dilluns, 17 de desembre del 2012

Dos dies en un

Ai...ai...ai i per completar podriem posar un ai !!

Ja hi tornem!!...avui estic envoltat de sentits...la ment!! la fantàstica ment que et porta per on tú vols...si,si, per on tú vols...avui ho he comprovat del tot!!
M'he despertat espés, però molt espés i he anat a treballar...això si... ja sabem que els que treballem som uns privilegiats...
A les vuit del matí ja estava al carrer, i no em despertava, no hi havia manera...els ulls enganxats, la ment espessa... m'esperava un dia molt dur!!
I a les 9 i poc he dit que prou i he pensat:
- a veure Alex, comencem de nou...
He anat a casa, la meva feina em permet dominar el temps i els moviments, m'he dutxat, m'he dit bon dia i he pujat a Olot amb un somriure gegant...un somriure que no m'he tret de sobre en tot el dia...
He treballat de gust, molt de gust, parlant amb tothom, desitjant bon nadal, sense amagar-me de res ni de ningú i després he pensat que la ment, per més poderosa que sigui, és nostre i la podem portar per on ens dongui la gana...
El dia era el mateix, jo era el mateix, i ha sigut canviar el xip i ja està, en un plis tot canvia...
He aprofitat per moure'm molt, de fet no he parat fins les vuit de la tarda...quant estic així m'agrada compartir-ho amb tothom, res de cova, tot fora...un s'ha de guardar els mals rotllos, treballar-los, curar-los si es pot o suavitzar-los de mica en mica fins que ja no es notin tan o desapareixin, però els bon rotllos s'han d'entregar!!...que la gent està trista, decebuda i val la pena ni que sigui per unes hores, dies, minuts o moments, entregar un bon grapat de somriures...
Si, la ment és complicada, a vegades exigent, a vegades es gira, tot el que vulgui, però és nostre i finalment la portem on volem...
I ara em toca mirar " la que se avecina" i riure una mica amb l'Amador, el meu idol autèntic!!

I un toc de música per acabar el dia genial...un dels meus temes