La moral

Veig que el tema de la religió és molt serio, ja he tingut a gent que s'ha ofés, amb vergonya aixó si, perquè m'ho han dit privadament, però em sap greu.
No vull ofendre mai, és la meva opinió, però vaja, hi han temes complicats i altres que es pot fer broma absolutament i es poden pendre a la lleugera, la religió no, es seriosa i ja està, no existeix un manament que digui "has de pendre't les coses amb sentit de l'humor"
És una llàstima, perquè el sentit de l'humor és clau per enderrocar mites, fins i tot els més terribles, serveix per no col.locar a llocs intocables coses que fan molt de mal, serveix per tirar endavant, per fins i tot, riure de les coses que has arribat a fer a vegades per una suposada causa que valia la pena.
I amb això no vull dir que la religió sigui dolenta o bona, en el meu cas no és res perquè és inexistent, tal com és té el concepte de creure, però no deixo de creure en coses, potser més properes, o més palpables,o fins i tot inimaginables per molts, però igualment son palpables per mi, potser altres ni tan sols les intueixen o em dirien que me les invento jo.
Jo he viscut a prop la moralitat, de fet l'he compartit  uns anys i fins i tot me l'he cregut i és horrorós viure dins d'una moralitat permanent, principalment perquè el significat de moral i amoral és molt relatiu, cadascú té la seva pròpia definició, per tant és un concepte inexistent. La moralitat, si és fixe, fins i tot distorsiona la realitat i pot crear traumes i mentides que pots creure't com si fos l'única veritat. De fet vaig estar jutjat per una teòrica inmoralitat i en canvi aquest judici tocava de plé el meu concepte de moral, però tan és, perquè tan uns com jo vam entrar en l'error de quedar-nos anclats en un pensament i si alguna cosa és estàtica, és tan dolent que potser per molta gent  fins i tot és amoral.
És horrorós viure amb alguna cosa intocable, això significa que en aquell tema ni progressaràs ni aniràs mai enrera, quedarà aturat allà, en el teu present, en el teu passat, en el teu futur. Jo dono les gràcies als Monty python, al Pepe Rubianes, a tota la gent que em fa riure, a tota la gent "amoral" que se'n enfot de tot, abosultament de tot, perquè tot és susceptible de riure. I de fet , en molts d'aquests casos, reivindiquen la seva pròpia moral, i jo estic més a prop de la moral d'aquests còmics que no pas de la cristiana.
Jo me'n enfoto dels 10 manaments, primer perquè no son meus, segon perquè no m'agraden alguns i tercer perquè des de fora tot és veu diferent, i perquè si fos creient, potser encara mantindria el sentit de l'humor, i podria fins i tot riure de les meves creences. Perquè de fet això és riure d'un mateix, part fundamental per viure bé, suposo que s'ha de saber ser trascendent i saber treure trascendència a tot.
Suposo que junto el fet de pensament únic a no tenir sentit irònic de segons quines coses, i em torna a fer pànic observar.ho.
De totes maneres em sap greu que l'ironia és pugui confondre amb l'insult o la falta de respecte, si que és pot creuar amb la falta de coneixement, que potser és el meu cas, però en el tema dels 10 manaments no hi ha coneixement possible, els vaig llegir i vaig donar la meva opinió des de l'ironia, res més.
Cadascú té els seus propis manaments, 10, 12 o 36, però l'important és no imposar-los, perquè si no semblen lleis que s'han de seguir o ja no ets acceptat, i fins i tot ets jutjat.
Falta sentit de l'humor en segons quines coses, i de fet, tots tenim coses que potser ens costa riure, coses que ens toquen massa, però els 10 manaments és una idea global d'una creença i per tant, tan sols per això, la gent que creu hauria d'estar una mica més oberta al riure, i potser podria ser un altre manament/nou:
Riuràs de tú mateix i acceptaràs les bromes dels altres amb educació i civisme...però com sempre, l'història de l'humanitat converteix tot el passat en tan seriós que fa por.