Un pastís

Després d'uns dies amb uns brots evidents de pujada continua, avui ha sigut un dia fantàstic!
La primera norma ha sigut no tornar cometre l'error de posar les notícies quant m'he despertat, i això sempre funciona, perquè ahir vaig sortir de casa de molt mala llet després de veure com el premi Nobel de la pau anava en mans de l'Unió Europea!!...ho vaig trobar fortíssim!!
Sempre em queixo d'Olot, però hauria de concretar que tan sols és el centre que m'absorveix, avui ja he anat per la part alta, per Benavent i allà ja s'olora la natura i el cel comença a estar una mica més a prop...
Aquest matí m'he despertat fresc, i tambè haig de dir que després de molts dies de dolor als genolls, avui han funcionat força bé, que no vol dir que no em facin mal, simplement que és aguantable i això és evident que m'ajuda molt a somriure...
Que bé!!!...avui no vivia, avui vibrava...i he parat una bona estona, amb un fred intens, però amb un solet agradable, i m'he quedat pensant en mil coses, com no!!...quant estic ofuscat penso en una cosa, màxim dues, però quant estic bé, penso en mil coses, disfruto dels records i del present, del moment, del cel, o de l'aire glaçat...però crec que la clau ha sigut no mirar les notícies, i cada dia tinc més clar que és convenient desconnectar de tanta bogeria...
Avui he sortit de la cova, com pot ser que ahir estigués apàtic?...la resposta és fàcil, de fet segurament ahir era el límit, com sempre, no podia seguir sense més ganes que seguir el dia a dia, sempre hi ha un límit per cada estat, i ahir la consciència em va dir prou!!...
Però sobretot avui ha tornat l'imaginació, i ha tornat amb força, la part del Peter s'ha despertat amb moltes ganes i quant passa això els colors ja no son els mateixos...la gent no ho veu però jo els miro diferent, veig bellesa per tot arreu, i els sentits dominen tot el meu caminar...torno a olorar, torno a escoltar de debó...passió, la passió que torna, que faria sense ella?...hauria  de viure apassionat totes les hores, de fet crec que durant molts anys ho vaig aconseguir o el filtre de la ment em fa veure el passat així...
Avui hauria volgut compartir aquest estat amb tothom que estimo, m'hauria encantat...quant estic així em vull acostar a tothom i quant estic com ahir me'n torno a la cova...
A vegades em sento molt pirata, exigent amb mi mateix, sense caure en l'autodiplomàcia, sense excuses per cap acte meu...és un estat que m'agrada, dur, però m'agrada...però aquest estat generalment apareix quant vinc d'un moment ensopit o avorrit i és la força que em permet dir prou i anar al meu estat preferit, el peterpanià, el que millor em sento...té una recepta complicada però amb un resultat exquisit :

250gr d'inconsciència externa
750gr de consciència interna
50gr de sal de la vida ( si un està més trist en pot posar més, jo avui amb 50gr ja he fet)
550gr de sentits
1 kg d'amor
Tres o quatre bossetes de somriures per condimentar
2 taps amb filtres per les orelles ( es poden trobar en les botigues màgiques de la pròpia imaginació, son uns taps intel.ligents, deixen passar tan sols les coses positives)
250gr de fluidesa ( es pot posar més o menys segons el dia, fins i tot se'n pot afegir de tan en tan si un s'encalla)
500gr d'imaginació extrema...hi han botigues especialitzades i millor anar-hi i no deixar-se enganyar, és molt diferent si un la compra d'imaginació normal, no té res a veure, millor l'extrema...
Unes ulleres d'alegria: son unes ulleres que permeten passar tots els filtres que a vegades un no veu però que hi son, els colors que un és perd...
5 gotetes de possitivisme
Un caixa d'eïnes màgiques : consisteix en un volterer, un brincasomnis, un alesaire, una madaigua, un buscaracons i un raptatonteries...

Crec que amb això es pot arribar a fer un pastís boníssim de sentir que la vida és teva i que no tan sols la passes amb ella, com si la seguissis, prefereixo que em segueixi ella, alguna cosa tenim a dir al nostre destí...entenc que potser està escrit, però segur que nosaltres podem ajudar a canviar moltes coses a l'anònim autor del best-seller : " Jo sé el destí de tothom".

El meu premi en aquesta vida és això, un dia com el d'avui, no necessito gaire més, ni anar de viatge, ni anar a un spa, ni res de res, potser m'hauria faltat compartir-ho amb algú...sento que ara ho estic fent i de fet, avui ho he compartit amb tots els abonats de la llum que he parlat...encara que molt superficialment...no haurien entés que els abracés o els digués com els veia de guapos i guapes!!...encara em fotarien fora de la feina!!!...