Regals

Es va acabant l'any, torno de Vilanova plé d'energia com sempre, un Nadal diferent a suposo molts nadals que passa la gent, però mai sobra ningú, tot i que falta gent clar, però ja hi són sempre...i mirava aquest darrer any altre vegada i avui volia agraïr tres coses que m'han passat...en dues seré breu, i en una intentaré posar el que ha significat per mi i si pot ajudar a algú doncs seré feliç...
La primera, breu però clara, GRÀCIES, i dins d'aquesta paraula, no costa gaire esbrinar que les lletres estàn en majúscules per alguna raó, hi pot entrar molta gent, com sempre agraït de cor absolutament a tota la gent que m'ha fet costat, i no cal posar noms perquè cadascú ja sabrà identificar-se dins d'aquesta meravellosa paraula...
La segona, és simplement donar les gràcies a la vida per haver-me regalat segurament l'obsequi més bonic i més ple de la meva existència, on tota l'ànima s'omple de vida i l'espelma seguirà encesa per SEMPRE...gràcies...
I la tercera va per tú princeseta...
15 anys, aquest darrer any no puc ni expressar el que ha significat per mi tenir-te al meu costat, després d'allunyar-te i per tant allunyar-nos un de l'altre, el retorn ha sigut preciós...
Saps bonica, tornar a ser pare de cor és increible, molt més que ser pare i prou, ho has passat malament, has hagut de crèixer massa ràpid i madurar coses que potser no tocàven, o potser si, no ho sé, però al final, com sempre m'han dit, tot ajuda si un hi posa la voluntat d'apendre...
I tu n'has après molt, ni tan sols em puc donar molt mèrit al teu treball, al final cadascú treballa les seves coses, potser si que agafem eines d'aqui i d'allà, però el mèrit, finalment, sempre és d'un mateix...
Avui quant reiem altre vegada pensava que en això si que tenim un gest de complicitat molt gran i ferm, el sentit de l'humor, això ens ajuda molt i molt en moments fàcils però tambè en els complicats, i ens hi trobem molt sovint ultimament en aquest espai...m'encanta...
Potser t'he mimat massa, o potser t'he sobreprotegit en alguns casos, no ho sé, però aquests dies recordava els bonics Nadals que hem passat plegats, i m'agrada saber que per tú tambè ho han sigut, i repeteixo, recordant conjuntament moments amb un sentit de l'humor que segur que et pot servir de molt...mira que he sigut desastre a vegades en el meu paper de rei o de farcir al tió...
Però al final quant et miro em poso molt content, ja saps que pots millorar coses, ho saps perquè jo, que en tinc trenta més que tú,d'anys eh ( i de coses potser tambè),tambè sé que puc millorar moltes coses, l'edat no és més que anys... res com els pensaments i saber aturar-se de tant en tant ajuda més per crèixer i ser millor persona amb un mateix i quant un es mima per dins li és més fàcil mimar a l'extern, igual que quant un s'entèn en els seus actes li resulta més simple entendre el dels altres...
Ho has fet molt bé bonica, de veritat t'ho dic, ho has fet d'una manera dolça i positiva, clau important per carregar la motxil.la, com les mateixes paraules indiquen, d'una manera dolça i positiva, perquè de motxil.les tots en portem, és impossible que no fos així, potser només podem escollir quina volem en les nostres espatlles i això, defineix molt bé el nostre caminar...
T'haig d'agraïr, des del cor, que m'hagis fet costat aquests darrers temps, amb el teu pare tan inmadur a vegades, o tant impulsiu, i tú has començat a compartir de debò, des de la comprensió, des del teu cor tambè, les meves inseguretats o debilitats, jo només et puc donar les gràcies, perquè bonica, tambè he escoltat els teus consells i t'asseguro que alguns m'han ajudat molt...
Gràcies per entendre on som i no voler ser més del que som, a la teva edat no és tan fàcil això, potser perquè el nostre entorn és força cómode encara et pot haver resultat més dificil...al final allò que diuen que n'hi han que estàn pitjor tampoc ajuda molt, perquè tambè n'hi han que estàn millor, i cadascú ha de viure el seu present...gràcies per la teva companyia i sobretot, ara que ha retornat amb força i ja fa temps, gràcies pel carinyo i per creure en els dos junts, perquè ja saps que fem un equip i començo a veure que l'equip és potent i de tú a tú, mai de pare a filla, si no d'Aida a Alex...
Avui m'ha vingut aquella famosa imatge de quant erats petita, que només t'adormies si jo et relaxava, aquell graciòs dia que vas sortir de l'habitació , ben petitona, i vas mirar als convidats que teniem a casa, i els vas dir tota convençuda : " ja està, el papa ja dorm"...
Tambè he recordat allò que sempre recordem, tambè junts, quant jo deia: " qui te boca s'equivoca, i qui té nas sa moca" i tú sempre deies que "qui té boca s'equivoca i qui té nas respira"...he recordat que vergonyosa erats amb tothom i  et costava ser generosa amb els somriures, t'agradava passar desapercebuda a tot arreu, m'agrada saber que des de la prudència has aprés a moure't pels llocs, sempre serveix...
L'altre dia no et trobaves bé, vaig venir a l'insti a buscar-te, el porter em va dir que erats un angel i educada, i m'ho ha dit molta gent, saps comportar-te i encara que a casa a vegades no en sàpigues tant, cosa que és normal i lògic, m'agrada tenir aquesta confiança en tú, igual adoro quant expresses el que sents, és important saber el que un sent i molt important saber-ho expressar i treure, tambè t'ajuda segur en tot i no creguis, molts adults no en sabem d'això, al final són eleccions de com viure la vida, clar que si, potser no n'hi ha cap de perfecte, però acomodar el que és la vida en el que ets tú i acomodar-te el millor possible a tot el que la vida et va entregant, és molt important, al final l'intel.ligència emocional sempre va a favor teu, n'estic segur...
Quant era jovenet sempre pensava que era una sort tenir una familia que em deixés crèixer i desplegar les ales per empendre el vol, el meu vol, mai deixàven d'acompanyar-me en tots els meus fets però em van deixar ser jo, potser algú podria dir que algunes coses negatives que he passat ha sigut justament per aquest permís a crèixer com jo he volgut, no ho sé, però jo sempre ho agraïré, només espero que els meus errors paretals no t'impedeixin ser tú, al final no sóc un pare que miri massa el teu benestar pràctic, els que som emocionals ens costa molt, perquè per mi veure't feliç internament em fa sentir tan bé que potser no recordo que la vida no només és això, però com t'he dit tantes vegades, ja saps que ser pare no dissimula qui ets, i al final surt ,encara que un ho intenta amagar... els fills sempre veuen com actuen els pares, i ser exemple és molt complicat i més quant penses que justament jo no sóc exemple de moltes coses...per tant gràcies per entendre el meu paper en tot això, sóc pare clar que si, t'estimo i ho saps, però cada dia t'estimo més com a Aida que com a pare i per la meva manera de pensar això vol dir que vaig pel bon camí, almenys ho intentaré...sense titols perquè si ...segur que la nostra motxil.la conjunta serà tambè més lleugera...
Els pares només hem de tenir una cosa molt clara, que l'influencia que deixem, l'herència en vida, no impedeixi caminar als nostres fills, segurament és la cosa més injusta que veig...com punyetes un nen ha de viure una guerra ? o la manca d'aigua? o passar gana? ... o és que no tots els nens es mereixen creure en els Reis?, o en el que toqui i quant toqui?, l'infància existeix per jugar-la , disfrutar-la i atravessar la frontera que va des de l'infància a l'adult de la manera més lliure possible...i aquí, des de la comoditat, jutgem , jutgem i tornem a jutjar, i ni tan sols recordem que molts adults de petits no els queien petons a les galtes, si no bombes a casa seva, i la meva pregunta és clara, " i això no condiciona al nen quant passi a ser adult?" clar que si!...doncs això és la injustícia que hem creat, uns poden ser nens i altres són el que poden...així doncs jo tinc menys excusa per fotra't enlaire el teu creixement, dins de la meva inseguretat pràctica, visc en un lloc privilegiat, espero no fer-ho malament mai...i t'ho dic perquè jo tambè he rebut una herència i ha sigut preciosa, tota herència te defectes, però ha sigut positiva, que millor tribut als que em van deixar ser jo que apendre d'ells...
Perdona el llarg parentèssis que he fet, perquè al final podria reduir tot això en un gràcies i un t'estimo, però ja saps que sóc un pesat i m'allargo molt en les explicacions...
Avui et mirava, quant cantàvem fent el paiasso dins del cotxe, ja ni avergonyits de que ens miressin des dels altres cotxes, i et mirava content mentres t'he deixat amb el teu avi , i ens hem abraçat i i jo, mentres t'abraçava, he pensat que ja tenim un recorregut bonic conjunt, i saps, molta part del nostre moment, d'aquest present, és mèrit teu, perquè la feina més dura t'ha tocat a tú fer-la..
I si, com deia un amic meu, no tot és de color de roses, queden moltes coses per millorar, tant tú pel teu cantó, com jo pel meu i evidentment tots dos pel cantó que ens toca conjuntament, però crec que hem agafat el bon camí i saps, l'has triat tú, per tant, seguiré caminant per on em vas dir...això si, si un dia canvies de camí tens una cosa assegurada, que jo sempre t'estimaré i si t'equivoques et diré allò tan repetit de " qui té boca s'esquivoca , i qui té nas ?...respira..."
Gràcies

Les ales

Són dies de màgia pels infants, i a vegades, val la pena seguir-los en les seves il.lusions, per molts adults són dies de gastos, altres es creuen la màgia dels Reis, per uns quants són simplement dies de retrobades i pels més dèbils aquests dies, són moments de pensaments i absències...com no, pels infants i aquests últims els dedico aquesta entrada...
Tots tenim àngels a la terra, jo he tingut la sort de conèixer uns quants èssers meravellosos i els mimo en vida i els retorno la seva protecció i el seu amor, però quant tanquem els ulls i ens posem a reconvertir la realitat en la nostra realitat, que és possible, tots tenim un àngel absent en la visió terrenal,que mai ens abandona i ens ajuda en cada instant del nostre viure...
El meu, com no, és diu Eduard, i no el puc trobar a faltar amb els ulls tancats perquè hi ha un moment que la màgia fa el seu efecte i converteix una absència amb un acompanyament continu de tot el que un fa...
Llegir algunes persones que parlen dels que ja no hi són m'ha fet pensar molt aquests dies, perquè saber que ja no tornen en aquestes dates quant teoricament tothom ha de tornar, doncs deu ser dur...
Pot semblar que aquest escrit és per auto convencer l'absència en un joc de nens, i no, en absolut, a mi res m'adoloreix ja d'un pensament de que ja no tornaràn...
Potser és que mai he tingut la sensació de que han marxat, en el cas del meu àngel encara em resulta més fàcil, perquè no és simplement que me'l cregui, si no que existeix, igual que aquests darrers mesos he conegut un àngel en vida, els que ho han sigut a la terra i t'han protegit i estimat, ho segueixen siguent a l'ànima per sempre més...
I ell em protegeix continuament i no em protegeix d'una manera invisible, la protecció dels àngels ens l'imaginem en un primer moment com alguna cosa mística o espiritual, i clar que hi ha part d'això, la part que un vulgui, però hi ha la part real, els consells, les carícies, els exemples, tot això forma part de la protecció d'un àngel, i això mai se'n va...
Creure sempre he dit que és una força brutal, no cal creure en coses que no existeixen, o si, tan és, l'elecció és individual, però es pot creure en les realitats ... i si, els àngels existeixen perquè al final la paraula, el significat que li donguem, és nostre, i podem afegir o no ales a la nostra ment i al nostre cor, però transformar una realitat en una paraula és preciós, per tant la meva realitat posa nom i cognoms a un àngel que cada dia està present i que el puc sentir i notar en cada moviment que faig...
Aquests dies el meu àngel està feliç, segurament orgullòs de mi, per la tria que he fet....sssshhhhht!!!...m'ho ha dit a cau d'orella, perquè els àngels parlen encara que ja ningú els pugui ni veure ni escoltar, i en cada paraula que et diuen un troba moltes de les veritats...
Aquesta cançó te un significat molt ampli per mi, m'ha acompanyat en alguns instants importants de la meva existència, conèixer un àngel en vida és fàcil de reconèixer, perquè encara que no el vegis sempre saps que allà està, mima la teva ànima, entèn la teva essència i estima el teu dolor igual que estima la teva felicitat, és com un casament quant pregunten si estimaràs en la pobresa i en la riquesa, de diners o d'espèrit, i tothom diu que si però ningú sap si això és infinit...els àngels fan igual però en aquest cas el si és per sempre, això és un àngel...mai marxen i sempre et protegeixen, perquè la força no està en la seva imatge ni en el que fan , la força està en l'amor, en els seus exemples, en les paraules sàvies que t'ajuden a ser millor persona i anar pujant esglaons mica en mica...
Potser tenim la sort de que al llarg de la vida ens apareguin cinc àngels, però només que sigui un ja és un regal infinit...
Alguns ja porten ales, perquè ja els tenim a dins i no poden tornar aquests dies en les escenes familiars, i altres porten ales invisibles que encara llueixen mentres caminen per aquest món, ahir em vaig girar i vaig veure les ales, de lluny, com brillaven i mentres mirava com desapareixia com si fos una persona més, vaig donar gràcies a la vida perquè em tornes a mostrar a una persona infinita, i com no, perquè al final el mèrit és dels àngels, vaig donar-li gràcies per haver-me mostrat el seu vol.
I mai podem pensar que un àngel és nostre, no tohom pot ser àngel, només uns quants i mai sabem a quanta gent pot protegir, per tant només em queda dedicar aquesta cançó al nou àngel aparegut i donar-li les gràcies per existir...i donar les gràcies per existir és infinit...

La T i la S ( infusió de Nadal )

Recordo fa anys menjar uns espaguettis amb tomàquet i formatge sol com un mussol un 25 de Desembre, i no era pas perquè no tingués on anar, simplement, com tantes vegades he fet, volia posar-me a prova, igual que una última nit d'any vaig anar a dormir abans de les dotze campanades i no vaig fer el raïm, eren bons moments per fer-ho ja que tenia moltes opcions en aquells moments, potser allà vaig entendre el que significa el Nadal i vaig recuperar-lo en el moment que vaig ser pare...
Per mi aquestes festes són pels nens, i en ells veig l'il.lusió i la màgia i això em transforma per moments en un infant més i com no, recordo els fantàstics nadals que vaig passar en la meva època d'infant...en part és qüestió de diners, ho sé, però al final he vist que no és això, i ho he vist perquè en moments de la meva vida el Rei de la casa, que per si algú no ho sap sóc jo, ha hagut de reinventar-se mil vegades per aconseguir un dia de Reis bonic...i dono fè que potser un dels més bonics que recordo va ser ara farà uns 11 anys, que jo no tenia absolutament res a donar que tingués un preu, recordo nejetar joguines ja usades i fer una carta dels Reis a l'Aida que va sortir de la meva part d'infant, perquè la màgia del Nadal no és només que els nens creguin en les coses, la màgia és que els grans tambè ens ho podem creure...
Ara en sóc més espectador que partícep d'aquests dies, i ja fa poquets anys que penso molt amb la gent que està afectada per aquestes dates...
Hem creat una societat on hem de ser feliços, obres la tele i tothom és feliç, bé, quant mires els anuncis, perquè després segueix el telenotícies i tot són desgràcies, és el contrast del món que vivim, anem més perduts que un all,  però en el Nadal, els anuncis són agressivament feliços, on tothom torna a casa per aquestes dates, on només hi han somriures o anuncis extranys de colònies, que jo sempre em pregunto que deu ser un producte molt venut, perquè n'hi han milers, i clar, hi ha gent que no li torna ningú per Nadal i recorden els que ja mai tornaràn, altres perquè estan enfadats o altres perquè que collons, es pregunten perquè si tot l'any han sigut uns desgraciats ara han de ser feliços...
Com sempre agraeïxo moltes coses al que em van ensenyar a casa, tot i tenir-ho tot, donàven molta importància a coses que ni tenien valor ni tenien preu...
Avui recordava petits moments viscuts amb l'Aida, sobretot el seu despertar el dia de Reis, és tan encantador veure els nens quant miren aquell dia que t'acabes creient que tot allò és real, que els Reis han fet bé la feina i que la màgia de l'infant és tan gran que converteix tot el que toca en realitat...és important creure, sempre he pensat que és la base de moltes coses, creure en el que un senti o vulgui, en l'humanitat, en el mar, en la naturalesa, en el que sigui, però això sempre dóna energia i forces, suposo que per això tanta gent ha cregut al llarg de l'història en un Dèu i si no fos per això segurament no tindriem dia de Reis, tambè és cert que és important creure sense perdre la visió real de les coses i no portar-ho a l'extrem...ja tenim prous exemples de la creença absoluta...no cal, però si no perdre mai aquesta fè en qualsevol cosa que fem...
Ara ja sóc pare d'una filla gran, tot i aixi hem fet reis sempre, hem posat els regals per la casa i a l'endemà doncs ens hem despertat els dos en el paper que toca, jo amb la corona ( de paper de plata, clar) i ella amb els ulls recuperats de l'innocència i del creure...
I escolto a molta gent que em diu que aquestes dates són dures per ells i ho entenc, són èpoques que els records ens venen, no ho podem evitar, intentem no pensar que fa uns anys hi havien més persones que ara i que un Nadal és més dificil d'assimilar quant te'l foten enlaire, tot i que com sempre, i per això podem creure, la ment pot amb tot , fins i tot pot amb això, només es posar-s'hi i treure importància a algunes coses i posar-ne en altres...
Doncs agafaré la ment, porto dies amb molta fè, avui reconec que l'he perdut una mica, la meva fè no és extrema ni molt menys fanàtica però si segura i contundent i em fa volar molt amunt, alguns podrien pensar que massa, jo penso que massa poc, perquè al final la fè no és més que això, una paraula i si li sumes una t i una s, ja tens els fets, per tant encara queden dues lletres per arribar-hi...
I per sort no hauriem de dependre de cap data per aterrar o volar ben enlaire, perquè si ens posem pràctics, la vida ens envia les coses tot l'any, per tant hauriem de relativitzar els dies, tot i que entenc que s'acaba l'any i la majoria, jo el primer, fem un repàs del que ens ha passat...jo ho faig, crec, trimestalment, o potser és bimensual, no ho sé, però a final d'any reconec que tambè miro enrera...
I en aquest tindré feina , n'estic segur, perquè m'han arribat moltes experiències noves, i és curiós pensar que els anys passen i la vida encara té aquesta capacitat de sorpendre, et dona mil possibilitats més per continuar aprenent o desaprenent, et permet seguir creixent i entendre que no hi ha fi en cap dels teus pensaments, així doncs la vida és tan màgica que tot l'any ens arriben coses, i quant baixes a baix et veus allà dalt gronxant-he en les estrelles i quant estàs a dalt et mires a baix tan aparentment normal...
Alguns m'han dit que la vida no m'ha tractat gaire bé, encara queden uns 30 anys, més o menys, per igualar el bé que m'ha tractat, no em puc queixar, perquè fins i tot en els mals moments sempre m'he sentit mimat i estimat, i això si que és un regal de Reis que dura tota una vida o tot un any...al final és com un ho mira, jo sempre estic a punt de que tot em vagi bé, preparat ho estic eh, però sempre hi ha un detall que falla, i quant dic sempre és sempre, però potser aquest detall és el que em permet treballar i saber o donar valor al que vull i desitjo, no ho sé, potser simplement és una putada i jo li poso un toc poètic...
I això, tot això, com tantes coses, li dec a una educació que em va permetre que la màgia seguís viva en tot el meu recorregut, segurament la mateixa màgia que m'ha portat a llocs complicats, però al final decidim el que volem i com ho volem, almenys en aquest món de privilegiats clar,en altres móns hi ha gent que ni tria ni té dret a triar...
Avui rebusco dins de la màgia la valentia, vull treure la t i la s i quedar-me amb la fè, aquella fè que fa que els Reis no depenguin dels anuncis , si no de nosaltres mateixos...
Doncs si per alguna cosa en aquest blog surt el nom de Peter Pan és perquè si, encara crec en les fades...i ja són molts anys creient en elles...
I ara, com tantes vegades, a esperar la t i la s.