Paraules

 M'encantaria, fer una pàgina web per pensadors del segle XXI, on tothom pugui escriure els seus pensaments, on tothom pugui treure la creativitat, on tothom, fins i tot, pugui dir les bestieses més incoherents o les paraules més coherents, sempre segons la persona que ho llegeixi.
Amb els anys te'n adones que no hi ha cap paraula amb un significat, si no que el significat sempre el posa el lector o l'oient, per tant, no hi han bestieses, ni coherencies ni res de res, tot és relatiu en aquest gran vocabulari mundial que tenim.
M'agrada això, és preciós posar intensitat on no n'hi ha, treure'n on n'hi ha , finalment manipulem les paraules a la nostra necessitat, per tant, com sempre, vaig a parar en aquell indret que sempre arribo: cada persona té un poder tan gran que canvia fins i tot el significat del que tens al devant...
Això si, tan sols hi ha un significat i el té el que posseeix el pensament inicial, però costa fer-lo entendre, la gent posa un filtre personal on hi entren moltes coses:
-el passat de cadascú
-les seves necessitats
-les seves pors
-les seves idees
A tot això hi afegim el significat de la paraula i de tota aquesta salsa surt el resultat d'una conversa.

Ex:
-tens hora?
-si, ha plogut tot el dia!!
Com podem veure l'exemple que he posat no és correcte, no hi han interpretacions en una pregunta tan clara, a no sé que el que parla sigui català i el que escolta sigui anglès.

Ex:
-tens hora?
-hello!!
Aquí si que l'interpretació és lliure,però tampoc és vàlid perquè es tan sols un problema de llengües diferents...
Per ser vàlid hem de buscar una pregunta o una frase amb un sentiment pel mig i pensant que els dos entenen la llengüa del que posseïx el pensament:

Ex:
-Osti, em caus de conya, m'agradaria saber més de tú...

Aquí si que poden haver moltes interpretacions, pots arribar a posar en una situació incòmode a una altre persona, encara que potser també senti el mateix...pero ja tenim filtres creats..
Si ets home i l'altre dona, es pot interpretar que vols lligar.
Altres poden pensar: "ui, m'han fet molt de mal a la vida, millor sigui prudent, que no me la tornin a fotre"
Altres poden imaginar que hi ha un interés en l'altre persona, perquè tendim a pensar que tot el que és diu té un rerafons amagat rera una frase bonica.
I l'origen potser és totalment net, franc, sincer i fins i tot intuïtiu i espontani.
Jo sempre somio en un món així, que tot es pugui dir sense por. Jo no sóc capaç de portar a la pràctica aquesta teoria, de fet , com tothom , tinc els meus filtres.
I és curiós perquè generalment col.loquem més ràpid en un significat concret alguna cosa lletja que ens arriba que una de bonica, potser perquè és més fàcil i ens implica menys en resoldre una situació...si algú nou en la teva vida et diu que ets un gilipolles, doncs no hi ha gaire a fer ni a pensar, agafes i te'n vas, prens com a vehicle l'orgull o la teva suposada duresa i marxes i punt.
Però quant et diuen que ets meravellós o que li encantes a algú, ens posem l'escut protector i ens preparem per afrontar una situació delicada...evidentment no sempre és així, però en molts casos si.
A vegades em diuen perquè escric les meves coses en el blog, no tinc una resposta en concret, m'agrada compartir els meus sentiments, no em molesta fer-ho, em va bé per "obligar-me" a escriure una miqueta cada dia , perquè no em fa por fer-ho...crec que molta gent que em llegeix em coneix força i els que no, poden mirar-me com un "escriptor" que explica històries.
De fet quant llegim un llibre, sempre hi ha una part autobiogràfica de l'autor, o en molts casos és així... en el meu cas hi han coses molt reals, altres que no tant i algunes que son pura ficció.
Però tinc tant material escrit, entre maletes i ordinadors, que sempre busco la meva motivació per seguir amb el meu desig de tota la vida de ser escriptor...com que no vaig sobrat de seguretat en res del que faig, inflo una miqueta el meu ego per poder creure'm que un dia ho podré ser...de fet els somnis no calen que es facin realitat, per això  son somnis, si es transformen en una realitat, millor que millor, però si no, seguirem somiant i ben bonic que és això.
M'agrada compartir aquest somni, potser l'interpretació de qui em llegeix serà una molt diferent al que jo vull expresar, però això forma part d'un escrit públic.
Estimo les paraules, sempre ho he dit, molt més que els fets...Els fets son moltes vegades conseqüencies d'un present, d'una situació, d'un moment i jo no valoro a la gent que estimo pels fets (que també, és clar) però si avui necessito a un amic meu al meu costat i no pot venir, seria un error valorar-lo menys per això, la sort d'estimar i de que t'estimin, és que no cal ni la presència per sentir-te que estàs acompanyat... i amb els anys ja fas una suma important de fets.
Però per mi, sempre tot comença en la ment i en els sentiments que li arriben a ella, per tant allà tenim l'origen de tot plegat:

Les paraules son inmortals, els fets no, les paraules son eternes, els fets no, les paraules son el primer pas, els fets a vegades no poden ser ni un passet...amb això no vol dir que els fets no siguin vitals, i que no siguin una part molt valorable de qui tens al costat, i evidentment si les paraules caminen cap a un cantó i els fets cap un altre no anem pas bé.
Però m'encanta sentir algú que et diu el que pensa sense por, n'he conegut pocs, intento apendre d'ells sempre...son herois.