La gran cagada

La dedicatoria d'avui va per tú, gràcies...us dec un escrit sencer per vosaltres dues...
Cada dia tinc un mono brutal quant no he pogut escriure, tot i que avui ha sigut un dia genial, les paraules s'acumulen en el meu cervell, com si tinguessin una necessitat brutal d'esplotar...totalment inmers en el meu intent de llibre: "La gran cagada"... estic absolutament obsessionat per fi !!
Desde l'humor estic escrivint una crítica ferotge del meu ser, i ningú es pot imaginar que bé que m'ho passo, perquè portar els teus defectes a un extrem grotesc els converteix en menys importants per uns instants i s'agraeix i molt...
Jo escric un blog, un blog on en molts casos escric les meves excel.lències, suposo que es pot intuir que sóc absolutament insegur, segurament si no fos així, no diria algunes vegades publicament que sóc meravellós...tot i així tampoc amago els meus defectes, de fet tot i que m'incomoden en molts casos, he aprés a acceptar-los i fins i tot intento canviar i millorar moltes coses millorables, res és inmòbil en aquesta vida i molt menys els caràcters i característiques d'un mateix...
Però riure d'un mateix és meravellós...l'escriptura t'ho permet tot, extremar qualsevol cosa normal i portar-la a llocs delirants i plens de bogeria...i quant m'hi endinso, com va ser ahir , no puc parar...m'imagino escenes exagerades  on tots els meus defectes, que en tinc setanta-vuit exactament, exploten d'una forma mortedeliana...suposadament sóc un paio força normal , amb una vida força normal, per tant aspiro i espero que si un dia el meu somni de publicar un llibre es cumpleix, molta gent s'hi pugui sentir reflexat...espero que no tingués molt èxit, perquè mai més ningú s'acostaria a mi, no m'he deixat passar ni una, per tant em deixo com un diamant i brut, no en brut, que és diferent evidentment...
Com deia ahir, escriure és com tancar la finestra que em mostra el món i obrir una infinitat de portes i camins que no saben on et portaran...si tens la sort de que la ment et va regalant les escenes visualment, escriure en un sentit humorístic et fa extasiar-te i convertir-te per moments en un personatge de ficció...
Un personatge que pot fer el que vulgui, que res té prohibit, que el pots portar per on et dongui la gana, en les situacions més animals i poca-soltes que la teva imaginació et permeti...
També existeix un dia a dia quant escrius, però és màgic, és totalment diferent al dia anterior, no existeix la monotonia , ni tan sols el destí, i quant et sents imbècil, com em passa moltes vegades a mi, per seguir una corrent que no saps ni on et portarà i fins i tot perquè la segueixes amb aquesta precisió suissa, escriure et permet desvincular-te una bona estona de la teva pròpia imbecilitat e incampacitat de canviar res del que està escrit en la realitat...
Però és clar, és quasi Hitlerià dir-ho així, però escriure vol dir que tú manes un món, que tú poses els personatges i que tú no permets que la prima de risc amargui la meva imaginació ni l'existència de ningú que camini per les liníes del nou món creat...
No trobava l'argument perfecte per motivar-me cada  dia, ho havia intentat de mil maneres: escriure sobre la societat, sobre els pensaments, sobre una història quasi fantàstica, però sempre me'n cansava, entre els setanta-vuit defectes que tins està inclós la inconstància.
Però he trobat l'argument perfecte: jo mateix, també sóc egocèntric, per tant tan sols em queden setanta-sis defectes per descobrir !!
I ho he fet desde la meva caricatura més extremada, perquè podria dir que entre les meves virtuts està la capacitat de riure de tot i de tothom i sobretot de mi mateix, però en aquest cas tambè és transforma en defecte perquè m'ho crec tan que em sento com una gran cagada!!...no sempre és clar.
Per això el títol... però estic disfrutant tan que espero que la meva diarrea mental pugui convertir-se en un llibre públic, i entre diarrees i cagades pugui dir per fi i sense que ningú em digui res, que la meva il.lusió ha sigut sempre cagar-me en tot aquest muntatge que estem inmersos i que mai he entés...de moment no ho puc dir perquè he de demostrar primer i parlar després...doncs primer escriuré i almenys el meu somni tindrà forma de despertador...falta esperar que soni i despertar d'una vegada....me'n vaig a cagar!