M'estava apuntant amb l'arma, intentava mostrar-li en la meva mirada una mica de compassió, però estava encegat, tenia l'odi clavat als ulls, i en aquells ulls enfurismats hi vaig arribar a veure una familia assassinada, un dolor infinit, un rencor que s'alimentava al veure el meu uniforme, vaig arribar a entendre la seva sed de venjança...no sabia que fer, em quedaven pocs segons de vida, minuts a molt estirar... la mort era inminent.
Com explicar-li que jo estava allà perquè m'hi havien enviat, que hi era perquè la meva situació era tan desesperada que vaig pensar que era una opció per sobreviure, que tenia dos fills, que m'esperaven a casa, que la mare dels meus fills ja feia tres anys que s'havia mort d'una inesperada malaltia.
Com dir-li que morir en mans d'un desconegut és terrible, i més si la causa que provoca la meva mort ni tan sols sé si és justa de veritat.
Era la primera vegada que el veia i la seva carta de presentació era un tret al cap, era massa tard per fer-li veure que no es pot odiar a algú que mai havies vist abans d'aquell instant...
Un pardal passava per allà, se'ns va quedar mirant i ens va dir:
-mira que en sou d'animals!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada