L'absurd del capital

Avui m'he despertat i he tingut la "brillant" idea de posar les notícies, explicaven el suicidi d'algú que no podia pagar i estava amenaçat d'un desnonament...
Quant veig això penso que el sistema s'ho hauria de pendre com un fracàs absolut, perquè és incompetent en la protecció de les persones que el formen...evident que hi han coses que ajuden a la gent, NOMÉS FALTARIA!...tot i així les prioritats estan mal establertes, perquè la primera hauria de ser les persones i després les entitats...
Per altre cantó, els mitjans de comunicació, que en realitat poden manipular absolutament les ments de les persones, son els que tenen més poder directe sobre nosaltres, hi donen una importància relativa, vull dir al suicidi, posen accent al desnonament però enfocant-lo desde la crísis dels nassos...
Per un moment m'he imaginat a la pobre persona el dia que va firmar l'hipoteca, somrient i feliç sense saber que estava signant la seva sentència de mort...davant un pobre venedor d'hipoteques, que fins i tot no dubto que estava feliç fent feliç a una altre persona, que de no ser res havia passat a ser propietari...
Avui pensava, que com que és evident que en les notícies anem a modes, ja tocaria que li possessin accent a la gran putada que és que et fotin fora de casa per un error teu, però sobretot del que ha calculat que sempre més podràs pagar les quotes...aquella persona va fer cas als somnis que sempre li havien inculcat i la confiança d'un expert econòmic anomenat banc...no confondre amb el desgraciat que li va vendre, que potser està al carrer ara mateix i sense feina...
Quant ETA matava, jo creia que la millor manera de que no ho fes era no donar-li tan de protagonisme, ells vivien d'això, si no els haguessim fet cas , perquè haurien de matar? , haurien de buscar altres formules per aconseguir les seves exigències...era una opinió meva però crec que podria funcionar en molts casos...
Ara, que la moda està en defensar el català, cosa que trobo bé, però que tot està inundat de notícies referents aquest tema, podriem compartir-la amb els milions de drames que s'estan creant...sort dels jubilats que ens ajuden i ens protegeixen, però no s'ha de ser un "coco" per entendre que si els jubilats son el pilar de molta gent, vol dir que no anem bé...
Avui també, pura casualitat, he anat al menjador social d'Olot per temes de feina, he parlat amb la responsable, que la conec força...m'explicava com està el tema i jo mirava a la gent d'allà, uns esperant per dinar ja a les dotze perquè tenien fred, altres esperant rebre la maquineta d'afeitar i el torn per anar a la dutxa...he vist cares conegudes, però sincerament, algunes no estaven del tot en aquest món...
Diuen que l'any que ve serà més dur, té lògica, no hi ha feina, s'acabem ajudes, s'acaben subsidis i hem de protegir a bancs i altres entitats privades, repeteixo : PRIVADES!!...que anirem salvant i que veurem, com fins ara, que ens representà després un gran benefici....és curiós que aquestes entitats anomenades Bancs o Caixes, tenen els sants ous de tenir fundacions socials, és paradoxal...ja sabem que estan obligats a fer-ho, ooooohhhhh que bonic !!, però de mentres han matat a una altre persona, perquè si al que s'ha suicidat no se li ha perdonat ni una per la seva inconsciència, els altres culpables tambè haurien de pagar per tantes tonteries fetes...ja sé que no sóc expert, i que moltes coses de les que dic son populistes i prou, però m'ho miro com a persona, dins de la meva lògica, i entenent que quant les coses anaven bé, els grans beneficis no els veiem i no semblavem responsables de tanta fluidesa, i ara de sobte, ens impliquen i ens exigeixen...
A mi tot plegat em fot fàstic...tranquils que mai faré res, estic totalment enganxat pels collons, i això inmobilitza molt, però evidentment no em crec res de res, cada dia menys...no em puc creure que seguint aquest camí anirem millor, perqué si anar millor és anar com anàvem doncs tornarem a estar exposats a un altre moment com aquest....si , desitjo que es canviïn les bases que no son sòlides, que depenen d'un estarnut o un encostipat de la Merkel o del Banc Popular, per posar dos exemples...
L'altre dia vaig anar al cinemà a veure "El capital"... realment m'imagino que moltes coses deuen ser com les diuen allà, som pures joguines en mans  privades i plenes d'ambició personal, de fet l'última reflexió és aquesta: tot de executius poderosos que riuen i riuen com nens, quant el president del banc els dius exactament:
" seguiré siendo el Robin Hood de los ricos, para robar el dinero a los pobres i darselo a los ricos" i tots esclaten d'alegria...
És evident que hi ha gent vàlida a la política, però en realitat no existeixen, perquè com sempre, els partits necessiten una idea única, per tant segur que perdem moltes possibilitats amb la maleïda i eterna obsessió de l'home d'agrupar-se en pensaments...segur que per culpa d'això perdem milers de solucions...
Anem a modes, ara toca una altre moda, ningú parla de res més, i això i aquí està la notícia, res més interessa, i tots anem junts altre vegada per defensar un dret i una història, i és guai, està bé, però potser farem el de sempre, posaré un exemple clar:
Hi ha un terratrèmol a un lloc, la gent s'aboca en un espiral solidària fantàstica, i ho dic sense ironia, la gent pateix perquè ho ha vist per la tele i han cridat auxili, tots ajudem...però passen els anys, i aquell país segueix destrossat per les seqüeles, però com que ja no en parlen segurament ni ens assabentem del drama, i ni tan sols preguntem com està tot en aquell lloc on vam entregar el nostre cor i perquè? perquè el bombardeig dels medis de comunicació ja ha parat, però res s'ha solucionat...no era un terratrèmol, era una notícia...
Jo segueixo sense entendre res i no, no em mouré, perquè si em moc, perderia el poc que em queda material...oi que és absurd? siiiii !!!, molt, però és així....tinc por!