Vint minuts

Un es pot preguntar si les coses que li passen son màgiques o és que de tan buscar-la al final t'ho creus i treus del barret de copa coses que has convertit en màgia...la màgia està fora o està a dins ?... i si està a fora, tan sols la veu qui hi creu o apareix davant de tothom però no tothom la capta?...
Suposo que si, que per tocar la màgia un ha de creure-hi...
Avui he tingut vint minuts de màgia...feia dies que ho esperava però no sabia el final...o potser l'inici, encara no ho sé...
De fet volia parlar de la realitat social avui, però aquests vint minuts m'han despistat...
Tot i així pensava aquest matí en la crísis, en tot plegat i encara que sembli mentida, alguna cosa positiva se'n pot treure de tot aquest "merder". Potser perquè visc en un entorn rural, encara que moltes vegades em queixi d'aquest fet, que em permet veure amb més claretat les reaccions de la gent.
Me n'adono que la gent és més solidaria amb el que té al costat...potser perquè abans el que era pobre també era un incomprés o simplement el culpavem i pensàvem que era un producte dels errors comesos per ell mateix...ara ja no hi ha excusa, no cal veure aquest problema com una cosa llunyana, com els problemes que puguin tenir a Haití, ara ja està aquí i potser això ha obert els ulls a molta gent.
De petit sempre em van explicar que si veia alguna persona futuda economicament era sinònim de fracàs de la societat, ni que en fos una de sola ja n'hi havia prou per entendre que el sistema fallava...m'ho deien també perquè entengués que aquella persona que jo mirava extranyament no estava tan lluny de mi, fent-me entendre que potser demà tambè podria ser jo el que arribés a una situació semblant.
Tots estem en la corda fluixa, no crec que hi hagin excepcions. Depenem de masses coses externes, incontrolables i tot plegat es pot girar i tot el que un havia construit en anys, en dos dies se'n pot anar a fregir espàrrecs...jo crec que molta gent ha entés aixó i aquest fet fa que entenguin molt millor al del costat.
Si, vaig pel carrer, i el tracte amb la gent (en definitiva abonats d'aigua o llum desesperats per les factures), ha millorat moltíssim...ja no em miren com un treballador d'una empresa de serveis, si no que em miren pel que realment sóc: un pringat més, teoricament privilegiat perquè tinc feina, però curiosament, com la majòria dels que tenim feina, passant com podem els mesos.
Algú hauria d'avisar al Sr.Facturador ( el que fa les factures) que hi ha crísis, perquè el paio no para d'enviar regalets, és com un gota a gota que treu oxígen a la gent.
De sobte, ahir, truquen a la porta i venen uns veíns que em porten un pot de cigrons i sobres de sopa...per sort no ho necessitava però el gest és preciós sapiguent de qui arriba...la gent s'ajunta en aquests moments, s'enten millor. Per sort tenim un culpable a qui assenyalar, fet bàsic en la nostra societat : saber qui té la culpa de les coses. En aquest cas, ja per moda, ja per realitat, ja pel boca orella que funciona o ja pel que sigui, els culpables son els que manen, de mentres, ells ens impliquen en aquesta crísis fent-nos creure que en som responsables...i jo que em pregunto: no erem el ramat? o la massa?...doncs no! resulta que som part implicada de tot plegat...som com un far: ara es veu, ara no es veu!!!
Potser si que hi ha més violència, o més robatoris o no ho sé, però en el dia a dia, amb la gent, noto que hi ha més comprensió, més facilitat per compartir les coses...és complicat explicar a algú una cosa si no ho ha viscut mai...i tot i que en el fons o en la superficie és negatiu tot el que està passant, està ajudant a molta gent a agafar consciència de qui son en realitat...uns pringats si!! però uns pringats en el sistema, cosa que no treu ni un gram de mèrit al que som un per un humanament...ara que molts no tenen res, s'han de mirar i entendre que tenen molt, i això costa...però dona força humana, n'estic convençut...evidentment, no cal ni dir que vull tot això passi, ho tinc clar...però si passa, que tinc els meus dubtes, espero que serveixi per recordar per sempre més que per sobre de tot som persones, no una peça més de l'engranatxe...
Tot i així, avui els vint minuts de màgia m'han despistat un xic...vint minuts que es poden allargar... en uns llabis de maduixa.