dictadors

Veient els crits de pena i desanim en l'enterrament d'un dictador entenc moltes coses que passen en el món.

 De fet, ja havia vist un documental amb tot de nens en un col.legi nord coreà, que els feien tancar els ulls i quant els obrien, es trobaven tot de caramels i l'explicació era que l'emperador els havia deixat aquell detallet.

Fins aqui no és greu, ja que tots hem cregut en els Reis Mags i és bonic que la màgia existeixi en els infants, però  és clar, si la màgia  està manipulada i no se'n va mai, el perill és inminent.

Sempre he sigut un defensor de la màgia infinita, que no s'acabi mai, però parlo de les positives, no de la màgia que es torna en doctrina i fa trasgiversar la realitat de les persones, aquesta ha de desaparèixer perquè si no pot fer molt de mal.

El fanatisme extern és el pitjor de tots, l'intern si no el vols exportar doncs es converteix en egocentrisme, o fins i tot en egoisme, però la vida ja et posa a lloc, però quant el treus, el mostres i el fas creure com a veritat absoluta, pots convertir a la gent que t'escolta en uns fanàtics defensors del teu èsser, molt per sobre d'un mateix, perquè sempre hem de recordar que l'afany de protagonisme moltes vegades ve per una debilitat pròpia, per tant de la teva malaltia extreta, poses malalts a molta gent inicialment sana..

Jo ho he viscut com a primera persona, però per sort o per desgràcia conec les meves debilitats, que no vol dir que les sàpiga combatre, però mai les he callat, però també se que l'Aida rebrà i pagarà les conseqüencies de les meves debilitats, però espero que com que ho penso i ho veig, sigui el mínim impacte possible i que pugui ser lliure i fer la seva no estant gaire afectada per la meva vida o les meves coses.

Neixem nets, i anem embrutant o no la nostra vida, depenent dels nostres passos i de com ens van  les coses, i evidentment condicionats pel que tenim més a prop, és el que més ens influencia, però d'aquí al fanatisme hi ha d'haver un abisme.

Fanàtic ,segons el meu vocabulari  és: persona cega i sense conducta individual que creu en alguna cosa però en veritat la seva creença no és real, és simplement perquè si.

Curiosament, si mirem bé la meva personal definició, entendrem que a qui més menysprees és a qui més admires d'una forma irracional, perquè sempre l'admiraràs, per tant, no haurà de fer cap esforç per ser el millor per sobre de tot, per tant no l'ajudes, si no que el col.loques en un lloc inexistent, inabastable, que el pobret, quant surt del seu entorn no és res...bé, si té un exercit a les seves mans serà tot, és clar, perquè tindrà un regiment preparat per morir per ell.

Per tant, ni l'admires ni l'ajudes a millorar, el deixaràs sempre en un lloc invisible, que tu veuràs però que molt poca gent el podrà mirar igual que tú, perquè mentres tu veuràs que caga flors, els altres veuran el cagarro més pudent enganxat al seu cul, perquè finalment, tots tenim cul i caguem en general, per tant, no cal divinitzar a ningú.
El màxim que pots aconseguir es que els altres l'odiïn i per tant el feràs navegar en una vida inexistent i serà segurament, el que més bofetades rebrà, perquè no estarà preparat per res. L'admiració infinita és una suma de l'irracionalitat de l'amor extrem més la por, part essencial per admirar sense cap condició a una persona.
Però vaja, finalment cauen, i quant cauen la garrotada és molt gran.
Avui mirant l'enterrament, pensava que aquest no ha caigut mai, perquè tenia tot el país menjat d'olla. Intentava pensar com devia ser la seva vida i com deuria tenir manipulades totes les veritats, perquè quant algú rep molta admiració, no deu pensar que el món, a part d'ell, també existeix.
Quina por veure la manipulació mental que podem rebre, de fet ja es va veure a la segona guerra mundial, un país en un mal moment sempre espera un salvador i no demana molt per creure'l, tan sols un crit per aminorar la pena i ja tenim un dictador en plé procés...quina por!!...per tant hem de recordar que dir-li mil vegades a un nen una cosa ja no és un consell, és adoctrinar, sobretot quant li dius pel teu bé i no pel seu.