El sentir

Els dies passen sense res a explicar, em costa trobar inspiració quant treballo a Olot...és curiós, tot i estar rodejat de molta natura és de les poblacions que quant hi camines et dona la sensació de que el cel queda molt lluny...suposo que el fet de que estigui tan enclotat ajuda...

Estic treballant moltes hores, per tant el físic i els genolls han fet una davallada important, però sobretot em fot perquè no m'inspira res, no trobo res extern que em desperti els sentits...realment Olot i jo no estem fets per estar junts!!...trobo a faltar el mar i el color que li dona al cel.

La combinació mar-cel sempre m'ha fascinat...per sort el mes que vé ja estaré als pobles, que si que em donen una mica més de visions properes al cel, o a les muntanyes...però osti, trobo a faltar el mar cada dia! molt!

Ni en els dies més tristos sempre tornava iluminat per algún regal de la natura quant treballava a la costa...però he de reconèixer que estar trist no em desagrada, a mi el que més mal em fa és que passin els dies perquè si, perquè vivim, perquè toca, els dia a dia sense sal els trobo insípids...ja sé, ja sé, el recorregut està escrit i els somnis estan creats per unes edats que no hi entra ja la meva, toca assumir segons l'etapa, però sincerament, jo mai assumeixo res!!

Ara podria dir que tinc estabilitat, la feina em fa estar més quiet, ja que em moc menys, i sembla que per fi tinc pis per temps, de fet ha de ser així, ja que tal com estan les coses el lloguer d'on visc és un regal...osti, quin pal !!, estic estable !!...quina por...a veure si m'adormiré...

Però aleshores les veuetes de dins meu comencen a exigir cosetes, i jo que les intento tranquilitzar i aplacar les ganes de moviment que sempre tenen...va Alex, enamorat i desenamorat altre vegada!! plora!! riu !!, crida!!, queixa't!!, emprenya't!!, difruta!! i jo les escolto assentat en el meu dia a dia...

He nascut per ser un aventurer, però no ho sóc, de fet suposo que m'he inventat les aventures moltes vegades...he nascut per no estar quiet en un lloc, ni de sentiment ni fisicament i de fet en això si que ho he fet molt bé...he creat drames on no n'hi havia per tant i també m'he emocionat i vull pensar que si que n'hi havia per tant...però si que és cert que he passat moltes aventures i de molts colors i això tampoc m'ho he inventat, potser ho he buscat una mica, no ho nego...potser si que sóc aventurer, suposo que m'he de treure l'imatge que tenim del  típic aventurer amb caçadora de cuir i una gorra i saltant com un Indiana Jones per tot arreu...no,no, hi han aventurers d'estar per casa, jo sóc més així, més local...

Tot i així porto un avorriment total, no tinc cap mena d'emoció externa e internament estic una mica adormit i miro i remiro el món i segueixo sense veure les recompenses que m'haurien de motivar...i no, no estic trist, estic estable i prou...vull dir estable com molts eh, treient la llengua per arribar al dia 20 de cada mes, ja no parlo de l'utopía de fer-ho fins a final de mes!! però de fet això també és estar estable...

Torno a mirar les possibilitats que em dona aquest sistema per divertir-me i ni fú ni fà...de fet si una cosa tinc clara és que per sort a casa em van ensenyar a dependre molt més de mi que de les circunstàncies...bé, no m'ho van ensenyar, tan sols ho feien i jo ho mirava i potser per això el meu estat d'ànim depen molt més de com estic jo que no pas de com em van les coses externes...

Bé, aviat aniré a dormir, tinc son i moltes ganes de somiar i sobretot de sentir...de sentir amb passió, no perquè si, potser per això em costa tan deixar les emocions fortes, perquè em fan sentir viu i despert i no parlo de saltar per un pont amb una corda o baixar per un pista d'esquí o d'anar amb bicicleta, no, no, això son moments, parlo de tota una vida...sentir sempre!! i encara que ho sembli, no és tan fàcil...