L'estrella fugaç

"contamos contigo para cubrir la baja de..."
Just aquest matí demanava tres dies de vacances...ja sé, ja sé, sóc un privilegiat, tinc feina i com sempre he dit que si, que cubriré...
He sortit al balcó i davant meu s'ha dibuixat una estrella fugaç...sincerament, mai n'havia vist cap tan ben dibuixada...he pensat un desig, diria que és la primera vegada que ho faig i he pensat el desig més senzill del món...no vull res més...ja sabem que el desig que demanis no es pot explicar i diré que no era que la primera setmana de l'any tingui vacances, això ja no es possible...encara era més senzill que això!!
Cada dia hi ha un color que domina les hores, a vegades és el verd, a vegades és el taronja o el vermell, que son els que més m'agraden, a vegades és el blau, antigament el meu color, ara ja en tercera posició i poques vegades és l'Arc de Sant Martí...
Cadascun d'ells inspira una cosa diferent a cada persona...a mi el verd em porta al bosc, el blau als elements de la natura, el vermell a la passió per viure i a l'ira, el taronja m'entrega la serenor i la calidés, el groc em transporta al nerviosisme, el marró em deixa fred, el blanc em dona llum, el negre m'inspira elegància i el morat em porta a qui més estimo...
Avui el color predominant ha sigut el de l'estrella fugaç...cap color s'havia apoderat del meu dia, per tant la protagonista del dia ha sigut ella. Ha sigut un instant màgic, no perquè hi cregui o no hi cregui... fins i tot en les creences sóc intermitent... però avui m'ha tocat el si, el de creure-hi i m'ha encantat la força de l'imatge en un dia laboralment molt cansat.
He mirat enrera, he mirat l'estrella on jo vaig viure un temps, tan fugaç com la que he vist avui e igual d'intensa que la del meu present...he mirat endavant i em pregunto quina serà la meva propera constel.lació de realitats?, i de somnis?, a quin planeta estaré demà?...seré un humà que veu tot el planeta com un humà o seré un extraterrestre en un embolcall de carn i ossos? m'ho miraré tot com si no entengués res de res o m'ho miraré tot com una peça més de la partida? ... qui ho sap, demà serà un altre dia, el demà és el misteri més proper que tenim, i això que inicialment sembla que tot estigui escrit...despertador, horaris, indrets que hauries d'anar...el dia que el demà estigui escrit de veritat voldrà dir que estem morts...
I jo he vist una estrella fugaç i demà els innocents es passegen pels carrers amb orgull, amb la llufa enganxada a l'esquena i jo amb l'estrella enganxada en la meva memòria...perquè el que estic escrivint ara, demà ja serà memòria.