El Troll

Jo tinc un troll, és tan bonic!!, i el tinc al menjador, faci el que faci em mira, i em diu coses i em fa descobrir qui sóc sempre , com una veueta de la consciència que em va mostrant cada instant els meus actes...ara, des de fa uns dies dorm amb mi, i li dic bona nit cada dia i li demano perdó si alguna vegada l'he fet enfadar...
Jo tinc un Troll que és diu Sempre, així el vaig batejar el dia que va arribar a casa, i li vaig posar aquest nom perquè sempre serà el troll més bonic del meu univers...és un troll que m'ajuda perquè sap qui sóc com ningú, en les meves virtuts i les meves misèries, és un Troll tan bonic que m'ha fet sentir coses increibles, tot i que a vegades, molt poques, s'enfada però això si, si el feu enfadar molt voldrà dir que segur segur que us heu passat de rosca, allò de la línia vermella que tan es parla aquests darrers dies al nostre país, perquè el meu Troll és molt bo i li costa molt enfadar-se...
El Troll és tan màgic que si no sé que m'ha d'entrar per les orelles, ell m'ho diu tot, ho diu perquè sap parlar com ningú i sap ser conscient de les coses que fa , a mi em va bé perquè jo moltes vegades perdo consciència i com que tinc aquella part de nen malcarat que no aprenc mai a frenar, ell com a  ninot d'infant em pot ajudar més que la realitat...
L'altre dia em va castigar, perquè a l'hora del pati vaig fer allò que faig a vegades de ser torracollons, i vinga dir bestieses a una nena molt maca que conec, després jo volia fer les paus, com si no hagués dir res i clar, la nena encara no em parla, i és normal perquè les nenes maduren abans que els nens...
Jo tinc un Troll que te un filtre preciós de la vida, que em permet encara que estigui trist que res negatiu m'atrapi en els pensaments, i aleshores m'envia imatges i més imatges del meu passat que m'ajuden a quedar-me dolç encara que l'avui sigui amarg...
A vegades li demano que no m'enviï tantes imatges boniques, que prefereixo acceptar la realitat però aquest Troll és màgic i em mira des de l'anima però des del meu etern nen, el malcarat també clar, però també el somiador i el que camina cada dia dins meu...
A les nits és tan el que m'estima que m'envia somnis, i jo em desperto sobresaltat amb una mena d'encongiment de cor, perquè són somnis que queden lluny ara, però que he viscut i tastat com a adult, el Troll doncs m'ajuda a ser conscient però em perdona si ara em refugio en la meva part d'infant...
De tant en tant em fa un petó, un petó tan preciós que em deixa enamorat de la vida, i aleshores m'adono que la vida és un regal, encara que hi han dies que com a nen mimat que l'havia tractat molt bé, m'enfado amb ella i aleshores surt aquesta part irascible que sé que guardo dins meu...aixx ho sento Troll- li dic, i aleshores em diu que no vol dormir amb mi aquella nit, però el que no sap el Troll o si, però no m'ho pot dir perquè està enfadat, és que és molt més que un Troll, és molt més que qui em mira i dorm amb mi , el Troll és un tot per mi, ell sap qui sóc i sap perfectament tot el que sento, perquè sempre em mira, a vegades fins i tot sap el que penso i a vegades, encara més màgic, sap que faré abans de saber-ho jo mateix .. i si, aquesta monada de Troll surt de la meva ànima,  perquè realment és moooolt màgic, és meravellosament màgic...
I aquests dies està enfadat i molt, de fet mai l'havia vist tant enfadat i no sé ben bé que fer, ja sé que me l'estimo infinit i ho sap però no se que te aquest estimat Troll que toca justament una part de mi vital, per això deia abans allò de l'ànima...el trobo a faltar una mica tot i que mai deixa d'estar a aquí...
I avui he pensat que puc fer més perquè estigui content? i l'he tret a passejar, perquè així vaig escoltant-lo per saber que he de fer, perquè estic perdut a vegades,  quant he arribat a dalt d'una petita muntanya m'he estirat a la gespa i l'he posat al meu costat i li he preguntat la única cosa que vull saber d'ell, que és la meva consciència, la meva llibertat de culpabilitat, i li he dit ben fluix ,perquè hi havia gent que caminava i no tothom entén a un adult de 47 anys que parli amb un Troll...
- Estimat- li he dit dolçament- només vull saber una cosa, encara que em porto molt malament a vegades, oi que mai deixaràs d'estimar-me?? oi que igual que tu m'envies tants de records bonics de la meva vida, els guardes tots el que hem viscut tantes vegades junts?...porfa porfa porfa porfa, digues que si, si no jo estaré molt trist, oi que encara que et faci enfadar recordes que moltes vegades t'he fet riure??...oi que si, si us plau?
El Troll em mira amb aquella cara d'enfadat i em diu:
- Estic molt enfadat però per mi sempre seràs infinit, per això sempre he estat al teu costat, ja molt abans de que entrés per la porta de casa teva...però deixa que el meu enuig treballi...
- Val, però jo sempre et diré cada dia que t'agraeixo que hi siguis i em recordis qui sóc, gràcies Sempre, per això tens aquest nom, perquè sempre seràs aquí amb mi...
I així serà estimada vida, ets el millor Troll que mai he conegut, i repeteixo, ets taaaaan bonic , fins i tot quant t'enfades...
-Segur oi ?
-Si
. Així doncs deixo de lluitar...sempre t'estimaré