Estafadors legals

Crec que un dels meus principals defectes és que penso massa...crec que una de les meves virtuts és que penso massa, però tinc quaranta-dos anys, toca passar a l'acció!
Ahir una conversa amb amics, i avui una conversa amb una retrobada amiga em porta aquesta conclusió.
De fet hi ha un grup polític que m'esta interessant, crec que comença a ser l'hora del relleu, no paro d'escoltar al carrer queixes i més queixes de qui ens estan portant per aquest camí, els nostres grans empleats que no tenen res a veure amb el que haurien de ser: els nostres representants, els representants del poble, collons!!...tot i així miro els resultats de les eleccions i sembla que no vulguem donar pas a cap alternativa, si tota la gent del carrer és queixa, i quant dic tota és tota, qui els vota doncs? ...no ho entenc, això vol dir que tots els que es queixen els segueixen votant, no crec que tingui lògica, a ningú se li dona tantes oportunitats com els donem a ells, per molt menys et foten fora de la feina, però ells gestionen d'una manera nefasta i allà segueixen, potser es mereixen un càstig!
El meu suport ja el dono a una alternativa, no em casaré amb ells si veig que confonen la política, com fan els actuals, en una manera d'acontentar a molt pocs a força d'estrenyer a uns molts, molta gent n'està farta, jo també, però si que de moment els dono la meva confiança...
Tenim tots possibilitats de canviar les coses, i a vegades es comença per les més petites. Massa fàcil és queixar-me  i no moure ni un dit , potser algunes coses son cosetes i altres son grans coses, però cada dia la consciència m'apreta més i entenc que tenim algunes feinetes individuals a fer.
Ja fa anys que vaig entendre que l'existència d'un tercer món era conseqüencia dels nostres actes, en un món tan global qualsevol moviment en una punta del planeta té conseqúencies a l'altre cantó de món, així és.
A vegades els detalls comencen en les paraules, o sigui val la pena no confondre i dir coneguts quant tan sols son coneguts i amics quant son amics, també val la pena diferenciar el món de la societat, ja que en el món hi entra tot, i en la societat tan sols hi entrem els sers humans, tot i que altres habitants del planeta ho poden pagar. Si tot és tan global, m'ha de fet patir tan un incendi a l'Empordà, com una perdua de vegetació a les amazones, ja que si et poses davant d'un arbre i li preguntes si és català o xinés, no contestarà, per tant ells no pertanyen a cap país, tan sols son del món.
Potser ens toca entendre que no podem tancar tan els ulls, ja que entenc que de mica en mica, i gràcies aquesta crísis, molta gent potser mai més permetrà que li prenguin el pèl, espero que sigui així i alguna cosa aprenem de tot plegat.
Ahir parlavem dels productes que comprem...en el moment que estem demanar un esforç per comprar en establiments justos o solidaris és complicat, tots sabem que és més car i alguns ens costaria molt arribar-hi, tot i així hi han solucions...com comprar la vadella o el xai a un noi que els cria ells i si ho compres a l'engròs entre uns quants doncs et surt més barat que en un super convencional, i a sobre amb la qualitat i l'orígen assegurat...comprar el formatge a Mas Farró, on fan el formatge artesanalment, però anar directe allà, sense intermediaris, crec que és qüestió de moure't una mica més i no quedar-te en el pensament, que ja és bó ser conscient, però també es donar una petita auto-lliçó canviar les coses i entendre que sempre hi ha més d'un camí...i així li va a la societat encaparrada en seguir un trist i solitari camí...
Avui em deia una amiga que és un postura una mica cínica no fer res i queixar-te molt, petits gestos ja son grans passos, això ho sabem...tambè entenc que costa saber per on començar...potser el començament arriba pel coneixement i l'informació, ja sé que és una mica més de feina, però potser val la pena.
Crec que s'intenta fer entendre a la gent que tan sols podem sortir d'una manera, que tan sols hi ha una possibilitat, ens volen inmobilitzar en aquest punt, però positivament pensant, tambè crec que la gent es va conscienciant, tot i que tinc el dubte que com moltes i moltes coses, més que un pensament o una convicció sigui una moda victima d'un moment o una circunstància, però espero i desitjo que no, que tot això serveixi per fer crèixer la consciència humana i entendre que per sobre de tot, som persones, i amb el mateix dret jo, el meu veí i el nen d'un país del tercer món que ja té la vida marcada per sempre...
Tot, absolutament tot el que està inventat en aquesta societat té un orígen humà. Els diners sense nosaltres no son res, ni tan sols existeixen, no els podem posar per sobre nostre. Aquella "infantilitat" que tots hem pensat s'hauria de poder fer si tot fos més lògic. Falten diners? qui fabrica els diners? els humans!!...doncs cony, en fem uns quants més...ai que no quadren els comptes!!...doncs no diguem res i tirem endavant!!...ja sé que sembla impossible i ja sé que en països ja s'ha fet, però sempre s'ha fet desde la visió econòmica, no desde la vessant humana, o sigui que hem de passar comptes i justificar, o sigui hem creat una dictadura del diner.
No és res més que el joc del Monopoly, és molt senzill i l'hem inventat nosaltres coi!!, sembla que no ho recordem...un pot pensar que els humans som tan intel.ligents que inventem coses que aconseguim posar-les en un lloc més important que nosaltres mateixos, ooooooh, que intel.ligents!!!...
És com qui va inventar el treball!!, segur que estava a l'atur!!...bé, això és en tó de broma, però si que hi han coses incomprensibles i jo, particularment, en començo a estar fart i si, la meva consciència humana em comença a apretar quant escolto que l'ajuda de 400 euros s'aguantarà fins que l'atur baixi al vint per cent, per favor!! 400 euros!! el 20 % !!!....oooohhhhhhh que bé, quant hi hagin un de cada cinc ciutadans a l'atur ja no es cobraran les ajudes, oooohhhhh!! quina meravella...i si hi ha una familia que cap dels seus membres sense feina? que tindran? ni un euro a fi de mes?...no sé, no veig gaire clar o potser si, tan que podria dir i amb majúscules que tot plegat és una estafa!!...i és que fa temps que dic que no hi ha res pitjor que els estafadors legals!!