Xino-xano

Avui he llegit un article que m'ha agradat molt, no recordo qui ho ha escrit, però l'he descobert a la revista setmanal garrotxina de " La comarca"...
Parlava d'algú que està a la Xina, que és d'aqui però que m'imagino que per temes laborals o passionals viu allà...parlava de que els xinesos somriuen molt, que son agradables, que responen a un somriure molt rapidament, ho contrastava amb l'imatge que tenim d'ells aquí, de fet jo mateix tinc aquesta imatge...
De tota l'inmigració que ha vingut aquí, és l'única que mai he conegut a cap persona, de fet hi veia un mur molt gran per arribar a ells...evidentment per temes comercials hi he tractat, ja sabem que tenen negocis per tot arreu, però si que és cert que sempre els he vist distants i no nego que fins i tot a vegades desagradables en el tracte, i qui em coneix sap que mai em guio per definir a una raça d'una forma tan global...
Un dia, treballant pel carrer, una noia xinesa em va preguntar on era l'oficina de les aigües, anava amb un home més gran, el seu pare...en el trajecte, ja que els vaig acompanyar, vam estar parlant...ella parlava molt bé el català, cosa que li vaig fer saber, i em va sorpendre que em digués que feia poc que estava aquí, no recordo ara mateix quant, però no era gaire...
Em va explicar que el seu pare li costava molt expressar-se en català o castellà, i que això li feia estar molt callat, de fet no va dir res en tota l'estona que vam compartir...però vaja, ella era molt agradable i jo també ho vaig ser amb ella...
La noia o dona que escriu l'article parlava molt bé d'ells, deia que es sentia acollida i que eren molt agradables i que segurament intueixo, perquè a mi també em passa, que no tenia aquesta imatge d'ells quant els veia aquí a Catalunya, i això li ha fet arribar a la conclusió que potser nosaltres mateixos no els oferim el mateix somriure que ells ens poden oferir quant anem allà...no en tinc ni idea eh, simplement parlo del que he llegit...
He recordat un dia, amb un abonat de l'aigua, que es queixava de que pagava molta quantitat en els rebuts i que ell no hi era mai a casa i que fins i tot és dutxava a la fàbrica...després de preguntar vaig descobrir que pagava el seu pis, un altre de dalt i els baixos, un local de telefonia, tota l'aigua passava pel seu comptador...evidentment, tot i no ser un gran rebut, era més del que ell gastava...l'home, que era negre, em va dir explicitament que mai l'havien tractat amb tanta educació, em va donar mil gràcies i jo me'n vaig anar pensant...perquè és cert que en alguns casos ells son com maleducats al demanar les coses, com molts d'aquí eh, no té res a veure, però em vaig preguntar si és que entre ells no es diuen alguna cosa com: tu fes-te valer!! que si no potser no et fotaran ni cas...és una suposició meva evidentment...però vaig pel carrer i veig com algunes persones miren els vestits de aquelles negres, que per cert, jo trobo que donen un toc de color brutal a la grisor que a vegades trobo...tambè he vist el despreci i fins i tot la por que alguns els mostren, per tant he entés sempre que paguin justos per pecadors i ells tambè es posin a la defensiva sense necessitat...com li dic a l'Aida perquè entengui les coses, la diferència entre l'Alex Song i l'Alex Font és mínima de lletres, però si ell és molt més important i valorat que jo en aquest món, és perquè ell té poder, és famós, té diners i tan sols té una pega que podria col.locar-lo per darrera meu, que és negre, però queda eclipsada per tot el que he dit abans...per tant comencem a ser honestos, tan sols som classistes, res de racistes i evidentment tambè som orgullosos i quant els xinesos ens comencen a conquistar ens posem dels nervis...siguin quin siguin els mètodes que facin servir...podem acceptar gent de fora , però mai que ens superin, això si que no, a no sé que siguin famosos tipus Alex Song...
Jo mai he dit que em caigui tothom de fora bé, seria gili per la meva part fer-ho, m'he portat bé o no segons com siguin , però el que si que està claríssim és que no m'he tancat mai, que fins i tot m'ho han dit en alguns casos i que fins i tot els he sorprés...no m'he mirat mai les races, i no ho faré mai...he entés que els que venen aquí, al carrer, amb nosaltres, no son rics, si no que ve gent a la recerca de la seva salvació pràctica...no crec que s'hagi de ser molt intel.ligent per entendre que la delinqüencia o els conflictes son més freqüents en llocs on hi ha misèria i crec que aquí les races no tenen res a veure...i si sumem que nosaltres tampoc estem bé doncs entendrem que poden passar coses...
M'ha agradat l'article, molt, tot i que no servirà mai de res, perquè hi han temes que no sé perquè la gent no canvia d'opinió, fins i tot poden fer-se amics d'algú d'una altre raça i no pensen que ho és, no sé, el deuen descolorir en el subconscient o alguna cosa així...tambè reconec que amb els anys, i havent escoltat tants tòpics al respecte m'he tornat quasi racista amb els racistes i això tambè m'ofusca i acabo parlant dels de fora quasi d'una manera que els dibuixo malament, però em subleva...tot i així si escolto les notícies i escolto el que diuen els d'Espanya respecte els catalans, el que diuen els catalans respecte als d'Espanya, el que diuen els de Girona respecte els de Can Fanga i a l'inversa, entenc tot plegat, és molt senzill i primitiu del que pot semblar en una explicació que escoltis, perquè sorprenentment la gent té explicacions i n'he escoltat de tots colors, mai més ben dit , de tots colors, tipus a veure qui la diu més grossa...ai els diners que confonen fins i tot les nostres simpàties i antipàties pels extrangers... com quasi tot el que és mou d'una forma global, el culpable és els diners, que ens trastoquen absolutament...