okupa

Vaig estar parlant amb els okupes que tinc devant de casa meva. Quant els vaig veure arribar, ja deu fer dos mesos, em va sorpendre que en un poble com aquest vinguessin okupes, pensament absurd, perquè per okupar tan sols fa falta una casa buida i també n'hi han unes quantes per aquí.
Primer de tot vull aclarir que no estic en contra de l'opció d'okupar, de fet és un tema que ni em va ni em ve, ni em porta cap mal de cap, és una cosa entre els okupants i els propietaris, tot i així, sigui delicte o no, trobo que en principi no és res agressiu i fins i tot és lògic que succeeixi tal com estan les coses actualment.
En aquest petit poble on visc, tenim una contrucció parada fa anys: un bloc de 56 pisos que es va acabar i que no entenc perquè no hi ha mai moviment. A part d'embrutar desde la N-260 l'imatge de Sant Jaume, no puc concebre com no és fa res al respecte, abans de que el bloc es vagi deteriorant, es podrien fer pisos de lloguer baix o qualsevol altre idea útil per treure rendiment a una construcció, i ja no parlo economicament, sino socialment...de fet, el poble de Sant Jaume no és gaire bonic esteticament, per tant em fa més mal de cor que d'ulls veure allò aturat.
Torno als okupes, son una familia amb una criatura, ells son els principals okupants de la casa, una casa que aparentment està en mal estat, però em van dir que s'havien assegurat de que no hi havia perill, tampoc sé com ho van fer per tenir aquesta garantia, però vaja, entenc que si tens un nen, això t'ho mires una mica.
Bé, la conversa va ser agradable, però el posat d'ells respecte a mi i a tot on m'inclouen no m'agrada gens i atenció!!!: tot  per la roba que vesteixo i l'aparent imatge que dono. Perquè de fet ells em van catalogar perquè vesteixo normal i em vaig començar a preguntar les coses que sempre em pregunto.
Si vas a un local "pijo" la gent vesteix igual, si vas a una casa okupa tambè els veig que vesteixen igual, i en canvi jo, tinc amics que vesteixen de mil formes diferents i n'estic orgullòs d'ells perquè no els tinc etiquetats per la seva imatge i em sap greu dir-ho, però en molts casos els okupes i els pijos son molt semblants en la manera de gestionar la visió que tenen dels altres per la seva imatge exterior...i em vaig quedar amb les ganes  de preguntar-lis mil coses:
-perdoneu, s'ha d'anar brut per ser okupa?
-perdoneu, heu de portar el nen tan guarro per ser okupa?
-perdoneu, he de fumar porros i veure cervesa per ser okupa?
-perdoneu, és una imatge o un sentiment?
En el cas dels que vaig parlar, era la segona residencia, ja que tenen una casa que paguen un lloguer molt baix, cosa que els felicito, perquè jo amb prou feines puc tenir la primera, per tant , ells venen aquí a passar uns dies, vaja, que venen a estiuejar.
El moviment okupa té molta raó d'existir, no ho nego, però em sembla, que com sempre, es confonen les coses i es mouen exactament pels paramatres de la societat que vivim i que ells critiquen amb raó (segons la meva visió de la societat actual)
El meu pare, que va viure el moviment hippye en primera persona, sempre em deia que quasi tot el que pertanyia al moviment era fals, que molts amics seus es van quedar pel camí per culpa de confondre un moviment amb una imatge, engollint drogues i perdent la vida per res, de fet això és evident en el present perquè molts dels que van excercir de hippyes ja podem veure com son ara i on estan col.locats ( col.locats socialment, no drogadicticament), per tant, un sentiment de debó, que hi creus, no es pot vendre, i alguna cosa que creguis no pot estar gestionat per la realitat social de l'instant, si és així, desapareixerà i tot el rebumbori quedarà en silenci en un no res.
Tot i que la conversa va ser molt agradable, com ja he dit, no m'hi veig al mig d'ells, però no ho dic per mi. si no per ells mateixos, no entro en els seus parametres i si mil vegades he dit que quant vas a viure a un lloc nou i ets foraster, t'has de currar l'integració, cosa que detesto profundament, que quant vas a un lloc d'alt standing has de fer el mateix que els altres per poder ser acceptat, cosa que trobo horripilant, el classisme que els okupes em demostren ho trobo encara més penós, ja que ells haurien de donar exemple. És evident que alguna cosa que els vaig dir els va sorpendre i devien pensar:
-mite'l ell, tot i la seva aparença de burgés català, amb la seva indumentaria normal, el seu cotxe normal i el seu piset normal, encara se'l veu força enrotllat!!
Però ja no passaré d'aquí, perquè ja fa temps que no em ve de gust demostrar res per ser acceptat, de fet ni tant sols m'interessa ser acceptat, i menys quant parlo devant de gent classista, siguin d'aparença hippye o encorbatada.
A veure, els bancs son uns cabrons, però els currantes bancaris son gent, bons, dolents, imbècils o bonics però son gent, igual els policies, metges, mestres, cuiners i hippyes, n'estic fins el gorro ( tipus Bob Marley) de que sempre anem amb la necessitat de pertànyer a alguna imatge en concret.
Com deia un amic l'altre dia: sembla que per poder ser okupa, t'hagis de tirar pel terra, fer dues voltes i quedar arrabossat de pols, aleshores ja pots entrar.
Repeteixo, no parlo de la conversa que vaig tenir amb ells, no parlo de tothom que hi pertany en aquest moviment que insisteixo, no el veig com a res dolent, però com sempre he dit, si hi ha molta gent amb la mateixa imatge en un lloc, maooo!! foto el camp per potes.
Jo que no sóc un paio profund, vull dir que em quedo amb el que veig ja que finalment és la realitat més gran, i fent servir aquesta lògica meva, entenc que un uniforme és un uniforme a tot arreu i en tots els casos, pots cobrar o no per portar-lo, però no deixa de ser un uniforme.
Per això el moviment 15-M, em va semblar molt menys uniformat que altres i em feia sentir bé, veure que l'indignació, que el malestar de les coses mal fetes, que en el camí de la búsqueda d'un món més just, no hi entren vestimentes ni imatges m'agrada, ara ja tinc els meus dubtes de si és una moda o un sentiment, el temps em donarà la raó i si les coses s'arreglen espero que segueixin en la seva lluita, perquè tots sabem que si les coses milloren, serà tan sols en aparença, no profundament.
Quant jo era petit, a Matadepera, pertanyia a una colla que ens anomenàvem setters, i per entrar-hi, hi havien unes proves que havies de superar, per cert, jo que gestionava les proves, ja vaig poder observar actes mafiosos e interessats en el procediment  de les mateixes...tot i així, finalment aconseguiem jugar tots junts, tot i que ja es veia descriminació, però erem nens...ara som adults, i podem observar que aprenem les coses tan malament que finalment fem els mateixos jocs, però amb una diferencia molt abismal: hem empitjorat i endurit les proves d'accés a qualsevol grup, si no ets com volen que siguis no pots jugar amb ells, i això va per tothom, no parlo tan sols dels okupes, per sort sempre ens queda el cara a cara entre dues persones, allà sempre és pot veure que l'aparença no és res comparat amb la realitat de cadascú...