Assassinat Nadalenc

Feia estona que l'espiaven, ho havien planejat tot i mentres un entrava per un cantó, l'altre restava a l'espera del senyal.
De sobte va aixecar la mà i es va abraonar sobre la noia, que no va oposar gens de resistència.
Un la va agafar pel coll i l'altre li va lligar amb una corda els peus.
Corre- va dir- agafa-li les mans, que no es pugui moure!
També li van posar una cinta a la boca perquè no pugués cridar auxili, i amb una petit ganxo li van clavar el cap a la paret, van tenir temptacions d'arrencar-li l'orella, com si es tractés d'una imatge sortida de la pel.lícula de Reservoir dogs, però al final van desistir pel poc patiment que mostrava la noia devant de la violència que els dos homes mostraven envers el seu cos.
El desig dels dos criminals era tal, que se'ls va passar pel cap tocar-la impurament, era preciosa, però veien tanta fredor i saber estar que no li trobaven el plaer per enlloc.
Que fem amb les seves coses? - va preguntar el que semblava ménys dolent dels dos.
Mira -va dir el que feia cara de dolent i excercia de cap entre els dos delinqüents - agafa el seu bolso, la pinta,  i la caçadora i clava-ho a la cadira...el cotxet de la seva filla enganxa'l al terra amb un "taladro", no sigui cas que  es mogui i algú ens pugui sentir, el paraigües també clava'l a la cadira...
-ok - va dir el bó - a ella la deixo així o la lligo més encara?
-Lliga-la més.... per si les mosques enganxa-la per la cintura a la paret, no sigui cas que es deslligui del cap, els dos genolls també que quedin inmòbils, que no es produeixi un miracle i tots els nusos i claus saltessin a la vegada i pugués escapar.
La noia seguia impertèrrita mirant-los, de fet el que més ràbia els feia és que fins i tot en cap moment deixava de somriure, era valenta i tot i que el dolor deuria ser insuportable, mai perdia la compustura.
Finalment la van embolicar, sense ni una escletxa per respirar i se'n van anar del lloc del crim.


                    ...................................
Gràcies- va dir la nena tot desembolicant el regal- uaaaaauuu!! era la nina que volia!!...papa, m'ho pots desembolicar i donar-me-la?
Collons- va dir el pare- jo no sé qui ha lligat aquesta nina, però o eren uns psicòpates i els donen aquesta feina per reciclar-se socialment o algú els hauria de dir que no cal, que amb molt menys ja no s'escapa.

Nota de l'autor:
Ja fa 10 anys que sóc pare i no ho entenc, cal sentir-te com un desclavador de claus craneals quant li regales alguna nina a la teva filla?.
L'any passat ja vaig mostrar  el meu desacord en el tema, i en contra del maltractament de nines que en principi, no marxaran d'on estan.
En Tarantino és un sant.

.