diumenge, 21 d’octubre del 2012

Una nit

Quina passada!!....que be que m'ha anat baixar a Terrassa i ballar i riure molt!!
Però sobretot ballar i sortir un dia , de fet sempre que ho he fet m'ho passo genial, a vegades és en plan més tranquil, però en general sempre m'ha agradat fer-ho per no parar de ballar, que sens dubte, és una droga poderosa i sana per mi...
Un sopar amb bona companyia, amb  genial companyia!!, retrobaments agradables, un de menys ja que sempre que surto per Terrassa em trobo un personatge que seré em cau força bé però torrat em fot una mica de pena i s'enganxa molt, però vaja... quant dic pena , vull dir pena per ell...sap greu, però de totes maneres si ell no veu que te un problema, jo tampoc hi puc fer res, tampoc som amics, tan sols coneguts d'antigues farres...finalment me'l vaig trobar en un sofà dormint arrepenjat al seu paraigues, que era la senyal inequívoca que ens permetia esquivar-lo...quant veiem el paraigues marxàvem per potes!!..ja sap greu però el dia de sortir per mi és sagrat...no deprimiré a ningú ni vull que em deprimeixin...
Vam jugar a futbolín, encara en se una mica, he perdut tècnica però he guanyat en força, ejem...Vaig rebre mirades precioses que em van anar bé pel meu moment com a mascle, fins i tot em van dir alguna cosa però sincerament jo tampoc anava molt fi, tan sols responia amb un educat " a tú!!"
Converses penoses a la cua del water..bueno ,  una de bona amb un paio que era agradable..música intermitent al meu gust però una mica de Pixies i alguna joia més ja firmava, entremig cançonetes que no m'agraden per casa, però si per ballar....osti, ballar, quin plaer més gran!!
Parlar amb gent, ser sociable....vaja, el que sempre he sigut i excercir el dret de ser-ho, m'agrada...retrobar-me l'Ivan i la seva colla em va fer ilu, veure el meu ex cunyat també....és agradable...m'ho vaig passar bomba!!
He tornat nou, m'ha encantat, de fet he decidit repetir, divendres torno amb una amiga que ha vingut uns dies a Terrassa, arribada d'un altre continent i que tan sols pensar com ens ho passavem anys enrera ja en tinc ganes de repetir...és guai, perquè ja no surto per sortir, ni perquè toqui...bec, però controlo el que bec, ballo com sempre, potser em canso una mica abans , ho reconec...de fet el genoll em va fer la punyeta ahir i sobretot va nèixer una passió per una ciutat espanyola que no coneixia, Jaén!!...m'encanta Jaén!! molt!!!...jo ja m'entenc!!