ser pare 3

Aquest cap de setmana ha sigut una injecció de moral a la meva part de pare.
Sempre he pensat que abans que pare sóc Alex, i ho penso per tothom, no cal fingir molt o posar-te en un paper perquè el que ets sempre sortirà, i crec que en tots els àmbits de la vida és així, el que ets sempre acaba guanyant al paper o titol que portes a sobre.
I això, a mida que els anys  passen, cada dia ho tinc més clar. Flueixo molt millor quan no intento ser el que no sóc, que quant em deixo portar pel que sóc i per les actuacions coherents a qui sóc.
Ahir va ser un dia fantàstic, però hi van haver molts conflictes infantils o pre-adolescents. Hi havien moltes nenes en edats compreses entre deu i dotze anys i per qui no ho sàpiga, les nenes tenen un potencial increible a l'hora d'excercitar la ment...parlant en plata, donen mil voltes als nens de la mateixa edat a la qual em refereixo...de bones, segur que arriben a llocs intims que cap nen podria somiar, però a males poden arribar a ser molt cruels, i segurament la diferència més clara entre els nens i nenes d'aquestes edats, és que els nens criden i s'enfaden però rapidament obliden i tornen a jugar, però les nenes s'ho guarden i a l'endemà encara en parlen...
Primer de tot dir que la meva filla és un sol, ho sento pel qui és pugui pensar que té la millor filla del món, em sap molt de greu eh, sé que tindreu un desengany gegants, em sap greu dir-ho amb aquesta crueltat, però la millor filla del món és la que viu amb mi!!...no vull dir la meva, perquè no és meva...bé, si que és meva ( suposo) però vull dir que no és propietat meva evidentment...
Ahir, en tots els conflictes, va actuar d'una manera exemplar, intentant que totes es portessin bé entre elles, cosa que haig de dir que no va aconseguir, però l'intenció va ser aquesta...
Després tots els pares em deien que tinc una filla educadíssima, que sap estar, que mai entra en conflictes i que té un cor gegant i que nassos, és cert!!...deixi on la deixi tothom em diu això i cada dia és més així...és evident que amb mi em mostra també la mala llet , només faltaria i també té la seva part punyetera, perquè com el pare, li encanta "burxar"...però és un sol...
Però ahir ella també es va sentir orgullosa de mi...de fet li passa molt sovint quan estem amb altres pares d'aquí dalt...està tan acostumada als meus amics i com eduquen els seus fills que quant veu un altre tipús de familia em sembla que veu més clar que té un papi guachi...una mica llunàtic, com diu ella diferent als altres pares, però hiper responsable en el seu cantó de pare, i sempre pendent de la seva part més sensible , que la té i molt...potser a vegades dono massa importància als problemes dels infants, però veient les guilipollades que fem els adults en les continues disputes i lluites molt més baorreres que les dels infants al patí, entenc que son iguals de trascendents i segurament, fins i tot, més lògics que els nostres problemes "madurs".
Per sort, com deia abans, tenim uns amics que eduquen d'una forma genial i que flueix tot, és una altre influencia genial en la seva educació, però a vegades et col.loques enmig d'altres formes d'educar. No dic que siguin pitjors ni millors, no sé que és millor o pitjor, de fet crec que cadascú finalment educa segons el caràcter que tingui.
Ahir tot va acabar amb càstigs, ho entenc, de fet van fer una cosa mal feta totes, i quant dic totes vull dir totes...tot i així jo vaig parlar-hi, mentres els pares no les van voler escoltar. No és que fes el paper de pare enrotllat, no és això, perquè quant crec que no cal donar explicacions no les dono, si ja ho he fet mil vegades, doncs m'emprenyo i punt...
Però ahir es va barrejar aquell tema tan complicat en l'educació: el sexe, que com sempre el posem en un lloc lleig, molt per sobre de veure escenes violentes i bofetades gratuïtes que ja tenim assumides d'una manera molt més natural que fotre un polvo...hem de vigilar amb el sexe!!
Suposo que els pares flipaven quant a última hora, ja sense nens, jo vaig dir el que sempre dic: ... sincerament, prefereixo que la meva filla folli com una boja, que no pas que vagi matant per les cantonades...van riure però jo ho dic en serio, totalment en serio i espero que no canviï mai en aquesta opinió...de fet a casa em van ensenyar això i em sembla que vaig ser l'últim a follar de la colla!!...en canvi a molts que els prohibien no paraven de fer-ho...no sempre és així, però és evident que la moralitat portada a l'extrem provoca revolucionaris...potser encarar-ho d'una manera natural podria ajudar, i de fet el sexe és tabú sobretot per les nenes, als nens no els prohibeixen tan el sexe com les nenes..això també ho tinc comprovat, com si els nens puguessin follar molt abans, no entenc res de res.
Les amigues de l'Aida flipen amb mi, avui m'ho deia ella i la veritat, sóc un pare impresionant, jajajaja...de fet no sóc més que jo mateix, potser per això l'Aida em veu tan feliç o trist depen del dia,com realment estic...hi han pares que diuen que no es pot mostrar la debilitat als teus fills, però un amic meu sempre em diu que mostrar la debilitat és la fortalesa més gran que una persona pot tenir...i potser és així...ahir vaig estar encertat, perquè no em vaig disfressar de res, ni de pare, ni de sermonista, ni de res, vaig fer el que penso i he cregut sempre...
Em sembla que algún pare deu estar molest amb mi avui, quasi n'estic segur, però és igual...jo no sé si la seva filla la tornarà a cagar, però el que si que tinc clar és que l'Aida seguirà confiant en mi, el seu papi, tan diferent, trist, content, paiasso, serio, de mala llet, divertit com sempre...