Aquesta cançó em porta a una altre dimensió, directament em fa plorar d'emoció...passa poques vegades que una cançó se'm coli d'aquesta manera tan potent...però passa a vegades, és una barreja de tristesa, melancolia, però bonic, molt bonic el sentiment que em desperta.
I ara vaig llegint la lletra, que lliga amb la música: si pugués triar un poder, fent cas a l'inconscient, diria que ho tinc clar, voldria parar el temps...és que ja comença bé!!
Tot just estic descobrint la seva música, però en un dia m'ha tocat el cor, i se'm posen els pèls de punta tota l'estona. He escollit aquesta cançó perquè és la que ha entrat amb més força, diria que amb molta força, però totes les cançons m'estan agradant i ja tinc ganes de veure'l, d'escoltar-lo en directe...de fet en res actua a Terrassa i demà em tocarà convèncer a la meva filla per anar-hi junts, sé que dirà que si...fa temps que diem d'anar a un concert plegats, vam estar a punt d'anar a veure Mishima a Figueres, però no vam poder, la pela és la pela!!!
L'altre dia li feien fer un excercici a l'escola que estava dedicat als Catarres, em va encantar veure com contestava, amb sinceritat, dient que li semblaven una merda!!...vaig riure molt i fins i tot em van fer pena i tot, els va deixar pel terra!!!
Bé, el que anava...avui li dedico els meus pensaments més somiadors a aquesta cançó, que em porta irremediablament als meus amics, als meus estimats, els que hi son i els que no hi son, que em motiva els records més dolços, just ara, que estic en un moment de la meva vida que tota la gent és va col.locant on toca, potser per sempre, potser no, però tot i que vivim al present, mai oblido els moments viscuts amb tothom, potser sis anys, potser un o potser dues setmanes, tothom té un boçí dins de la memòria de cada persona i fins i tot moltes vegades em pregunto si molta gent que no li hem donat molta importància en realitat ha sigut vital per la nostra vida...aquí em transporta aquesta cançó, a tota la gent que he compartit moments...jo. melancòlic de naixement, que tan sols nèixer ja recordava amb amor l'altre vida passada...bé, no tan, però si que m'encanta saber que mirar enrera em provoca sempre uns records tan bonics, tot i els mals moments vol dir que en general el meu present és bonic...i cada dia més preciós...un esglaonet més cada dia...però tot i mirar el passat amb tendresa, amb passió, amb molt d'amor, cada dia estic més orgullós del meu present...no dic el pràctic, si no el meu...tot i que reconec que si el pràctic es va posant a lloc segur que queda més temps per cuidar-se un mateix...això és el que més por em fa del món que vivim...quan estavem bé i tot anava bé, teniem tantes coses a fer que potser ens oblidavem de nosaltres, ara que tot està fatal, no podem pensar amb nosaltres perquè tenim masses coses a arreglar...segueixo reivindicant la més gran independència que ningú en parla, i que crec, com sempre, que és la clau perquè el món vagi millor, la propia independència, no en pla Ikea, si no en un pla únic, propi per cada ser...això de tenir una vida dibuixada tan globalment, amb línies tan marcades, amb pocs camins a triar mai pot ser bó per ningú.
UN GRAN RIU DE FANG
Si pogués triar un poder,
fent cas a l'inconscient
diria que ho tinc clar:
voldria parar el temps
i que tot es quedés
per sempre en el present.
No és que tot sigui clar
ni que em vagi tan bé,
però malauradament
m'ensumo el que vindrà:
Potser ja no ens veurem
i alguns ja no hi seran.
Tots ens haurem fet grans
i molts hauran canviat.
I els llocs on ara anem
molts d'ells hauran tancat
o potser el món sencer
serà un gran riu de fang.
Si pogués triar un poder,
fent cas a l'inconscient,
diria que ho tinc clar:
voldria parar el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada