Ara arriba el Nadal, ens bobardegen amb misatges plens de felicitat i jo mirava el video "happy christmas (war is over)" amb les seves imatges dures, a vegades tendres tot i la duresa, alguna mirada preciosa, i sobretot entenent que passa el temps i el món segueix dividit com sempre, i no d'una forma complicada o rebuscada no, tan sols es divideix amb els que tenen i els que no tenen...de moment ens toca la pau, que no vol dir que d'aquí un segle o cinquanta anys potser ens tocarà la guerra, tot gira sempre i els que avui "dominem", si és que domina algún país actualment res, demà serem els submisos, si és que no ho som ja ara mateix...
Miro la Mafalda i entenc que tampoc hem millorat gaire, potser els centres de conflicte no estan on estaven aquells moments però ens estem deixant coses sempre en el nostre camí global...
Seria absurd negar que hem avançat en molts camps però ho dic sincerament, tan me fa, perquè mentres uns es quedin enrera per mi sempre voldrà dir fracàs i si el que hem avançat tan sols pot arribar a certa gent, potser millor frenar una mica, que ens atrapin o els atrapem - ara ja no puc assegurar quina és la nostra posició- i com a bons hippyes anar juntets de les mans...que sonarà molt a perroflauta o el que sigui, però tampoc és tan mala idea crec...el que passa és que , com sempre, ho posem tot al mateix sac, i t'han d'etiquetar : de comunista, de hippie, d'anarquista o de perroflauta...i si tan sols fos pura lògica emocional...tampoc és tan descabellat pensar que tots podem estar bé, o si ?...perquè si és utòpic això, que tothom pugui estar bé, és que ens hem muntat el món fatal, o sigui, uns autèntics ineptes !!
I jo rebuscant dins meu per trobat imaginació, quines coses!! i de mentres gent que pateix i pateix molt i podem comparar els patiments? clar que no...potser algú s'està morint de càncer i al costat algú té migranya, és evident que el que té migranya entendrà que el seu és un mal temporal, però tot i així voldrà que li passi, no m'ha agradat mai contentar els meus dolors pensant que hi ha gent que està pitjor, ni deiaxar de disfrutar per això, seria injust per tots, però mai deixo de pensar-hi , i sincerament, em fa un mal al cor molt gran, perquè tambè sóc part responsable de que molta gent estigui malament...com deia un escriptor uruguaià : " el desenvolupament de qualsevol país sempre significa el subdesenvolupament d'un altre"...així hem muntat el món i no ho fem bé, clar que millorem però tambè sabem que nosaltres, els del primer món, tan sols posem cullarada en els països que hi han interessos econòmics o que toquen els ous perquè porten a la pràctica un altre sistema, que interessa que no funcioni i que segurament tampoc funcionen...deu ser cosa de la raça humana, ens hem de comparar i sentir-nos millor que i tambè, segurament, pitjor que...
Ara mirava lletres, escoltava cançons del Lennon, m'encanta...i si que els hippies la van espifiar en coses com barrejar les drogues en tots els seus moviments, i segurament que tambè era una moda, com tantes altres, com tot el que vivim avui en dia, tot és efímer i en canvi segueixen intactes moltes coses...però avui ens preoucupa una i demà una altre...per mi l'única cosa que sempre ens hauria de fer moure i emprenyar-nos, és que hi hagi gent que pateix, que no té el mínim, ja no cal anar lluny per trobar aquest fracàs del sistema...perquè és un fracàs rotund, que després de tants avanços rapidíssims, de tanta velocitat, encara hi hagi gent que còrrer darrera d'aquest tren que tampoc sabem ben bé on ens durà...curiós les ànsies que tenim de seguir-lo sense ni tan sols saber el destí o l'estació que ens faran baixar i aleshores, i no sé quina generació serà, tots parats a l'estació, es preguntaran uns als altres : i ara que?...i per l'altre via pararà un tren encara molt més veloç i tots a còrrer per agafar-lo i el que no l'agafi tindrà moltes possibilitats de mai atraparlo...és fàcil. uns comencem a 120km/h i els altres a 80km/h...i a partir d'aquí els que anem més ràpid agafem velocitats dantesques i en cada estaciò es va quedant gent, els que anàven a 80km/h acabaran parats a qualsevol indret i els que anem baixant anirem fent com podrem i veurem el tren cada dia més lluny!! així de simple és tot...
S'ha de continuar avançant en la medicina i procurar que arribi a tothom els descobriments mèdics, en educació tambè, per mi és la base del progrés... i altres coses, potser que parem una mica, no val la pena còrrer tan...vaja, això crec...ja que som tan globals en el pensament, estaria bé saber que mentres hi hagi tanta gent que pateix, no podrem considerar que anem pel bon camí...o no compte? ... o farem com els mitjans de comunicació d'aquí, que tan sols saben enumerar bé les morts dels occidentals, igual que deuen fer els d'allà...una mort és una mort sigui on sigui...l'altre dia vaig posar la tele i sortia en una serie còmica un escena que pot semblar absurda però en el fons hi ha molta gent que s'ho deu pensar...
Deia un : " como voy a ser yo inmigrante si no soy negro??"...
Ara potser ens hem d'anar preparant per canviar el nostre rol de campions, potser ja no estem en la primera divisió però encara no ho veiem ( m'apunto a la moda de fer servir símils futboleros per parlar de coses importants), perquè de fet tot ho hem de veure per entendre les coses, no tenim visió de futur mai, parlo dels nostres estimats experts que ens porten per aquests camins extranys, després de milers d'estudis fets i acaben cagant-la per tan sols una cosa : el diner!...i apurar el seu valor fins l'última gota...
Ai que ens tocarà jugar a segona!!, ai que vindran de fora a posar pau al nostre país!!...com fem nosaltres, i ens mataran la familia i ens la contaran com una mort deguda a un "dany colateral"...ai que no anem bé i no estem preparats per no anar-hi...però ho sento, així és el món, a vegades toca estar a dalt i a vegades a baix, però és curiós, perquè realment a dalt mai hi som... el país pot anar bé i la massa estarà en un lloc més o menys acomodat però tampoc per alucinar...ara, això si, si el país va malament, els de sota som de sota sota, aquí si que no hi ha confusió...m'emprenyo quant veig les notícies, però avui no ho he fet, he mirat videos i lletres del John Lennon, tan sols això i m'ha tocat la sensibilitat amb paraules lògiques, plenes d'humanitat i si, tambè era una moda aquell moviment, però les idees que seguien eren boniques, volien canviar el món...jajjajjaja, em pregunto si molts d'aquells ja l'estan canviant i son els que manen ara mateix??...tot i això, les paraules que he llegit i la música que he escoltat m'han tocat el cor, l'han acariciat i fins i tot sempre dona aquest punt de optimisme i de que les coses poden canviar ...
I el món més petit, el que cuidem, el nostre, el de cadascú de nosaltres pot brillar molt i estar preciós però això no pot tapar el rotund fracàs humà en moltes coses globals, crec que els drets humans estan fets perquè els entengui un nen petit i son fàcils i contundents i ni aqui, a casa nostre, es cumpleixen...no em puc imaginar com deu ser a altres llocs...i és la base de tot...si no hi ha mínims, no hi ha vida...és així...falta justícia i gent que es mulli, gent que parli més directament, gent valenta, parlo de famosos que no sé, els trobo a faltar una mica, la massa si que els fariem cas però els noto callats...o és una sensació meva, no ho sé...
Aquest és el video que l'escola de l'Aida ha escollit per aquest Nadal...pot ser dur però estic content perquè finalment el misatge és d'optimisme i que les coses no és que puguin canviar , és que han de canviar!!...per cert em quedo en l'imatge d'un adult que li cau una llàgrima, la trobo realment preciosa tot i la tristesa ... i la mirada d'un infant...intensa i com preguntant-se...però quina tonteria és aquesta? i això ho fan els madurs? doncs vaja madurés!!...perquè de petits tots ens entenem, que ningú em vulgui fer creure que després canviem nosaltres...no,no, ens canvien, que és molt diferent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada