Però el bombardeig de felicitat és tan gran que encara que intenti no fer-ne cas fins el 31 de desembre, que és quan torno a tenir la pirateta, les imatges em venen a la memòria continuament.
Faig repàs de moments preciosos que he compartit amb molta gent, moments de riure, moments de plorar, moments màgics, instants que sumant-los entre ells aconsegueixen un àlbum preciós de fotografies en el meu cor.
M'arriben misatges bonics, d'amics, d'estimats i encara em fan recordar més moltes coses. De fet el Nadal s'ha de treballar molt intensament quant les circunstàncies no son les que esperaves. Tot i així estic bé, però trobo a faltar molta gent...de fet tot l'any els trobo a faltar...
Als desarrelats ens costa passar el Nadal...o potser es que estic massa arrelat en realitat.
En el meu cas tinc la familia una mica lluny i prefereixo guardar l'esforç que em suposa baixar per quan tingui la princesa. Que per sort els nens son els que es mereixen que el Nadal duri magicament el màxim d'anys possibles i a partir d'una edat es nota com fan l'esforç perquè així sigui...potser és la primera ressistència a fer-se gran que tenen/im realment.
Recordo de petit el que significava per mi. A casa justament no eren molt fanàtics de la festa, però era impossible evitar-la. El meu avi omplia tot el despatx gegant que tenia en una mostra continua d'apreci dels seus pacients... regals i més regals, paneres, animals, objectes d'art...era un degoteig continu d'obrir la porta i anar guardant coses...jo ho recordo com una cosa extraordinaria...encara que fos cada any, mai me'n cansava...és com si els Reis arribessin molt abans i no paressin de portar regals...
Erem molts a casa i venia molta familia...em pregunto que pensaria el meu avi si em mirés ara mateix. De fet potser m'envejaria perquè quan em vaig fer gran vaig entendre que tot allò tampoc l'entusiasmava del tot.
Però ara sóc pare, d'una nena tan sensible com la seva mare o com jo mateix. Aquests darrers dies no parava de mirar fotos de quan era petita i s'emocionava per tot...a mi em costa tot plegat, però molt menys que anys enrera. Els primers anys d'estar separat realment van ser molt durs i em va tocar entendre que el Nadal pot arribar a ser agobiant quant no tens el que vols tenir.
És evident que si m'ho miro des de fora tot plegat és una altre història que tenim assimilada i ja està...les bones intencions s'haurien de dir sempre, però vaja, tampoc puc dir que sigui res negatiu estimar-nos una mica més uns dies...pitjor seria que hi haguessin unes festes que s'hagués de despotricar de tot!!...
Sigui una rútina, o simplement una tradició, crec que pels nens son dies màgics, preciosos, i hem de fer l'esforç, si es pot es clar.
Potser estaria bé apadrinar el dia de Nadal a gent que estigui sola, perquè entenc que per molta gent és dur. De fet a mi m'han apadrinat una gent del poble per demà...però son amics i hi vaig perquè m'encanten i m'hi sento bé, perquè l'any passat vaig menjar un pollastre a l'ast amb un amic i em va semblar fantàstic...de fet tot està en la ment i l'actitut d'un mateix.
Però aquest any m'agafa sensible...altres m'agafava trist o content o eufòric o ja no ho recordo, però aquest és la sensibilitat que domina la meva actitut...per tant els records dels que estimo està molt present, però com deia abans , ja fa temps que està present...quant la sensibilitat mana jo tan sols puc fer que anar darrera d'ella i mirar que m'ofereix.
I ara el que m'ofereix és l'amor de molta gent, del meu passat, del meu present...moltes estan aquí, entre les fotos i de cadascú guardo sempre tresorets gegants...per tant desitjo de tot cor que estiguin bé, els que tinc més a prop i els que ens hem quedat en camíns diferents, però que també tinc plé d'imatges i paraules que mai oblidaré...de fet el caminar no el fem sol, potser si les decisions, però som el que som tambè per la gent que s'ha creuat en la nostra vida i sincerament, he tingut molta sort....
Un boçí del meu cor està aquí:
2 comentaris:
Ja saps que encara que més distanciats ja que la vida ens ha portat per diferents camins,dins meu saps també que sempre has tingut un raconet.Bon nadal Alex.
Xavi, ja saps que el raconet teu també està dins meu, vam passar coses guapíssimes i ens vam fer costat en altres més complicades!! una abraçada gegant i m'arriba el raconet i em fa feliç :)
Publica un comentari a l'entrada