Entre la raó i la bogeria

       ACTE    I                                                                        

És part de la ment de l'home                                    
el seu òrgan consultiu,                                              
en tant que el cor esdevé                                        
la part d'home selectiu.
                                    
Una vegada consultada la ment, 
la sendera del cor                                                  
li assenyala el seu camí,                                            
alhora que es compleix                                            
la culminació del fi.                                                  
                                                                                                                                   
La ment de nou consultà,
i mentre tal cosa feia
veié com el cor es perdia
entre emoció i bogeria.

I la ment que s'ho mirava
amb l'auto-estima apagada
ja que la follia del cor
a ella l'havia ignorada
esmicolant la raó
entre el desig
i una oradura revifada.

                                 

     ACTE II

Trencar els murs de les convencions totes
i penetrar el món amb l'imaginació desperta;
fer brollar i beure el nèctar de les plantes
i buidar de llum el cel sembrat d'estrelles.

Que tots els somnis del món s'escapoleixin
de la pissarra negra de la fosca nit
i que un nou món en ella s'hi projecti,
un nou món on no hi hagi nits ni dies

i on pels segles dels segles restin abolides
les fronteres entre la raó i la bogeria.