No sóc de fer homenatges a gent famosa tan sols perquè són famosos, o perquè canten bé, o fins i tot perquè tinguin el do d'escriure coses que em puguin agradar, els petits homenatges que faig són d'essència, perquè com a molts, suposo, hi han coses que arriben a l'ànima, la música d'ell entrava en mi amb la mateixa intensitat que suavitat, he escollit cançons d'ell per acompanyar paisatges, per acompanyar records, per acompanyar presents...
No puc jutjar-lo com a persona, no m'agrada fer-ho amb la gent que directament no he conegut, però si el mirava el sentia entranyable, potser m'equivoco però la sensació és que el cor que tenia, que tan bonic li sortia davant d'un micròfon, era gran, era dolç, era ple de fe i de creences...
Col.locant-lo en la meva vida, és part vital de moments claus, vaig tenir el privilegi de veure'l un dia en directe, tampoc fa tant o potser fa molt ja, és el que passa amb la gent que és atemporal, que mai saps a quina distància el tens o en quin moment el vas veure...
Podria triar moltes cançons d'ell, segurament a la gent que no li entra la seva música el podrien catalogar de repetitiu, o d'avorrit, els que adorem la poesia i la música ens podria semblar el més proper a un súblim de combinacions i de sensacions, Cohen m'ha marcat, l'escoltava de petit a casa però segur que va ser de més gran que el vaig gaudir, segurament perquè a casa no el recordo com un dels artistes preferits, si respectats, això si, però ha sigut més endavant que l'he anat coneguent i entenent, perquè crec que a mi em va entrar a poc a poc, molt suau, i va ser la música perfecte per acompanyar moltes imatges...
Cadascú interepreta el que escolta, jo al Cohen sol no l'entenc, és l'acompanyant perfecte per instants, no l'escolto mai hores seguides, l'escolto moments, moments que vull saborejar encara més la meva visió d'alguna imatge, moments que vull enlairar un instant que visc, moments que fins i tot posen color a un silenci, perquè el silenci tambè és un moment infinit....
Recordo quant vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada, just era en el moment adient, just encaixava perfectament en el meu present, just em va fer volar...com sempre dic als que van marxant, tot i ser conscient de que no els arriba el meu misatge, Leonard, dona records al Mario i al Pepe, i si per casualitat algún dia tens una tertúlia amb el meu pare i el meu avi si pots, els dius que segueixo tenint fè en tot, la mateixa fè que ells em van mostrar cada dia que vaig estar al seu costat...
