Nens

Aquest escrit serà curt, és d'agraïment a vosaltres i el que m'heu donat sempre, i el que m'heu donat aquests darrers dies, a tú Amelie per fer-me un dels petons més dolços que mai he rebut, ple de farinetes, a l'Abril per compartir tota una tarda jugant per Terrassa, a la Jimena que sempre que em veu em regala un somriure, a la Laia per les vergonyetes que em fas sempre , a la Mar perquè t'estimo com si fossis una filla meva, a la Queralt perquè t'he vist crèixer i sempre tan dolça , a la Queraleta que tinc una debilitat per tú i ho saps, a la Judit que sempre hem tingut una connexió especial, a la Maria perquè em pica el cul cada vegada que em veu, al David perquè m'explica sempre contes d'un petit dibuix, a la Jana , perquè només ens hem vist un dia però semblava que ens coneixiem de tota la vida , a l'altre Jana perquè em veu i jo no faig res i ja riu, a la U perquè sempre em fot bronca perquè em porto malament...a tants i tants nens que em fan feliç encara que estigui trist, a aquelles petites personetes que tenen fronteres ilimitades,fronteres que comencen al pati del cole i acaben al final de l'Univers, perquè ells no somien, nosaltres els adults som els que hem de somiar, ells creuen de debó en les coses... gràcies per mostrar-me tantes veritats i mostrar-me tantes vegades que els adults anem molt més perduts del que pensem, caca, pipi, gana, dormir...ser simple,una gran veritat... gràcies de tot cor per ajudar-me a creure en tot, a enamorar-me de la vida.
M'encantaria ser sempre pare de nens petits, sense nens no hi haurien reis mags, no hi hauria Nadal, perquè els nens poden més que les religions , gràcies de tot cor per ser nens i aixi com no fa gaire vaig maleir a qui no cuida la natura, avui em cagaré amb qui no permet que els nens siguin infants, no hi ha dret! és l'únic instant lliure que tenim, i tan sols les tonteries dels adults, que ens creiem les idees com si ens anés la vida, poden destrossar alguna cosa tan bonica com la innocència d'infant...
Avui va per vosaltres, tambè per tú Aida que em vas fer madurar millor quant erats petita, gràcies de tot cor per fer-me riure i permetre una cosa que amb poca gent adulta puc fer, ser pallasso, sou agraits i sobretot viviu el present de veritat...GRÀCIES PER RECORDAR-ME QUE ÉS VIURE!! ... molt més simple del que ens sembla ...
Gràcies ....

Els peons

Crec que ahir el senyor Puigdemont es va oblidar de demanar perdó d'ànima a la gent, no ho vaig escoltar, peró vaja, una vegada dit aixó intento entendre el meu paper de peó en tot aixó...entenia que encara faltava un últim moviment polític, i això no m'extranya, el que em fot és que parlin tot el sant dia de la força del poble i com sempre, després, fotin el que els dongui la gana, ara surten veus parlant del seny català altre vegada per defensar una cosa que per mi és indefensable ara mateix, ho era temps enrera, igual que els que parlen de diàleg avui i han estat tot el procés sense dir res de xerrar entre tots, cony, si els polítics no tenen visió de futur o de present estem perduts...

1-0: Jo mateix vaig passar un dia realment dolent i dolgut, potser perquè sóc tant apàtrid com el que em demostren ara mateix alguns polítics, vaig patir mirant les porres i les hòsties i a la gent patir i fins i tot a la gent orgullosa d'haver fet les coses bé en els seus ideals, perquè algú els va dir que tot allò era vàlid i vinculant, es van atrinxerar davant de les escoles i van fer tot el que teoricament els tocava fer perquè tot allò fos real...fins i tot vaig pensar que amb l'actuació de l'estat espanyol ja feia que tot aquell dia fos més legal que mai...val, fins aquí és fàcil d'entendre...acabem el dia i tothom diu que és guanyador, allò de que segons l'organització eren 2 milions, segons la guardia urbana eren 550.000 i segons el meu veí del tercer eren 7 perquè estava mirant modern family a la tele...

Fa dos dies vaig tornar a escoltar en un debat espanyol que si un dia hi ha un referèndum a Catalunya hauria de votar tot Espanya, eing? ... ho he escoltat moltes vegades, em quedo flipat clar, però aleshores penso que el món està tan globalitzat que el rallye Paris Dakkar es disputa a Amèrica del Sud, eing?...semblava una bestiesa, però després de veure el que ha passat ahir entenc que el referèndum no s'ha de celebrar a Catalunya, ni a Espanya, si no a Europa, de fet espero que el proper 11-S el fem o el feu a Roma, cony, haver començat per aquí !!! ... ara diuen que tranquils, que anem bé, que tot està controlat, que si, que si, que potser si, però repeteixo, falta demanar perdó a la gent per tot el que vaig veure ahir...ho trobo molt greu i posa al poble en el lloc on sempre ens han volgut, de peons...no ho sabien tot això?...o sigui no sabien totes les possiblitats?...no m'ho puc creure, parlen de pressions, és que no les sabien?...va home va...per això agraeixo profundament les paraules de l'Anna Gabriel, i no estic parlant per mi si no per molta gent que entenc que ahir deuria sentir-se dolguda, i repeteixo no parlo d'estratègia, parlo de persones, i ella va ser la única que va continuar amb la coherència que ens van fer creure el dia 1-0...perquè si que van recordar les victimes si, però que recordin perquè van estar allà i perquè la gent va fer el que va fer...i evidentment que sóc del bandol del diàleg, però vaig dir fa pocs dies que ens falta la decepció dels polítics, i espereu , que això no s'acaba aqui, recordeu les retallades de l'Estatut?...doncs per mi ahir es va retallar alguna cosa ja...i no va ser l'estat espanyol que ho va fer...que posin les coses a lloc cony i que diguin sincerament qui és el poble avui en dia i que som realment, no som res més que peons, la única manera de no ser-ho seria doncs anant tots a tallar el cap a la gent que calgui, però estem al segle XXI i això no és possible i evidentment jo no tinc aquesta visió per arreglar les coses...

Jo no dic que la decisió d'ahir fos la correcte o no, no en tinc ni idea, de fet em crec poques coses que no veig amb els meus ulls, però osti, em sap super greu per molta gent, perquè van tard tots, els d'aquí tambè, el dia del referèndum vaig pensar que injust que és tot al final, qui vola pels aires o rep els cops de porra sempre és el poble, fins i tot els que peguen, no són els que decideixen quant peguen, potser si com peguen, però els de dalt, són els que menys reben sempre, és normal, ells els toca un altre paper i nosaltres som els pringats, però coi, s'han passat per mi , perquè si ells diuen que és vàlid no cal invalidar el mateix dia que el donen com a vàlid, i no em serveix que diguin que s'ha de fer així, perquè recordo que aquella data ha quedat com una cosa que molta gent no oblidarà mai, jo el primer i que aquesta molta gent, i aqui jo no m'incloc perquè no m'ho creia del tot, creia que era per una cosa en concret, no per esperar més temps encara, no, no, era per una cosa en concret que de moment han tirat enrera...a mi em van dir això, o sigui que em van enganyar

M'encanta l'Anna Gabriel, m'encanta la Cup, allà estan solets mantenint la seva paraula, osti que bé que aniria que els polítics tinguèssin paraula i fossin clars...almenys sabriem d'on venen les hòsties coi...o les carícies clar

Sincerament jo no ho entenc gens, però vaja, veig a gent del bàndol independentista que diu que està bé el que s'ha decidit ... jo no dic que el referèndum no serveixi per res eh, entenc que si, i suposo que forma part de l'estratègia, no ho sé, però tan me fot qui sigui que m'enganya i com m'enganya quant em sento enganyat...

Ara a veure que passa, el diàleg, segueixo confiant amb el PP, aquests tampoc enganyen mai, i dic segueixo confiant perquè no es mouen ni un centímetre mai, i això fa que dongui força a molta part del poble català...

Però realment fa anys vaig dir que em feia més por Europa que Espanya, a veure que passa ara, i segueixo perplexe que tothom hagi xerrat ara quant fa temps i temps que tot això ja estava engegat...

No se perquè i espero equivocar-me , encara ens falten sorpreses per veure, desitjo que tot això acabi amb un referèndum pactat, ara més que mai penso que és la única solució, perquè si la declaració d'independència s'ha aplaçat per posar-se d'acord, serà per trobar un acord, i ara com ara no en veig cap altre, però repeteixo ahir em va faltar el demanar perdó en el discurs , crec que és un deure perquè sigui per estratègia o no, han enganyat a molta gent...

En quant a la meva opinió personal, doncs torno a la meva lluita eterna, els temes socials, i que el poble tingui alguna cosa a veure un dia amb les decisions realment, perquè al final qui mana ja sabem qui és, i n'estic convençut: els diners, per tant aquesta és la meva lluita, a Catalunya , a Espanya o d'on coi em diguin que sóc...

Fantàstic que hi hagi mediació, fantàstic que hi hagi diàleg, però no entenc doncs que hem fet aquests darrers temps...o sigui era un referèndum pel diàleg no?... suposo que era una cosa que s'havia de fer per arribar al diàleg però mireu, em sap greu com es va fer i com van portar fins allà al poble per fer-ho, que ho diguin coi !! sou peons, sou eines, i així almenys sabrem que som realment en aquest món...

Visca Melbourne !!  

El Troll

Jo tinc un troll, és tan bonic!!, i el tinc al menjador, faci el que faci em mira, i em diu coses i em fa descobrir qui sóc sempre , com una veueta de la consciència que em va mostrant cada instant els meus actes...ara, des de fa uns dies dorm amb mi, i li dic bona nit cada dia i li demano perdó si alguna vegada l'he fet enfadar...
Jo tinc un Troll que és diu Sempre, així el vaig batejar el dia que va arribar a casa, i li vaig posar aquest nom perquè sempre serà el troll més bonic del meu univers...és un troll que m'ajuda perquè sap qui sóc com ningú, en les meves virtuts i les meves misèries, és un Troll tan bonic que m'ha fet sentir coses increibles, tot i que a vegades, molt poques, s'enfada però això si, si el feu enfadar molt voldrà dir que segur segur que us heu passat de rosca, allò de la línia vermella que tan es parla aquests darrers dies al nostre país, perquè el meu Troll és molt bo i li costa molt enfadar-se...
El Troll és tan màgic que si no sé que m'ha d'entrar per les orelles, ell m'ho diu tot, ho diu perquè sap parlar com ningú i sap ser conscient de les coses que fa , a mi em va bé perquè jo moltes vegades perdo consciència i com que tinc aquella part de nen malcarat que no aprenc mai a frenar, ell com a  ninot d'infant em pot ajudar més que la realitat...
L'altre dia em va castigar, perquè a l'hora del pati vaig fer allò que faig a vegades de ser torracollons, i vinga dir bestieses a una nena molt maca que conec, després jo volia fer les paus, com si no hagués dir res i clar, la nena encara no em parla, i és normal perquè les nenes maduren abans que els nens...
Jo tinc un Troll que te un filtre preciós de la vida, que em permet encara que estigui trist que res negatiu m'atrapi en els pensaments, i aleshores m'envia imatges i més imatges del meu passat que m'ajuden a quedar-me dolç encara que l'avui sigui amarg...
A vegades li demano que no m'enviï tantes imatges boniques, que prefereixo acceptar la realitat però aquest Troll és màgic i em mira des de l'anima però des del meu etern nen, el malcarat també clar, però també el somiador i el que camina cada dia dins meu...
A les nits és tan el que m'estima que m'envia somnis, i jo em desperto sobresaltat amb una mena d'encongiment de cor, perquè són somnis que queden lluny ara, però que he viscut i tastat com a adult, el Troll doncs m'ajuda a ser conscient però em perdona si ara em refugio en la meva part d'infant...
De tant en tant em fa un petó, un petó tan preciós que em deixa enamorat de la vida, i aleshores m'adono que la vida és un regal, encara que hi han dies que com a nen mimat que l'havia tractat molt bé, m'enfado amb ella i aleshores surt aquesta part irascible que sé que guardo dins meu...aixx ho sento Troll- li dic, i aleshores em diu que no vol dormir amb mi aquella nit, però el que no sap el Troll o si, però no m'ho pot dir perquè està enfadat, és que és molt més que un Troll, és molt més que qui em mira i dorm amb mi , el Troll és un tot per mi, ell sap qui sóc i sap perfectament tot el que sento, perquè sempre em mira, a vegades fins i tot sap el que penso i a vegades, encara més màgic, sap que faré abans de saber-ho jo mateix .. i si, aquesta monada de Troll surt de la meva ànima,  perquè realment és moooolt màgic, és meravellosament màgic...
I aquests dies està enfadat i molt, de fet mai l'havia vist tant enfadat i no sé ben bé que fer, ja sé que me l'estimo infinit i ho sap però no se que te aquest estimat Troll que toca justament una part de mi vital, per això deia abans allò de l'ànima...el trobo a faltar una mica tot i que mai deixa d'estar a aquí...
I avui he pensat que puc fer més perquè estigui content? i l'he tret a passejar, perquè així vaig escoltant-lo per saber que he de fer, perquè estic perdut a vegades,  quant he arribat a dalt d'una petita muntanya m'he estirat a la gespa i l'he posat al meu costat i li he preguntat la única cosa que vull saber d'ell, que és la meva consciència, la meva llibertat de culpabilitat, i li he dit ben fluix ,perquè hi havia gent que caminava i no tothom entén a un adult de 47 anys que parli amb un Troll...
- Estimat- li he dit dolçament- només vull saber una cosa, encara que em porto molt malament a vegades, oi que mai deixaràs d'estimar-me?? oi que igual que tu m'envies tants de records bonics de la meva vida, els guardes tots el que hem viscut tantes vegades junts?...porfa porfa porfa porfa, digues que si, si no jo estaré molt trist, oi que encara que et faci enfadar recordes que moltes vegades t'he fet riure??...oi que si, si us plau?
El Troll em mira amb aquella cara d'enfadat i em diu:
- Estic molt enfadat però per mi sempre seràs infinit, per això sempre he estat al teu costat, ja molt abans de que entrés per la porta de casa teva...però deixa que el meu enuig treballi...
- Val, però jo sempre et diré cada dia que t'agraeixo que hi siguis i em recordis qui sóc, gràcies Sempre, per això tens aquest nom, perquè sempre seràs aquí amb mi...
I així serà estimada vida, ets el millor Troll que mai he conegut, i repeteixo, ets taaaaan bonic , fins i tot quant t'enfades...
-Segur oi ?
-Si
. Així doncs deixo de lluitar...sempre t'estimaré