He fet un recorregut en la memòria i m'he situat en la meva infantesa i en els quatre magnifics que van compartir mil coses. Els recordo perfectament a la sala de casa parlant, el meu avi mirant-se com sempre les ungles, la veu del Bofill, la feminitat del Maurici i com no , la distracció constant del Moisés.
Havien estudiat junts i tot i que per motius morals de la dictadura el Maurici va haver d'instalar-se a París, però mai van deixar el contacte, eren inseparables...quatre grans amics, quatre grans personatges i sobretot quatre grans persones, senzills i sempre amb la modèstia per bandera.
Que he de dir del meu avi que no hagi dit, una gran persona disfressat de metge o un gran metge però millor persona...artista, divertit, sempre fotent la pota per tot arreu, patós com ningú, sociable, alegre...sens dubte, per mi, una persona imprescindible per entendre la vida. Sempre recordo aquell somni que explicava: anava muntat a un burro i donava voltes a una plaça mentres l'animal li anava dient continuament: jo sóc metge, jo sóc metge...no sé, ho recordo molt això.
Del Bofill puc dir sobretot el seu gran cor, una persona absolutament agradable, dolç, molt dolç. Tenia un parlar extrany, això ho recordo molt bé, però m'encantava quan venia, als nens sempre ens agradava. Fisicament tenia una imatge de conte, com un dibuix animat, com una bruixa bona i en home...entranyable sens dubte.
El Maurici era el divertit, homosexual declarat, artista total, amic de tots els grans artistes del moment, va haver de fugir del país...de fet crec que va nèixer i ja va sortir de l'armari...era un fart de riure constant, vital com pocs, i sempre li tirava els "trastos" al meu avi, en broma o no, això ja no ho sé. Enamorat de França i París concretament, ciutat que el va acollir amb els braços oberts després de que aquí l'escupissin per xominades morals del moment.
I quedava el Broggi, el silenciós, el que menys parlava, amb una cara de bona persona que fins l'últim dia l'ha acompanyat. Una persona despistada en tot el que feia, sempre perdia el cotxe, i quan entrava a casa el meu avi li treia el penjador dels abrics i ell el deixava igualment, com un gran geni despistat...sens dubte un gran cirurgià, i un gran defensor de l'ètica en la medicina. De petit el recordo com el "pepito grillo", sempre pensava que s'hi assemblava molt!!. Pel meu pare i per mi mateix vaig tenir molt contacte amb en Marc Antoni, un dels fills i he de dir que segueix el mateix patró.
Realment està allà al mig, jugant com sempre amb les fitxes d'un quinto de fusta, disfrutava molt i escoltava bastant tot i que encara era infant. Ja de més gran vaig poder disfrutar-los de debó, gent coneguda i boníssima en la seva professió que mai parlaven de la seva professió!!... i això és sorprenent.
El centre era el meu avi, de fet crec que era el centre de totes les reunions de Barcelona. El primer que va marxar de la terra va ser el Maurici, crec que tota la vida va estar delicat, de fet fisicament era molt primet i sempre tenia problemes amb la salut...recordo el meu avi plorant com un nen...després va morir el meu avi, en silenci, sense que ningú ho sapigués, com ell volia, les cendres a Matadepera i res més...ens va caure alguna "bronca" per no avisar a la gent , però és el que volia ell i ho vam respectar. Després l'Emili Bofill, no recordo quan va ser però crec que també era força gran...el meu pare hi va tenir contacte algunes vegades i finalment aquest 2012 el Broggi...son persones encantadores, quasi d'un altre planeta...estic convençut que si hagués mort molt abans ningú n'hauria parlat com es mereixia...perquè s'ho mereixia...sempre pensava que jo mai m'hauria deixat operar per ell, tan despistat!!, segur que s'equivocaria....però no, com deia el meu avi d'ell, tenia unes mans increibles, i realment va ser el millor en el seu terreny.
No puc estar trist quan algú mort havent sigut feliç, que és evident que ho ha sigut i tan sols des d'aquestes línees li envio un somriure Font, el més murri de tots...avui he sentit a dir que era un gran patriota...i és cert, però qui digui aixó com un dels dos adjectius que el puguessin definir és que no en té ni idea de com era...potser era el vinté adjectiu o virtut si algú ho vol veure així...per sobre de tot era una persona neta i bonica...ara ja estan els quatre rient per algún indret...no crec que al cel, perquè almenys tres dels quatre no hi creien gaire, si no recordo malament...sigui on sigui, segur que el Dr.Broggi s'acostarà al Maurici i li dirà que tal Josep? , de mentres el meu avi, el Josep verdader, se li cauran els pantalons com li passava sempre, la mania de portar-los descordats no la ve perdre mai i el Maurici aprofitarà per tocar-li el cul, l'Emili s'ho mirarà i riurà molt!! com sempre feia veient els espectacles dels seus amics i jo, des de la terra, seguiré pensant que he sigut un privilegiat per haver nascut en aquell indret que tan em va mostrar...tots generosos, ajudant als pobres, sense cobrar visites, tenint gent a casa que estava futuda...grans persones, tan de bó ells portessin el món... almenys si el Dr.Broggi estigués al poder es despistaria tan que en comptes d'ajudar als bancs ajudaria a les persones...no estaria mal no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada