Merkel=Coloma

És com si un atac d' inmesura m'agafés desprevingut, no tinc remei en aquest sentit, la gula em pot més que la raó, i em passa amb el menjar, per això evito comprar porqueries perquè no em durarien ni un dia fos la quantitat que fos.
Doncs ho puc extrapolar a tots els àmbits de la vida, si m'agafa per riure no vull evitar-ho, ho extremo fins a tal punt que la frontera entre la ironia i la disbauxa del parlar es confonen i paro en sec.
Em passa amb totes les meves passions, que les exprimeixo amb tanta força que ja no deixo res de suc i paro en sec.
Sóc home/ persona de lluny, tot em crema i tot em relaxa, no hi ha punt intermig, qualsevol llum nova m'hi llenço de cap, sense por, sense pensar en quines conseqüencies pot tenir fer-ho dins de la rauxa...ja pensaré més endavant.
Vull pintar la meva vida- li vaig dir al meu pare quant tenia 12 anys, en una de les imatges més tendres que tinc dels meus records i m'ho creia, i no he parat mai d'intentar-ho.
A vegades sembla que el pincell va sol, que va en una direcció equivocada, que el color escollit ni tan sols m'agrada, i a vegades sembla que tots els detalls del dibuix diari els has fet amb les teves mans, i d'això depen un dia gris o brillant en el meu pensar.
El meu control és mínim, no em sé controlar, per tant intento no desbocar-me en una galopada amb un final incert, però no hi puc fer res, els sentits sempre em guien per tots els camins que intueixen, no saben frenar, m'agrada aquesta sensació de velocitat, tot i que a vegades no freno, tan sols m'aixeco de l'espectacular caiguda.
La meva lluita és llençar l'escut per no pensar que visc una guerra, si no la meva vida... que flueixi si us plau- em demano continuament ,en l'argot més bèlic que tinc.
Potser el Peter és massa fort i demana que el crit més sanguinari de l'humanitat sigui la fressa que surt d'un dit d'infant que juga a pistolers entre riure i riure i que la ferida més gran que haguem de curar deixi de sangrar amb un senzill : txiqui, txaca...salvat!.
Avui m'he cansat de posar-me la disfressa diaria, he hagut de fer papers, de fer cues, de recordar que el D.N.I és un document vital per la meva vida, de saber que les regles son esgotadores, que les coses més fàcils les fem complicadíssimes, que no és pot posar un preu d'un cotxe que et vols vendre perquè es veu que una societat de consum això està mal vist , i no ho dic per mi, que no em venc el cotxe, si no perquè és una regla més que estem sotmesos, no te'n pots saltar ni una, la pots pagar molt cara si ho fas.
Tot plegat, quant el Peter em rescata i ho puc veure des de fora, quasibé em sembla còmic...que cony estic fotent jo aquí en aquesta cua? i tots, des del primer a l'últim fem cara de fer cua i fa gràcia.
Desitjes que el que va devant teu no s'enrotlli gaire, perquè evidentment tots tenim pressa, en molts casos no hi ha pressa però sumem a la cara de "faig cua" l'adjectiu de "tinc pressa", i el rostre és desdibuixa fins a transformar-se en un terrorífic:"persona amb cara de cua i amb pressa".
De mentres estan jugant en un altre lloc, és munta tota una comèdia al congrés, s'ha de dir si a un senyor que serà el nou president del país, i segueixen igual, molt pitjor que un joc d'infants que s'han enfadat.
Ells no, no baixen del burro, si han dit que no és que no, però no perquè hi creguin, si no pel fet que els de devant han dit que si, i dins d'aquesta estupidesa tan madura agafen el timó del país, i el que ho mira, té una sensació de repetició que fa por. Arriben a acords, però son d'àmbit econòmic, vol dir que hi arriben per nassos, no per ganes.
I mentres ells s'estaran 4 anys més discutint, els nens que tan enfadats semblaven estan jugant la mar de tranquils i ja no recorden res del que ha passat fa mitja hora i em pregunto si no serà això realment madurar i no tot el que continuament fem els adults?
Curiós no? tots fan de democràtics, i voten un per un si estan d'acord que el nou president sigui el que tots saben  que ho serà, algú els pot explicar que si hi ha majoria absoluta no cal fer votacions....hem de mirar qui diu si, qui diu no i qui s'absté? s'ha de fer? si un que diu que no després diu que en moltes coses dirà que si, si un que s'absté diu que és perquè no pot ni dir que si ni que no en un país que no és seu, si l'altre no puja a fer un parlament perquè creu que els altres no han fet cap pas que els impliqui a ells, si hi han dos grans grups que com ovelles diuen si i els altres diuen no, perquè així mostren unió i jo, ho sento molt, però molta gent que diu que si a tot em dona la sensació que tenim un ramat d'ovelles en mans d'una Coloma, però em menys classe(Coloma=Merkel)
I de sobte em truca l'Isabel i em diu que li ha tocat pagar 200 euros perquè l'ajuntament va voler arreglar l'imatge de Vilanova i deixar tot el centre peatonal, si ja caminava jo abans!!- m'ha dit, però tan és, ha de pagar igualment.
Després em truca un amic que li han congelat el sou ja pels propers tres anys, fins el 2014, o sigui que tan és si l'empresa va millor, el sou congelat i així els ous una mica més agafats.
Anem baixant que després, si sortim de la crísis ja veurem si recuperem alguna cosa de les que hem perdut  pel camí i pensem que en molts casos, son lluites d'anys i panys, i amb un "plis" ho perdem.
Demano perdó a la Coloma per comparar-la amb la Merkel, que quedi clar, però en una cosa si s'assemblaven, si a la Coloma li deien "jau" tots quiets i quant la Merkel diu "jau" també ens convertim en un ramat d'ous agafats.