2013

Comencem un any nou, i deixarem de banda totes les coses que estan d'actualitat, ja que semblen l'història interminable en versió de terror...per tant em centraré en l'aspecte més humà.
El començo amb ganes, potser perquè l'he acabat amb ganes, amb moltes ilusions... de fet ja son ilusions de l'any passat, i algunes de ja fa força més temps, potser 20 anys, però l'important és que es mantenen aquí, que seguirem lluitant per elles i que res de la piltrafa de societat que ens hem inventat les poden convertir en utopies...les utopies son utopies i les ilusions son ilusions, que mai ens enganyin en això...ja he vist molts intents de fer-ho per part d'alguns galifardeus que tanta veu tenen en aquest món.
Seguiré creient en una estrella fugaç, en saber que hi ha darrera l'horitzó, en el cel, en el mar, en la terra, en el poder de la ment, en els cors i la bondat, en l'amor en majúscules ( aquell que sempre es mostra per sobre de les circunstàncies), en les persones...seguiré viatjant al país de nunca jamás, seguiré buscant tresors en cada raconet de la meva vida...estimaré la natura de tú a tú, no amb compassió, així doncs entendre que ella es mes important que jo...sense mi el món seguirà, sense la natura ja ens podem despedir...
Seguiré fent més cas a les coses reals que als pragmatismes que ens recargolant la ment...buscaré l'inici, els sentits, l'essència...
Deixo un any intens, molt intens, potser el més intens... encara que sé que ho ha sigut perquè és l'últim que he viscut, i això és una sort...malament l'any que digui que el millor va ser el de fa cinc anys...
Un any que va començar molt malament, que es va arreglar genial i que potser ha sigut el més intens en el meu interior...acceptant coses, treballant-les, fent net en moltes i descartant coses importants...però ha sigut un bon any...no m'agrada apendre lliçons que em facin caminar més feixugament en el futur, per tant no he aprés gaire, depen de com aprenguis pot ser perillós pel futur, millor reflexionar i entendre, cada situació és diferent, cada moment també... però si que una ha sigut clau i m'ha alliberat molt:
Ja no vull més esforços en aquesta vida en el més proper a mi, o m'accepten o no m'accepten, o accepto o no accepto, res d'entregar perquè si i fins i tot fer el ridicul en alguna ocasió, no val la pena...valorar el que un té és vital i jo tinc molt...gent que mai m'han deixat de cantó, fins i tot en les circunstàncies més adverses, on el tòpic de " es quan te n'adones dels amics de veritat" s'ha complert ja fa anys...sóc un privilegiat, mai he sigut fàcil i en canvi molts m'han acceptat així...suposo que ningú és fàcil, tots tenim les nostres coses, però aquell AMOR en majúscules és el guanyador, el que està per sobre, el que estima no a un estat d'ànim ni un moment de temps, si no el que estima sempre...perquè creus en l'altre, perquè no busques doble sentit a res, perquè entens les seves errades i estimes tot el que surt d'aquell estimat que has escollit...perquè no parem d'escollir, perquè la vida ens posa molta gent davant nostre, finalment som nosaltres que diem que volem aquest o l'altre...per això m'agrada l'individu per sobre de qualsevol comunitat, perquè escollim i així ens donem valor.
Vaig passar un cap d'any bonic, amb gent que estimo, amb gent que conec menys però que em cauen bé, amb infants jugant a prop, sempre arriba la seva energia...i sobretot amb la persona que més estimo al costat...
Aquest any serà bó, sé que serà genial...segurament perquè jo el puc convertir en genial...sempre suposant que els mínims els tinc assegurats, en això suposo que tots estem igual...moltes coses depenen del tot de nosaltres, altres no...però val la pena lluitar per les dues, sempre evitant anclar-se en les que son menys canviables i posant l'energia en millorar el més proper a nosaltres... que de fet és el que queda sempre...
Espero el 2013 meu amb ilusió, i el mundial que d'una piiiip vegada la justícia s'imposi i que es pari de fer tantes imbecilitats...segurament tot és més fàcil o no ho sé, però potser si retornem al sentit comú més simple aconseguirem entendre i posar ordre a les prioritats...mundialment per mi la prioritat és la terra i els èssers vius que hi habiten...no crec que sigui tan extrany aixó.