Aquest any no m'he portat massa bé. No he fet enfadar a la meva familia perquè mai s'enfaden però si que ho he fet amb alguns èssers estimats. Per tant no us demano que em porteu res...i tambè penso que ja sóc un mica grandet perquè em mereixi uns Reis tan esplèndids com per deixar-me carbó.
Però us vull demanar unes cosetes. Mireu, tinc una filla que ja sap que sou mags però no tan com abans , tot i que es ressisteix a fer-se gran gràcies a vosaltres, crec que és el moment anual que me n'adono que encara vol ser una nena. Tot i així ja sabeu que a casa meva el Rei sóc jo, perquè ens hem d'enganyar aquestes alçades, per tant us demano que em dongueu una mica de màgia de creure en vosaltres...és una il.lusió que la tens de petit i la recuperes si ets pare, però de sobte, veus que tothom sap que els Reis son els pares i osti, és dur eh!!...segurament és la primera bofetada adulta que reben molts infants...però tot i així us escric a vosaltres, vull dir que el més lògic seria que m'escrivís a mi mateix, però em sembla que seria absurd.
Ja que ultimament he tingut com una mena de connexió fantàstica amb les estrelles fugaç, doncs em disfresso d'il.lusió i parlo amb vosaltres. De fet aquesta nit us deixaré unes galetes i un got de llet i encara em fa la sensació de que demà potser ja no hi hauran les galetes i el got estarà buit...seria fort eh!
Per mi tan sols us demano això, que em llenceu una mica de màgia, seria fantàstic.
Pels altres us demano que siguin feliços, que puguin escollir el màxim en aquesta vida, que no és tan fàcil aconseguir-ho, i que els més estimats i els més llunyans tinguin el mínim assegurat...és vital això perquè puguin tenir una vida digne, és molt important i sincerament, no hem vingut aquí per sobreviure, si no a viure... perquè quant et morts simplement et morts, no et sobremorts,doncs perquè en vida alguns la tenen plena i altres la tenen com poden?...no, no hi ha dret...si us plau, porteu dignitat a la gent i de pas, perquè no us mostreu davant d'alguns "capullos" i els doneu una lliçó d'amor i de tendresa, a veure si desperten i s'hi posen de debó!!...sabeu que passa? que els "capullos" aquests, en general, tenen molt de poder i son els que es dediquen a convertir moltes vides en sobrevides...us demanaria carbó per ells, però no apendrien res de res, m'ho veig a venir...millor parleu amb ells si us plau...vosaltres sou els Reis de molts infants i de molts somnis i ells son els verdaders Reis de quan els humans deixem l'infantesa i marxem a uns camíns molt més rebuscats i extranys. A veure que hi podeu fer.
També us demano, ja sé que ja començo a demanar massa, que borreu algunes paraules del diccionari...son paraules que fan molt de mal i que estan convertint les coses més simples en complicades i el que és pitjor: perquè si, perquè la paraula canvia la realitat...val, si no podeu fer que desapareguin, treieu-li força als accents que porten, son accents que les fan més important , sincerament, també son paraules adultes, de petits ni tan sols les entenem...perquè no es poden entendre, perquè no son lògiques...per exemple tenim una expresió que ho delata tot: " el tercer món"!!...a veure com es pot entendre aquesta expresió si obrim la lògica i no ens expliquessin moltes tonteries...crec que sonaria a alguna cosa inhumana, com si parlessim d'estraterrestres...d'on ets tú? jo del tercer món...oi que no s'entén ? doncs existeix!...és molt fort!...doncs n'hi han moltes més així, moltes eh!!...a veure si també hi podeu posar cullarada en aquest tema...de fet demano massa, ja que vosaltres sou mags pels nens...doncs simplifico més, perdoneu...millor deixeu les tonteries adultes i us demano tan sols que almenys per un dia els nens i nenes de tot el món, no del primer o del tercer, no,no, de tot el món ( que jo sàpiga tan sols n'hi ha un ), tinguin un matí d'ilusió, tinguin un premi ben gran...ja sé que justament qui més premis tenen son els que tenen més diners, en això és complicat no perdre la màgia, però almenys que tots els infants que ho esperin, trobin alguna coseta demà al matí i que ho retornin amb un somriure ben gegant i bonic, un somriure que ens faci pensar una miqueta a tots que tot plegat és més senzill del que estem muntant...segur que ho és...
Ai, perdoneu, ja sé que és una carta una mica massa adulta, però mireu, em sap greu, però no hi puc fer res...sóc adult però això si, un adult amb unes ganes de creure amb vosaltres intactes...tot i que com podeu veure ja entenc massa la realitat, però és tan sols el meu cantó públic...per dins meu segueix existint moltíssima ilusió a les nits màgiques...segurament per això el blog té una petita referència al Peter Pan, que és el símbol més clar de qui vol conservar coses essencials...si fins i tot existeix el sindrome de Peter Pan...ui, no patiu, jo no tinc aquest diagnòstic...no ho digueu a ningú però moltes vegades penso que tan de bó estigués malaltó en un país anomenat "nunca jamás"....peró no, suposo que sóc com molts, un malalt inconscient del país de " por siempre igual"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada