dimecres, 18 d’octubre del 2017

Nens

Aquest escrit serà curt, és d'agraïment a vosaltres i el que m'heu donat sempre, i el que m'heu donat aquests darrers dies, a tú Amelie per fer-me un dels petons més dolços que mai he rebut, ple de farinetes, a l'Abril per compartir tota una tarda jugant per Terrassa, a la Jimena que sempre que em veu em regala un somriure, a la Laia per les vergonyetes que em fas sempre , a la Mar perquè t'estimo com si fossis una filla meva, a la Queralt perquè t'he vist crèixer i sempre tan dolça , a la Queraleta que tinc una debilitat per tú i ho saps, a la Judit que sempre hem tingut una connexió especial, a la Maria perquè em pica el cul cada vegada que em veu, al David perquè m'explica sempre contes d'un petit dibuix, a la Jana , perquè només ens hem vist un dia però semblava que ens coneixiem de tota la vida , a l'altre Jana perquè em veu i jo no faig res i ja riu, a la U perquè sempre em fot bronca perquè em porto malament...a tants i tants nens que em fan feliç encara que estigui trist, a aquelles petites personetes que tenen fronteres ilimitades,fronteres que comencen al pati del cole i acaben al final de l'Univers, perquè ells no somien, nosaltres els adults som els que hem de somiar, ells creuen de debó en les coses... gràcies per mostrar-me tantes veritats i mostrar-me tantes vegades que els adults anem molt més perduts del que pensem, caca, pipi, gana, dormir...ser simple,una gran veritat... gràcies de tot cor per ajudar-me a creure en tot, a enamorar-me de la vida.
M'encantaria ser sempre pare de nens petits, sense nens no hi haurien reis mags, no hi hauria Nadal, perquè els nens poden més que les religions , gràcies de tot cor per ser nens i aixi com no fa gaire vaig maleir a qui no cuida la natura, avui em cagaré amb qui no permet que els nens siguin infants, no hi ha dret! és l'únic instant lliure que tenim, i tan sols les tonteries dels adults, que ens creiem les idees com si ens anés la vida, poden destrossar alguna cosa tan bonica com la innocència d'infant...
Avui va per vosaltres, tambè per tú Aida que em vas fer madurar millor quant erats petita, gràcies de tot cor per fer-me riure i permetre una cosa que amb poca gent adulta puc fer, ser pallasso, sou agraits i sobretot viviu el present de veritat...GRÀCIES PER RECORDAR-ME QUE ÉS VIURE!! ... molt més simple del que ens sembla ...
Gràcies ....