal invalidar
el mateix dia que el donen com a vàlid, i no em serveix que diguin
que s'ha de fer així, perquè recordo que aquella data ha quedat com
una cosa que molta gent no oblidarà mai, jo el primer i que aquesta
molta gent, i aqui jo no m'incloc perquè no m'ho creia del tot,
creia que era per una cosa en concret, no per esperar més temps
encara, no, no, era per una cosa en concret que de moment han tirat
enrera...a mi em van dir això, o sigui que em van enganyar
M'encanta l'Anna Gabriel, m'encanta la
Cup, allà estan solets mantenint la seva paraula, osti que bé que
aniria que els polítics tinguèssin paraula i fossin clars...almenys
sabriem d'on venen les hòsties coi...o les carícies clar
Sincerament jo no ho entenc gens, però
vaja, veig a gent del bàndol independentista que diu que està bé
el que s'ha decidit ... jo no dic que el referèndum no serveixi per
res eh, entenc que si, i suposo que forma part de l'estratègia, no
ho sé, però tan me fot qui sigui que m'enganya i com m'enganya
quant em sento enganyat...
Ara a veure que passa, el diàleg,
segueixo confiant amb el PP, aquests tampoc enganyen mai, i dic
segueixo confiant perquè no es mouen ni un centímetre mai, i això
fa que dongui força a molta part del poble català...
Però realment fa anys vaig dir que em
feia més por Europa que Espanya, a veure que passa ara, i segueixo
perplexe que tothom hagi xerrat ara quant fa temps i temps que tot
això ja estava engegat...
No se perquè i espero equivocar-me ,
encara ens falten sorpreses per veure, desitjo que tot això acabi
amb un referèndum pactat, ara més que mai penso que és la única
solució, perquè si la declaració d'independència s'ha aplaçat
per posar-se d'acord, serà per trobar un acord, i ara com ara no en
veig cap altre, però repeteixo ahir em va faltar el demanar perdó
en el discurs , crec que és un deure perquè sigui per estratègia o
no, han enganyat a molta gent...
En quant a la meva opinió personal,
doncs torno a la meva lluita eterna, els temes socials, i que el
poble tingui alguna cosa a veure un dia amb les decisions realment,
perquè al final qui mana ja sabem qui és, i n'estic convençut: els
diners, per tant aquesta és la meva lluita, a Catalunya , a Espanya
o d'on coi em diguin que sóc...
Fantàstic que hi hagi mediació,
fantàstic que hi hagi diàleg, però no entenc doncs que hem fet
aquests darrers temps...o sigui era un referèndum pel diàleg no?...
suposo que era una cosa que s'havia de fer per arribar al diàleg
però mireu, em sap greu com es va fer i com van portar fins allà al
poble per fer-ho, que ho diguin coi !! sou peons, sou eines, i així
almenys sabrem que som realment en aquest món...
Visca Melbourne !!
dilluns, 9 d’octubre del 2017
El Troll
Jo tinc un troll, és tan bonic!!, i el tinc al menjador, faci el que faci em mira, i em diu coses i em fa descobrir qui sóc sempre , com una veueta de la consciència que em va mostrant cada instant els meus actes...ara, des de fa uns dies dorm amb mi, i li dic bona nit cada dia i li demano perdó si alguna vegada l'he fet enfadar...
Jo tinc un Troll que és diu Sempre, així el vaig batejar el dia que va arribar a casa, i li vaig posar aquest nom perquè sempre serà el troll més bonic del meu univers...és un troll que m'ajuda perquè sap qui sóc com ningú, en les meves virtuts i les meves misèries, és un Troll tan bonic que m'ha fet sentir coses increibles, tot i que a vegades, molt poques, s'enfada però això si, si el feu enfadar molt voldrà dir que segur segur que us heu passat de rosca, allò de la línia vermella que tan es parla aquests darrers dies al nostre país, perquè el meu Troll és molt bo i li costa molt enfadar-se...
El Troll és tan màgic que si no sé que m'ha d'entrar per les orelles, ell m'ho diu tot, ho diu perquè sap parlar com ningú i sap ser conscient de les coses que fa , a mi em va bé perquè jo moltes vegades perdo consciència i com que tinc aquella part de nen malcarat que no aprenc mai a frenar, ell com a ninot d'infant em pot ajudar més que la realitat...
L'altre dia em va castigar, perquè a l'hora del pati vaig fer allò que faig a vegades de ser torracollons, i vinga dir bestieses a una nena molt maca que conec, després jo volia fer les paus, com si no hagués dir res i clar, la nena encara no em parla, i és normal perquè les nenes maduren abans que els nens...
Jo tinc un Troll que te un filtre preciós de la vida, que em permet encara que estigui trist que res negatiu m'atrapi en els pensaments, i aleshores m'envia imatges i més imatges del meu passat que m'ajuden a quedar-me dolç encara que l'avui sigui amarg...
A vegades li demano que no m'enviï tantes imatges boniques, que prefereixo acceptar la realitat però aquest Troll és màgic i em mira des de l'anima però des del meu etern nen, el malcarat també clar, però també el somiador i el que camina cada dia dins meu...
A les nits és tan el que m'estima que m'envia somnis, i jo em desperto sobresaltat amb una mena d'encongiment de cor, perquè són somnis que queden lluny ara, però que he viscut i tastat com a adult, el Troll doncs m'ajuda a ser conscient però em perdona si ara em refugio en la meva part d'infant...
De tant en tant em fa un petó, un petó tan preciós que em deixa enamorat de la vida, i aleshores m'adono que la vida és un regal, encara que hi han dies que com a nen mimat que l'havia tractat molt bé, m'enfado amb ella i aleshores surt aquesta part irascible que sé que guardo dins meu...aixx ho sento Troll- li dic, i aleshores em diu que no vol dormir amb mi aquella nit, però el que no sap el Troll o si, però no m'ho pot dir perquè està enfadat, és que és molt més que un Troll, és molt més que qui em mira i dorm amb mi , el Troll és un tot per mi, ell sap qui sóc i sap perfectament tot el que sento, perquè sempre em mira, a vegades fins i tot sap el que penso i a vegades, encara més màgic, sap que faré abans de saber-ho jo mateix .. i si, aquesta monada de Troll surt de la meva ànima, perquè realment és moooolt màgic, és meravellosament màgic...
I aquests dies està enfadat i molt, de fet mai l'havia vist tant enfadat i no sé ben bé que fer, ja sé que me l'estimo infinit i ho sap però no se que te aquest estimat Troll que toca justament una part de mi vital, per això deia abans allò de l'ànima...el trobo a faltar una mica tot i que mai deixa d'estar a aquí...
I avui he pensat que puc fer més perquè estigui content? i l'he tret a passejar, perquè així vaig escoltant-lo per saber que he de fer, perquè estic perdut a vegades, quant he arribat a dalt d'una petita muntanya m'he estirat a la gespa i l'he posat al meu costat i li he preguntat la única cosa que vull saber d'ell, que és la meva consciència, la meva llibertat de culpabilitat, i li he dit ben fluix ,perquè hi havia gent que caminava i no tothom entén a un adult de 47 anys que parli amb un Troll...
- Estimat- li he dit dolçament- només vull saber una cosa, encara que em porto molt malament a vegades, oi que mai deixaràs d'estimar-me?? oi que igual que tu m'envies tants de records bonics de la meva vida, els guardes tots el que hem viscut tantes vegades junts?...porfa porfa porfa porfa, digues que si, si no jo estaré molt trist, oi que encara que et faci enfadar recordes que moltes vegades t'he fet riure??...oi que si, si us plau?
El Troll em mira amb aquella cara d'enfadat i em diu:
- Estic molt enfadat però per mi sempre seràs infinit, per això sempre he estat al teu costat, ja molt abans de que entrés per la porta de casa teva...però deixa que el meu enuig treballi...
- Val, però jo sempre et diré cada dia que t'agraeixo que hi siguis i em recordis qui sóc, gràcies Sempre, per això tens aquest nom, perquè sempre seràs aquí amb mi...
I així serà estimada vida, ets el millor Troll que mai he conegut, i repeteixo, ets taaaaan bonic , fins i tot quant t'enfades...
-Segur oi ?
-Si
. Així doncs deixo de lluitar...sempre t'estimaré
Subscriure's a:
Missatges (Atom)