dissabte, 3 de desembre del 2011

aprenent i desaprenent

vas olorar el meu perfum, l'olor no va deixar esquivar-te, no volies esquivar-te, ni tan sols olorar-me, però et vaig posar tan aprop del meu engany que te'l vas creure, i vas entrar per les fosses nassals per anar coll avall i de sobte, girar la mirada a l'esquerra i veure el meu cor bategar i aleshores te'n vas adonar que havies arribat massa lluny, i volies fugir, escapar-te, però quant estàs tan endins costa molt sortir, trobar el forat adient que et retorni la teva llum i puguis escapar del teu, meu engany.
hi han molts forats per sortir, i tu ho saps, però tan sols n'hi ha un que tota persona esquiva per poder sortir d'aquell cos extrany: el forat del cul...com el que surt per la porta de darrera, et vaig cagar, i quant et caguen, l'has cagat i et cagues amb qui t'ha cagat i tot es converteix en una cagada monumental, però l'origen està en el nas, ja que la vista pot enganyar, de fet la vista es el teu as amagat, el  que et salva de tot, però el nas guia com ningú,i et porta als indrets intuitivament, hem de vigilar que olorem, ja que quasi mai es el que volem, en el cervell  hi ha la clau de tot...la raó, la raó que porta l'intuició a un cantó fosc, la raó que devora les olors i que és l'única pauta que pot entendre els caminars de les persones als ulls dels altres i per això vivim, perquè ens entenguin per sobre de la nostra pròpia entença.
he aprés de tot això que mai és pot deixar d'olorar el teu propi perfum, que per més que es vulgui tapar amb altres olors, sempre un es retroba amb el seu olorar, no hi ha sortida per això...ara m'oloro i res de mi és una falacia, bé, una si, però és la de sempre, però en el fons és el més extern a mi...em vaig equivocar i vaig creure un discurs massa repetit: la vida és una merda i amb aquesta excusa poder amagar els meus errors...quant ilumines algú amb tanta llum i veus que l'única ambició de l'altre és apagar-la, no pot haver una altre sortida que la por, i la por i tornem a l'inici està en el cul, i allà, com sempre, ja l'hem tornat a cagar.

3 comentaris:

GAVIOTA ha dit...

?

GAVIOTA ha dit...

Haciendo prueba para contestar acabo de ver que sí se pued. Un saludo desde Madrid, me gusta como describes las sensaciones y en general como TE MOJAS. Es alentador saber que existen personas valientes como tú. GRACIAS¡¡
Bea

xelofont ha dit...

Gracias Bea, es solo la teoria, esa la llevo muy bien, ya lo sabes. Un petó