utopia

Hi han moltes maneres de rebre el misatge, es pot fer des del terra, amb els peus ben posats i ferms en la superficie que trepitjem, però jo no ho he fet així, crec que no es la forma de fer-ho.
Explicaré la meva tàctica:
Tancar la tele i tota possible informació externa que pugui distorsionar les paraules.
Jo ho tinc fàcil ,perquè entro en la coherència del Peter i  no em costa gaire entendre que les utopies explicades per aquest savi, no son més que realitats fàcils de portar a terme en qualsevol ment i ànima neta, però no som ments ni ànimes netes, per tant, no és tan fàcil que tothom ho pugui escoltar com una realitat i si com una utopia.
La clau és escoltar bé i entendre que tot el que diu ho hem girat els humans amb la nostra forma de portar el món, tot el que sona a utopia és la part senzilla del nostre caminar i que per a o per b ens hem deixat pel camí.
Si t'aïlles i l'escoltes entendràs que tot el que no tenim (i parlem en molts casos de drets bàsics de l'humanitat), ho hem convertit amb alguna cosa improbable de conseguir.
Al principi diu que la utopia és caminar i que per més que caminis no hi arribaràs, però et fa caminar, i potser hi estic d'acord...però després escoltant-lo des de dins meu, entenc que tot el que parla i diu no és utopia, no és res que sigui impossible d'aconseguir, menys les coses més metafòriques, evidentment, però el rerafons d'aquestes també son possibles d'arribar.
La meva tàctica és mirar-me i mirar a la gent que estimo. Suposo que a tothom li passa el mateix i en el seu entorn hi veu bondat i bona fé i si en algún cas hi ha malicia, és perdonable, perquè no es fa amb mala intenció,...però anem tan lluny amb el nostre caminar que fem cas a coses totalment externes a qui som, per tant, ens ho creiem i pensem que la utopia és justament les coses més coherents i fàcils de compendre...
Sempre em faig creus que el món estigui com està perquè veig a la majoria de gent bona, amb les seves misèries i alegries personals, però amb un cor disposat a entendre al del costat...
Però és clar, el problema es que la visió individual de cadascú la barrejem amb la colectiva, amb la global i aqui perdem el nostre encant, perquè caminem per un camí que en el fons és molt menys nostre del que pensem, o més ben dit, molt menys nostre que el nostre propi caminar.
Segueixo pensant que la clau de tot està en l'educació, i en l'individualització, mentres seguim amb la necessitat d'ajuntar idees, de pertànyer a un lloc, de ser d'aquell lloc, ens despistarem del que som realment.
En tot el que sento en aquest video, no hi veig cap tonteria, no hi veig cap animalada, no hi veig res que no sigui humà i positiu, i és molt fort que tot això que diu, en plé segle XXI, d'un avanç tecnològic brutal, d'unes descobertes mèdiques genials, i d'una gran capacitat de raonar i racionalitzar que tenim, tinguem d'escoltar-ho com a fites a aconseguir, que ens hem deixat pel camí doncs?
Ens fem petits en el món, un per un ens perdem en l'inmensa història que ens toca viure i perdem la visió ocular pròpia.
Trobo vergonyòs, com a humà que sóc, com a persona que entro dins d'aquest món, com a èsser que dedico tantes hores de la meva vida a tot això que vivim, que tingui d'escoltar aquestes senzilles paraules de justicia, d'igualtat, de coherència, com alguna cosa utòpica...ho trobo totalment indignant, i tot i que la meva felicitat individual s'assegura amb la meva pròpia presència, globalment m'avergonyeixo del meu estar en aquesta terra, perquè també jugo aquest joc i he de ser dur amb mi mateix si no vull caure en l'error d'escoltar les realitats com uns contes de fades i seguir pensant que els somia truites son els que diuen les coses que es diuen en el video. Osti, que equivocats que anem i que complicat que és ser senzill en els pensaments i en els fets en aquest món...
Quant l'escolto, penso que ell si té els ulls ben oberts i que tots els podriem tenir, però és clar, igual que els països no pertanyen a les persones, l'humanitat es un ente global  que no enten de pensaments individuals, per tant, millor tancar els ulls perquè ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li darem un tall....
Gall: "que graciosos no?"