Nadal (1)

I m'assec allà, just al mig del Portal de l'Àngel, mirant a la gent com salta de tenda en tenda buscant el regal adient per cadascú, com si tots tornessin a casa per Nadal...ja fa dies que han posat les llums de sortida pels consumidors, cada any les posen abans, si l'evolució segueix així, no m'estranyaria que entre el canvi climàtic i la pressa que tenim, es posi a nevar en plé Agost...ves a saber...
Jo també torno per Nadal, com molts, però és curiós que sempre penso en els que no tornen a enlloc, perquè segurament no estan a enlloc, tot i així tenen la possibilitat de veure la televisió per recordar que si no tornes a casa per Nadal no tens molts motius per ser feliç...
Sort dels nens- penso.
Però tampoc tots els nens poden mirar l'il.luminació de les estrelles nadalenques amb la mateixa il.lusió, per sort ens agafen atacs de donacions i encara podem fer coses per ells, i ho dic amb tota l'admiració envers als gestos que poden o podem fer, tot i que sempre m'agrada arribar a l'arrel i saber que després de Nadal, les llums marxen, els carrers s'apaguen i els nens que han rebut la solidaritat han de continuar esperant de la mateixa solidaritat per sobreviure...així doncs, i aquí deu existir l'arrel, el problema és molt gran...
Així com els nens tenen aquest motiu, petit en el temps, però gran en il.lusió per aquestes èpoques nadalenques, conec molta gent que ho passa malament durant aquests dies...és curiós com ens preparen per la felicitat, com si no puguessim acceptar no ser feliços, ja no parlo de qui no té per menjar, ja que aquest no cal dir-li res de tot això, perquè simplement té gana i passar gana és molt més greu que penssar...o hauria de ser així suposo...però hi ha gent que no és feliç, en general son gent que tenen una familia desestructurada, i jo em pregunto, és per culpa d'això o és per la maleïda injecció moral que ens col.loquen ja de ben petitons de la familia?...
No té lògica, perquè tothom ha escoltat mil vegades allò de que els amics els escollim i la familia et toca la que et toca, però tot i així no ho poden evitar...ja ens ho inculquen de ben petits i per Nadal, on només veus abraçades i felicitat per la tele, sembla que son moments també per castigar als que no han tingut sort amb la familia que els ha tocat...
A mi m'agrada el Nadal, o si més no, no em desagrada, però clar, jo tan sols guardo bons records de casa, per tant crec que a casa meva feiem uns set o vuit Nadals cada any, el que no tinc tan clar és que si ho vam arribar a fer el Desembre...però crec que si...per tant els records que tinc son bons i al tenir uns bons records seria capaç, com ja vaig fer una vegada, de passar el dinar de Nadal sol menjant espaguettis, o quedar-me a casa el dia de les campanades, i fins i tot oblidar-me del raïm...però clar, en aquest sentit no he de fer net i això m'ajuda...tot i així, reconec que quant l'Eduard va marxar, i no saps ben bé el perquè, els dies de Nadal se'm van fer més complicats...però com que tot passa, això també va passar, seria un mal homenatge per algú que en sa vida va fer cas aquests dies...
Crec que el món anirà bé quant la solidaritat global desaparegui,  perquè la pobresa global necessita d'això, d'una gran solidaritat, que en cap cas pot acabar amb les injustícies però almenys deu tapar algún foradet... i sempre ens quedaria la solidaritat individual, molt important també, però segurament molt més justa que la global...però jo sempre em pregunto com hem arribat fins aquí...i no tinc resposta...
L'altre cosa que em sorprén d'aquests dies, dec tenir poca feina, és la quantitat d'anuncis de colònies que surten per la tele, però quantes marques hi han? 2000?...i jo que en el meu cercle d'amistats no parlo mai del tema, i es veu que té molta tirada per Nadal regalar olors...però el meu sentit de marketing no arriba a entendre com poden sobreviure tantes marques diferents de colònies, fins i tot ni que fessin com els bancs, o sigui la gran absorveix a la petita, podria entendre que puguéssin fer el Nadal totes...però vaja, jo no sóc un expert, per tant si s'anuncien deu ser que és rendible, o és que segurament deuen ser productes de grans marques i exploten aquest cantó aquests dies...
Entenc els turrons o el cava, ja que son productes que només surten a la llum els dies festius, però les colònies em sorprenen, som un país de colònia?...no en tenia ni idea, jo no soporto les colònies, tot i que reconec que quant una m'agrada em requetencanta, però sóc molt d'olors, o son molt suaus, o jo estic perdent olfacte...de totes maneres haig de dir que tinc un trauma de ben petitó en aquest tema...recordo els ascensors de Barcelona, com enyoro aquells ascensors, tan bonics, aquí no n'hi ha ni un de bonic, doncs recordo els encantadors ascensors de l'eixample, i recordo quant entrava la típica veina amb una olor de pudor de perfum, i jo que em marejava, tan em marejava que un dia se'm va escapar dir-ho en veu alta, aprofitant la meva llibertat infantil per dir animalades...potser per això no m'agraden les olors sobre de la pell...tot i que els desodorants sempre els he entés, clar, per això en els metros sempre hi ha els vagons de perfumats i els de no perfumats...sense desodorant, el subsol urbà serià molt diferent, no en tinc cap dubte...
Bé, i com sempre, ara ve Nadal, matarem el gall ( els pobres galls i altres animalets deuen flipar amb el coi de Nadal) i a la tia Pepa li darem un tall...