L'amor

Avui vaig a renegar:
De fet és el segon escrit, el primer l'he guardat en els meus papers més intims, era massa romàntic i no valia la pena...no estic precisament passant un moment romàntic...de fet, desitjo amb més força que mai no tornar-me a enamorar mai més...
Tot per un atac de poetisme que m'agafa tot plegat, deixant un rastre bastant patètic allà on poso el cor, sempre de parella parlo evidentment, espero... i finalment quan em penso que he aprés caic de quatre grapes amb una altre, i ja torno a fotre enlaire una parella...no sé com m'ho faig però sempre vaig a parar amb gent que té de donar explicacions a terceres persones, però no em queixo perquè jo també en dono d'explicacions, encara que a mi mateix finalment.
I ara, que ja em toca apendre, quasi foto enlaire una familia sencera, tot per un desig d'un moment, potser que comenci a vigilar una mica...hauria  de pensar que potser finalment algú m'escollirà i jo com sempre, me'n cansaré, per tant tot té un final en la meva vida, no dec ser etern mai.
Però potser ho sóc, no ho sé. Com l'humanitat jo també tinc un abans de i un després de...ja ho diuen per casa que desde que vaig perdre l'amor més gran de la meva vida, mai més he sigut el mateix.
Però quan tries que l'amor de la teva vida sigui el més dificil, el que fa confondre estimar en patir, ho tens bastant magre pel futur. No és culpa de ningú però és així.
I després ve la recuperació, després d'intentar entendre, quan potser no cal entendre res, és així senzillament perquè és així, però el record que deixo no és bó i això em fa que no vulgui entregar a ningú que aparegui...tinc por que vegin com sóc realment!...millor dono el que volen escoltar i rebre i ja està...però jo no sé callar mai, tot ho he de dir, tot el que hi ha dins ho dic, per tant als altres els pesquen al tercer any, a mi se'm veu tot en res!! juas!!!...almenys no faig perdre gaire temps!!!
Però ara estic de conya!! torno a estar bé!! després de tres mesos de no compendre el meu rastre ara entenc que no s'ha de lluitar per les coses, perquè t'estimin o siguis important per algú, ho ets o no ho ets, no valen excuses en l'amor, en tots els amors que existeixen...
Ole, ole, el dilluns per fi em donen el cotxe nou!! ja tinc cotxe d'empresa!! ja vaig dir que aquest si seria el meu any pràctic per fi, i sincerament, és el que més m'importa ara mateix...està tranquil, tornar el que dec i dormir feliç...sol però feliç.
Tot i així entenc que tot és possible, que seguiré somiant amb les coses, però sincerament , intentaré que els somnis es quedin allà, dins de la ment i que no es converteixin en realitat...parlo de l'amor altre vegada, exclusivament de compartir una vida amb algú...ja no hi puc creure...
 I "abans de" creia en tot, i "després de",vaig desapendre molt i crec que mai més apendré...curiosa la vida, recordo que qui va dir un dia que era perillós estar amb mi perquè tenia una filla, ara es casa amb una que té un fill, tot plegat és relatiu i complicat...o fàcil, jo que sé...
Em quedo amb els altres amors, els que em valoren igual, els que m'entenen sempre, els que em perdonen i sobretot, els que hi son, que és el més important de tot...alguna excepció dels que no hi son, però que segueixen dins meu...marxar de la terra no té res a veure amb marxar de la vida...aqui esteu bonics meus!!