Hermano Mayor i l'educació

Fins els collons de programes com Hermano Mayor...i algú em podria dir: doncs no el miris!!...i no, no el miro, només el vaig veure una vegada per curiositat, però el problema no és que si jo el miri
 o no, o si el mira el meu tiet o no, si no que molts adolescents van de cul per mirar-lo i creuen que allà poden trobar moltes respostes...però vaja, tot sigui per l'audiència, només faltaria!!...
Perquè parlem de casos extrems no? o no és així?...quin cony de mania tenim en aquesta societat a vendre com a gran producte els insults per arribar a l'amor...quant ETA assassinava hi havien diverses opcions, però la més clara, encara que siguès impossible, era que no fessin cas als seus atemptats, vull dir que la propaganda anti-violència acaba siguent, i n'estic convençut, apologia a la violència...
Hermano Mayor és una merda, hi han molts més camins per arribar a l'amor, la majoria de gent arribem a l'amor sense necessitat de passar per l'odi, i molt menys per la violència...parlem de delinqüents en molts casos i clar que hi han casosm i entenc que hi ha milions de realitats...el que s'ha de fer és posar eïnes públiques per solucionar-les i no fer propaganda per la tele...coi, que si un dia la meva filla em diu imbècil quedarà en res, que és dir imbècil enmig de plats que volen o pegar a un pare?...no fotem!!...el respecte és la clau de tot, no cal fer tanta propaganda de la manca de respecte...
Després ens queixem de moltes coses!!...les dones que acaben assassinades pels seus xalats ex marits o marits...doncs també fem un programa al respecte, de com s'empenedeixen després d'haver-les matat...encara aconseguiriem ser líders en audìència!!...però no, la solució passa per alguna cosa més lògica que tot això no?...com pot matar una persona a algú que teoricament no es pot acostar?, potser falla la justícia?...o fem un programa de "un hombre bueno" i anem veient com el fill de puta, després d'haver-se carregat a sis dones, demana perdó i finalment l'estimem...no cal, son coses privades que es poden arreglar d'una altre manera, no en un programa de merda, on entremig foten anuncis de Camprofio i de Coca-cola desitjant un feliç Nadal...
I em diuen els adolescents que miren el programa que molts d'aquests violents no en tenen la culpa, que son victimes...i clar que son victimes, però per això hi han psicòlegs i eines privades per arreglar-ho,..però torno amb el que deia abans, és que potser no tenim gaire ben muntat el tema per arreglar.ho?...tots som victimes del que hem viscut, uns hem tingut més sort i altres menys, però molts dels que no han tingut sort se'n surten, i altres que han tingut la loteria d'un entorn meravellós acaben perdent la raó pel caminar de la vida...no som jutges, i no ho hem de ser...
Per un moment m'he imaginat un programa com hermano Mayor com col.loqui, on parlen les persones, on la bofetada no és la protagonista de l'història...em pregunto mil vegades perquè ens agrada veure la violència, és que no se li posa a tothom els pèls de punta veient tanta agressivitat...
No sé, tornaria al que dic sempre, ens esforcem a amagar als nostres infants les escenes de sexe i després els deixem mirar el telenotícies o violència a tutti pleni, és que fins i tot molts dibuixos animats per nens s'esquitxa sang però mai s'esquitxa sémen...no ho entenc...així doncs, i fent servir la lògica aplastant, ara ja tinc clar que és molt més bó i sa matar que fer l'amor, i no cal dir que follar, que això si que és pecat...que follin coi, amb condó però que follin!!...i que no matin si us plau!!
Som miralls pels nostres fills, i tenim dues opcions per mostrar-lis...o els ensenyem un part,  la merda que tenim cada dia o els mostrem la realitat, que és molt més que la merda que tambè hi ha, perquè tambè hi han coses boniques no?...quin coi de món vivim on les coses boniques venen menys que les asqueroses...i no dic que no existeixi, i no dic que no se n'hagi de parlar, però com un reality no cal no?..en tot cas en progama on s'eduqui, o es parli de que vol dir ser racista o maleducat o classista...però no, el que ven és l'hòstia que li foten a la noia en el metro perquè és de fora...el perquè no és imporant, l'hòstia és la clau i el que ven i fa pujar les audiències...doncs molt bé, seguim educant així, després que no ens queixem eh!!

Nadal (1)

I m'assec allà, just al mig del Portal de l'Àngel, mirant a la gent com salta de tenda en tenda buscant el regal adient per cadascú, com si tots tornessin a casa per Nadal...ja fa dies que han posat les llums de sortida pels consumidors, cada any les posen abans, si l'evolució segueix així, no m'estranyaria que entre el canvi climàtic i la pressa que tenim, es posi a nevar en plé Agost...ves a saber...
Jo també torno per Nadal, com molts, però és curiós que sempre penso en els que no tornen a enlloc, perquè segurament no estan a enlloc, tot i així tenen la possibilitat de veure la televisió per recordar que si no tornes a casa per Nadal no tens molts motius per ser feliç...
Sort dels nens- penso.
Però tampoc tots els nens poden mirar l'il.luminació de les estrelles nadalenques amb la mateixa il.lusió, per sort ens agafen atacs de donacions i encara podem fer coses per ells, i ho dic amb tota l'admiració envers als gestos que poden o podem fer, tot i que sempre m'agrada arribar a l'arrel i saber que després de Nadal, les llums marxen, els carrers s'apaguen i els nens que han rebut la solidaritat han de continuar esperant de la mateixa solidaritat per sobreviure...així doncs, i aquí deu existir l'arrel, el problema és molt gran...
Així com els nens tenen aquest motiu, petit en el temps, però gran en il.lusió per aquestes èpoques nadalenques, conec molta gent que ho passa malament durant aquests dies...és curiós com ens preparen per la felicitat, com si no puguessim acceptar no ser feliços, ja no parlo de qui no té per menjar, ja que aquest no cal dir-li res de tot això, perquè simplement té gana i passar gana és molt més greu que penssar...o hauria de ser així suposo...però hi ha gent que no és feliç, en general son gent que tenen una familia desestructurada, i jo em pregunto, és per culpa d'això o és per la maleïda injecció moral que ens col.loquen ja de ben petitons de la familia?...
No té lògica, perquè tothom ha escoltat mil vegades allò de que els amics els escollim i la familia et toca la que et toca, però tot i així no ho poden evitar...ja ens ho inculquen de ben petits i per Nadal, on només veus abraçades i felicitat per la tele, sembla que son moments també per castigar als que no han tingut sort amb la familia que els ha tocat...
A mi m'agrada el Nadal, o si més no, no em desagrada, però clar, jo tan sols guardo bons records de casa, per tant crec que a casa meva feiem uns set o vuit Nadals cada any, el que no tinc tan clar és que si ho vam arribar a fer el Desembre...però crec que si...per tant els records que tinc son bons i al tenir uns bons records seria capaç, com ja vaig fer una vegada, de passar el dinar de Nadal sol menjant espaguettis, o quedar-me a casa el dia de les campanades, i fins i tot oblidar-me del raïm...però clar, en aquest sentit no he de fer net i això m'ajuda...tot i així, reconec que quant l'Eduard va marxar, i no saps ben bé el perquè, els dies de Nadal se'm van fer més complicats...però com que tot passa, això també va passar, seria un mal homenatge per algú que en sa vida va fer cas aquests dies...
Crec que el món anirà bé quant la solidaritat global desaparegui,  perquè la pobresa global necessita d'això, d'una gran solidaritat, que en cap cas pot acabar amb les injustícies però almenys deu tapar algún foradet... i sempre ens quedaria la solidaritat individual, molt important també, però segurament molt més justa que la global...però jo sempre em pregunto com hem arribat fins aquí...i no tinc resposta...
L'altre cosa que em sorprén d'aquests dies, dec tenir poca feina, és la quantitat d'anuncis de colònies que surten per la tele, però quantes marques hi han? 2000?...i jo que en el meu cercle d'amistats no parlo mai del tema, i es veu que té molta tirada per Nadal regalar olors...però el meu sentit de marketing no arriba a entendre com poden sobreviure tantes marques diferents de colònies, fins i tot ni que fessin com els bancs, o sigui la gran absorveix a la petita, podria entendre que puguéssin fer el Nadal totes...però vaja, jo no sóc un expert, per tant si s'anuncien deu ser que és rendible, o és que segurament deuen ser productes de grans marques i exploten aquest cantó aquests dies...
Entenc els turrons o el cava, ja que son productes que només surten a la llum els dies festius, però les colònies em sorprenen, som un país de colònia?...no en tenia ni idea, jo no soporto les colònies, tot i que reconec que quant una m'agrada em requetencanta, però sóc molt d'olors, o son molt suaus, o jo estic perdent olfacte...de totes maneres haig de dir que tinc un trauma de ben petitó en aquest tema...recordo els ascensors de Barcelona, com enyoro aquells ascensors, tan bonics, aquí no n'hi ha ni un de bonic, doncs recordo els encantadors ascensors de l'eixample, i recordo quant entrava la típica veina amb una olor de pudor de perfum, i jo que em marejava, tan em marejava que un dia se'm va escapar dir-ho en veu alta, aprofitant la meva llibertat infantil per dir animalades...potser per això no m'agraden les olors sobre de la pell...tot i que els desodorants sempre els he entés, clar, per això en els metros sempre hi ha els vagons de perfumats i els de no perfumats...sense desodorant, el subsol urbà serià molt diferent, no en tinc cap dubte...
Bé, i com sempre, ara ve Nadal, matarem el gall ( els pobres galls i altres animalets deuen flipar amb el coi de Nadal) i a la tia Pepa li darem un tall...

Filtres

Queda poquet altre vegada, intueixo que queda molt poquet, potser com em deien avui, et serveix per moltes coses, potser no, el que si que tinc clar és que mai sabré el significat del teu silenci...
Potser si, com em deien avui, estàs en plena recessió, i et vas fent petita fins a engollir-te a tú mateixa, com el relat de Charles Bukowski... el que si que tinc clar, potser és l'única cosa que tinc clara, és que et vas consumint cada dia, poquet a poquet, però cada dia hi ets menys...
No sé exactament les passes que s'han de seguir, o que és el que et cal ara mateix, o que és el millor per donar-te abans de marxar...potser el retrobament amb algú que trobes a faltar?, potser vols que et regali una flor?, o potser tan sols vols la companyia que a vegades et nego per la manca de temps o el cansanci del dia a dia...
Ara fa un any semblava que ja estava, i ja fa un any!...cert és que has retrobat la calma física, sembla com si ja estiguessis en un estat d'espera, i moltes vegades em passa pel cap intentar pensar el que t'ha passat per la ment durant aquests darrers anys...sé que és injust tot això, però realment si alguna cosa et definia era la veu i els moviments i ja veus que és el que la vida justament t'ha negat en aquests últims alès a la terra...
Crec que avui has intentat fer-me tres petons, i ara ja no sé si és les ganes que tinc de creure-ho, o encara pots pensar això, no fa res els feies, i els senties, ara jo crec que sents, però no tinc cap prova evident que no sigui res més que la meva il.lusió...
He crescut molt aquests darrers anys Anna, he crescut tant que ja fa temps que he entès tot el que havia d'entendre respecte nosaltres, crec que hem fet net, si és que haviem de fer net d'alguna cosa, però m'agrada que les herències quedin en bon estat, perquè si em toca a mi mirar enrera, que el filtre del cor pugui amb qualsevol tonteria, perquè per sort entre tú i jo tan sols podia quedar alguna tonteria no essencial...ja ho saps, el teu ex home em va mostrar la realitat dels titols no escrits, i això ha deixat en mi un dels pensaments més bonics que li he d'agraïr...
Si, ets l' Anna, perquè això has sigut sempre...ja ho sé que desde fora podria semblar que no vas ser qui havies de ser, fins i tot jo m'ho vaig creure a vegades...on coi està la meva mare?, em preguntava algunes vegades...però la realitat no era aquesta, la realitat és que quant ens manca alguna cosa, quant estem dèbils busquem responsables, tot i així ,potser més que responsables, son eines que trobem per tirar endavant...és quant amagues el cap sota l'ala, però Anna, a vegades l'hem d'amagar per pensar i quedar-nos un instant tranquils...després, una vegada el cap ja té la força suficient per tornar a sortir, ja ens podem tornar a mirar amb serenor...cadascú necessita el seu temps, i quasi mai coincideix en qualsevol món de dos, a mi m'han fet esperar molt, i jo t'he fet esperar molt, però el més important és que quant vaig tornar, tú seguies creient en mi i em vas obrir el teu cor...i t'ho agraeixo...
Em queda poquet per mirar enlaire i no trobar ningú, tot aquell bullici s'ha apagat, i per sort n'hi han altres de nous que s'encenen...ara com cada any, arriba el Nadal, i jo faig una mirada enrera , de les que ja fa temps que faig, on em queda el passar net, i si em queda el passat net sempre hi han dues raons...la primera és la principal, que és que en la realitat no va ser brut, però la més important és el filtre, el gran filtre de la vida, i jo crec o intueixo que tots l'anem creant i construint a la nostra manera, i per arribar-hi hem de passar per diferents fases...tots passem per l'època en la que busquem la nostra part màrtir per poder tirar endavant, però no serveix, i no serveix perquè no és veritat, perquè el que un pensa que només li ha passat a ell, resulta que li ha passat a milions de persones, per tant, mica en mica aconseguim que el filtre afini més...a casa Anna, et van ensenyar a no estimar, a mi em van ensenyar a estimar, tot i així, en molts casos faig enfadar a la gent, per tant estimar no és suficient a vegades, ja saps que costa molt trobar els equilibris...i mira, nosaltres el vam trobar, crec que la clau va ser oblidar-nos de com ens podien veure els altres..." mireu, allà va la mare amb el seu fill",..i la realitat és que mai va ser així...i només en la realitat hem trobat el nostre equilibri...