La sensibilitat i el temps

La muntanya russa fa efecte...mil vegades em pregunto perquè un dia gris se'n va i en ve un de radiant, sense raó, perqué si.
Però cada dia que passa retorno abans.
La sensibilitat és una suma de tots els sentits, és un caminar, una elecció, com menys protegida la tens, més possibilitats de patir tens però també tens moltes més possibilitats de gaudir, s'ha d'escollir, o te l'amagues o vas amb ella a tot arreu.
I la notes, està allà, cuidant de tú, però sobretot ferint-se quant fereixes alguna sensibilitat, ni que sigui sense voler, potser és un instant, però ella es dispara.
La sensibilitat no coneix la raó, li pots presentar però tan li fa el que li diu, l'única cosa que vol és sentir, res més.
Com sempre , es pot definir de mil maneres, jo ho estic fent a la meva, que és l'única que conec.
Però quant es creua amb una altre, i li fa mal, és dolorós, costa recuperar-se, potser son 24 hores de càstig per unes paraules mal utilitzades en un moment inapropiat.
I automàticament si fereixes a una, la teva queda tocada, per més que demanes perdó, li costa entendre-ho, segurament perquè és sensible, com el propi nom indica.
Ahir estava tocada, la sentia trista, apagada i sobretot rebotada amb mi. Avui m'he despertat, i he llegit el dia com jo volia, que de fet, és com ella vol.
Li he promés un dia plé de màgia...no pateixis-li he dit- entre els dos la trobarem. No costa trobar moments màgics, de fet sempre he cregut que si deixem fluir ,en qualsevol moment la pots trobar, tothom.
I és curiós, perquè si apareix, tot agafa un altre color, el riure, el parlar, l'escoltar, el cel, la gent, pots arribar a veure bonic a tothom, veure bellesa per tot arreu, escoltes la música d'una manera diferent, entra, no és queda en l'aire...
Va, anem per feina- li deia aquest matí.
M'ha somrigut, ho necessitava després d'un dia de bloqueig sensibilero, m'ha agafat de la mà i ja no m'ha deixat anar en tot el dia...quant ella confia en mi, tot és molt més fàcil.
Avui ens hem regalat uns raconets més, indrets invisibles que ni tan sols els mires de reüll si no sumes els sentits, i aleshores vas a veure a un conegut a l'hospital, i a la teva millor amiga olotina i rius i sents amb el Lluís, i tot el dia es va construint amb regalets que vas desembolicant amb l'il.lusió renovada i sobretot amb la sensació de que el temps ha parat.
Perquè si escoltes a la sensibilitat, el regal més gran que et fa és entregar el teu temps al teu dia i tot canvia, com si el dia durés més hores, però curiosament, això et rejoveneix tot i que potser avui la suma d'hores total del dia serà de 27 hores. Però és un altre calendari, no té res a veure amb un Divendres, Dijous, Gener, hora o minut, ella és atemporal, té la sort de que mai queda saciada, sempre vol més, per tant no envelleix a la mateixa velocitat que nosaltres, de fet sempre està impecable, a no ser que li posi maquillatge que aleshores queda disfressada d'una manera extranya.
És curiós, cada dia entenc més que el que jo entenc com a "perdre el temps" és el que em mou per aquesta terra i ho faig i punt, però de sobte, un dia com avui, quant ajunto i ajusto el meu ser en el món que trepitjo i  tot quadra, entenc que tot és possible i que no serveix de res dir "les coses son així", s'ha de "lluitar" i curiosament quant deixes de "lluitar" i ets tú, te'n adones que tot es va adaptant al teu dia i ja no tens aquella sensació de que no atrapes el temps i que tot plegat és feixuc.

"cada minut que regales és un minut perdut, mai el recuperaràs... les teves hores, els teus dies, els teus mesos, els teus anys, la suma de tot això tan sols dóna un resultat: la teva vida, millor no esperem una possible reencarnació i comencem a agafar el ganivet i la forquilla i començar a tastar de veritat el menjar més deliciós que tenim, el nostre ser"
"recordem que tot està inventat en el funcionar del dia a dia, tan sols ens queda una cosa, inventar la nostra pròpia història"
" i sobretot recordar que la majoria de lluites que vivim cada dia, és una excusa més que ens regalen per encegar i no veure el que som: alguna cosa tan senzilla i extraordinari que s'anomena persona"