Els set pecats capitals

Sempre que arriba Nadal m'agafa un atac de saber coses sobre la religió, ja que sóc un autèntic negat amb aquest tema...ara fa un any vaig fer balanç personal de cadascún dels 10 manaments o malaments...avui em centraré en els set pecats capitals...
En principi entenc que parlem de vicis, doncs comencem:

1. Luxúria: del llatí, luxus. Defineix a la persona quant pensa tan amb ell mateix que es luxa alguna part del cos. Per exemple, si un està estirant més el braç que la màniga i al final el braç surt de lloc, vol dir que s'ha luxat, si això passa a Barcelona, que és una capital, doncs entrarem de plé en cometre un pecat capital claríssim . La luxació, com tots sabem, prové de les lluites entre legionaris romans i soldats grecs, altrament dit luxa greco-romana...allà, molts luxaven entre uns i els altres i el que perdia doncs el llençaven als lleons, que en principi se'ls menjaven, sempre amb excepcions com l'Obèlix o l'Astèrix.

2.Gola : del llatí, gulus. La gola és la part més pecaminosa del cos humà, tot passa per allà, en castellà se li diu gula, que en definitiva seria el mateix. Hi han gules de tota mena, i goles tambè de tots colors, tenim la gula del Norte, que en principi no és pecat, però si et corres dins de la boca d'alguna basca, com que el sémen passa per la gola i ella se'l menja amb gula, la combinació de tot això converteix l'escena en el segon pecat capital, sempre recordant que t'han de menjar el membre en alguna capital, per exemple Bilbao.

3.Avarícia. del llatí, avarus. L'avarícia és el pecat capital més d'un mateix...quant sabem que és pecat? simplement quant no el volem compartir amb ningú. Ex: jo tinc aquest pecat i no el vull compartir amb tú!.
Si escoltem aquestes paraules podem estar segurs de que qui les ha dit està pecant, capitalment parlant és clar. Qui peca d'avaricía podriem definir-lo com a avariciós, també el podriem definir com a alt o baix, depenent de l'alçada que tingui. L'avar és caracteritza per moltes coses, però no les sabem perquè mai les ensenya.

4. Ira : del llatí, irus. És un pecat en desús. Antigament els militants de l'IRA eren els únics que pecaven en aquest sentit, quant van firmar l'alto al foc, el pecat és va anomenar ETA, però tambè van plegar i van firmar un altre alto al foc, per tant és un pecat que antigament tenia raó de ser, però ara ja no, per més que hi hagin fanàtics religiosos que s'enfadin molt, però molt, moltíssim. L'IRA era una organització que es trobaven cada dissabte, com un agrupament escolta, i s'enfadaven molt i aleshores encenien el foc, fins que van plegar de fer-ho i el van apagar per sempre.

5. Enveja. del llatí, envejus. L'enveja és el pecat capital més acumulatiu. En si sol no existeix , però quant un pecaminós veu que una persona té molts pecats, doncs s'inventa aquest, per tambè tenir-ne un. L'enveja tan sols la posseeix un respecte als altres, no et pots envejar a tú mateix, ja que aleshores pecaries d'accídia, que ningú sap que vol dir però és molt important. Tot i que hi han excepcions i algunes persones s'han envejat a elles mateixes. Ex: oh! quina ràbia que em faig!!...podriem dir que l'enveja és un pecat capital , però també rural ja que pot passar en un poble, tot i que el més normal és que passi a les grans ciutats.

6. Supèrbia. del llatí, superbius. La supèrbia és un pecat capital força modern, el van posar de moda un grup de música que és deien Pet shop boys, que eren dos nois que anaven tous d'esfínter. Després de la cançó dedicat a la supèrbia, molta gent va pecar...aquí... allà... per tot arreu es posaven a pecar. L'esglèsia va aprofitar per dir que ser homosexual o superb era pecat i per això molta gent va sortir de l'armari i es va enfrontar amb l'esglèsia. D'aquí que després d'aquell massiu èxode armarial es van retirar insofactus tots els armaris de les esglesies, que si un s'hi fixe, ja no en queda cap, substituint-los per sofàs, d'aquí la paraula insofactus, que és canviar un armari per un sofà...ja que en principi d'un sofà els homosexuals ho tenen més complicat per sortir d'ells...tot i així la supèrbia no s'ha acabat i fins i tot ara es poden comprar armaris desmuntats i muntar-los un mateix, convertint ja el fet de sortir de l'armari en un joc familiar, una gran ikea per altre banda per continuar excercint el dret de pecar...aleshores els homosexuals van creure que l'esglèsia els donava pel cul i el que és pitjor, a l'esglèsia li va agradar fer-ho , tan que Ikea va tenir la genial ikea de fer un apartat a les seves grans superficies dedicades als monjos de clausura, que son els monjos que tanquen les portes de totes les esglèsies, catedrals i monestirs del món a última hora de la tarda.

7. Peresa. del llatí, peris ( excepció de terminació* acabada en is). Peresa és el pecat més lent, va fent, de mica en mica, no hi ha pressa. A vegades fins i tot ni un se n'adona que el té, ja que la peresa ha anat fent al llarg de la vida i de sobte un se'n va a dormir pur i es desperta que ja és un pecador...com ho sap?...perquè s'ha despertat molt tard. La peresa és un pecat que costa de definir-lo per un mateix, si ets pecador de peresa, a la primera E ja estàs cansat i segurament quant arribes a la R ja estàs dormint. En general qui té peresa no t'ho diu , li fa mandra, i això és una gran pista per descobrir que és un pecador. Ex: tú tens peresa?...ai, no em facis aquestes preguntes tan complicades!!...si contesten això estem davant d'un home peresós...si li preguntem a un ós peresós no contestarà, però no per mandra, si no perquè és un ós i en principi no parlen i encara no hi hagut cap estudi que demostri que no parlen per mandra, si no perquè en principi no poden. La peresa és femenina, perquè ve de pera, si fos masculina es diria pollesa, però això és degut a que el món era molt masclista quant es va descobrir el seté pecat capital, tan pot tenir peresa una dona que un home.

* Terminació: és el final d'una paraula, en aquest cas is. Per-is... per és l'iniciació i is la terminació i defineix exactament com acaba la paraula ja començada.