Recordo fa anys menjar uns espaguettis amb tomàquet i formatge sol com un mussol un 25 de Desembre, i no era pas perquè no tingués on anar, simplement, com tantes vegades he fet, volia posar-me a prova, igual que una última nit d'any vaig anar a dormir abans de les dotze campanades i no vaig fer el raïm, eren bons moments per fer-ho ja que tenia moltes opcions en aquells moments, potser allà vaig entendre el que significa el Nadal i vaig recuperar-lo en el moment que vaig ser pare...
Per mi aquestes festes són pels nens, i en ells veig l'il.lusió i la màgia i això em transforma per moments en un infant més i com no, recordo els fantàstics nadals que vaig passar en la meva època d'infant...en part és qüestió de diners, ho sé, però al final he vist que no és això, i ho he vist perquè en moments de la meva vida el Rei de la casa, que per si algú no ho sap sóc jo, ha hagut de reinventar-se mil vegades per aconseguir un dia de Reis bonic...i dono fè que potser un dels més bonics que recordo va ser ara farà uns 11 anys, que jo no tenia absolutament res a donar que tingués un preu, recordo nejetar joguines ja usades i fer una carta dels Reis a l'Aida que va sortir de la meva part d'infant, perquè la màgia del Nadal no és només que els nens creguin en les coses, la màgia és que els grans tambè ens ho podem creure...
Ara en sóc més espectador que partícep d'aquests dies, i ja fa poquets anys que penso molt amb la gent que està afectada per aquestes dates...
Hem creat una societat on hem de ser feliços, obres la tele i tothom és feliç, bé, quant mires els anuncis, perquè després segueix el telenotícies i tot són desgràcies, és el contrast del món que vivim, anem més perduts que un all, però en el Nadal, els anuncis són agressivament feliços, on tothom torna a casa per aquestes dates, on només hi han somriures o anuncis extranys de colònies, que jo sempre em pregunto que deu ser un producte molt venut, perquè n'hi han milers, i clar, hi ha gent que no li torna ningú per Nadal i recorden els que ja mai tornaràn, altres perquè estan enfadats o altres perquè que collons, es pregunten perquè si tot l'any han sigut uns desgraciats ara han de ser feliços...
Com sempre agraeïxo moltes coses al que em van ensenyar a casa, tot i tenir-ho tot, donàven molta importància a coses que ni tenien valor ni tenien preu...
Avui recordava petits moments viscuts amb l'Aida, sobretot el seu despertar el dia de Reis, és tan encantador veure els nens quant miren aquell dia que t'acabes creient que tot allò és real, que els Reis han fet bé la feina i que la màgia de l'infant és tan gran que converteix tot el que toca en realitat...és important creure, sempre he pensat que és la base de moltes coses, creure en el que un senti o vulgui, en l'humanitat, en el mar, en la naturalesa, en el que sigui, però això sempre dóna energia i forces, suposo que per això tanta gent ha cregut al llarg de l'història en un Dèu i si no fos per això segurament no tindriem dia de Reis, tambè és cert que és important creure sense perdre la visió real de les coses i no portar-ho a l'extrem...ja tenim prous exemples de la creença absoluta...no cal, però si no perdre mai aquesta fè en qualsevol cosa que fem...
Ara ja sóc pare d'una filla gran, tot i aixi hem fet reis sempre, hem posat els regals per la casa i a l'endemà doncs ens hem despertat els dos en el paper que toca, jo amb la corona ( de paper de plata, clar) i ella amb els ulls recuperats de l'innocència i del creure...
I escolto a molta gent que em diu que aquestes dates són dures per ells i ho entenc, són èpoques que els records ens venen, no ho podem evitar, intentem no pensar que fa uns anys hi havien més persones que ara i que un Nadal és més dificil d'assimilar quant te'l foten enlaire, tot i que com sempre, i per això podem creure, la ment pot amb tot , fins i tot pot amb això, només es posar-s'hi i treure importància a algunes coses i posar-ne en altres...
Doncs agafaré la ment, porto dies amb molta fè, avui reconec que l'he perdut una mica, la meva fè no és extrema ni molt menys fanàtica però si segura i contundent i em fa volar molt amunt, alguns podrien pensar que massa, jo penso que massa poc, perquè al final la fè no és més que això, una paraula i si li sumes una t i una s, ja tens els fets, per tant encara queden dues lletres per arribar-hi...
I per sort no hauriem de dependre de cap data per aterrar o volar ben enlaire, perquè si ens posem pràctics, la vida ens envia les coses tot l'any, per tant hauriem de relativitzar els dies, tot i que entenc que s'acaba l'any i la majoria, jo el primer, fem un repàs del que ens ha passat...jo ho faig, crec, trimestalment, o potser és bimensual, no ho sé, però a final d'any reconec que tambè miro enrera...
I en aquest tindré feina , n'estic segur, perquè m'han arribat moltes experiències noves, i és curiós pensar que els anys passen i la vida encara té aquesta capacitat de sorpendre, et dona mil possibilitats més per continuar aprenent o desaprenent, et permet seguir creixent i entendre que no hi ha fi en cap dels teus pensaments, així doncs la vida és tan màgica que tot l'any ens arriben coses, i quant baixes a baix et veus allà dalt gronxant-he en les estrelles i quant estàs a dalt et mires a baix tan aparentment normal...
Alguns m'han dit que la vida no m'ha tractat gaire bé, encara queden uns 30 anys, més o menys, per igualar el bé que m'ha tractat, no em puc queixar, perquè fins i tot en els mals moments sempre m'he sentit mimat i estimat, i això si que és un regal de Reis que dura tota una vida o tot un any...al final és com un ho mira, jo sempre estic a punt de que tot em vagi bé, preparat ho estic eh, però sempre hi ha un detall que falla, i quant dic sempre és sempre, però potser aquest detall és el que em permet treballar i saber o donar valor al que vull i desitjo, no ho sé, potser simplement és una putada i jo li poso un toc poètic...
I això, tot això, com tantes coses, li dec a una educació que em va permetre que la màgia seguís viva en tot el meu recorregut, segurament la mateixa màgia que m'ha portat a llocs complicats, però al final decidim el que volem i com ho volem, almenys en aquest món de privilegiats clar,en altres móns hi ha gent que ni tria ni té dret a triar...
Avui rebusco dins de la màgia la valentia, vull treure la t i la s i quedar-me amb la fè, aquella fè que fa que els Reis no depenguin dels anuncis , si no de nosaltres mateixos...
Doncs si per alguna cosa en aquest blog surt el nom de Peter Pan és perquè si, encara crec en les fades...i ja són molts anys creient en elles...
I ara, com tantes vegades, a esperar la t i la s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada