Una altre nit!!

No se que em passa, que tinc unes ganes de ballar terribles!!...ahir altre vegada!!!...
Tot i que Terrassa no és un paradís en molts sentits, és un bon lloc per recuperar les ganes de ballar,(millor seria Barna però...), si és que les havia perdut alguna vegada...estaven adormides, com jo ara mateix...no estic per gaires empalmades ara mateix, i avui he fet la gran espifiada de no dormir i pujar al matí cap a casa, no m'he adormit de miracle!!, he patit força...si no parava atenció a la música del cd del cotxe i parava de cantar, els ulls anaven al seu rotllo i em queien per inèrcia, no per haver begut, que no em cal, per sort, per ballar i passar-ho bé, però si per el globo que portes quant surts d'un lloc després de moure l'esquelet molta estona...
És com una droga la música, entra dins teu i a vegades et dona la sensació que no estàs en aquest món!! és genial...com sempre amb bona companyia, gent que fa 10 anys que no veus i que és com si fos ahir mateix que vau ballar plegats per última vegada!!...ai si m'hagués vist un mes enrera, hauria flipat!!...però fisicament torno a estar bé i amb forces i la mirada ja no està trista i això en mi és un tot!
Va ser bona la conversa amb un nano de 18 anys que em van presentar, en un moment donat ens vam quedar sols i encara que no sóc propens a xerrar dins dels locals, més que res perquè ningú em sent, doncs em queia bé i li vaig fer unes preguntes...de sobte sona Loquillo i jo començo a flipar, evidentment!!
I jo que li dic: - aquest és el meu cantant preferit, el Loquillo!!
Ell contesta que no te ni idea de qui és!...osti, de sobte 42 anys entren per la porta de la discoteca i em sento desubicat...com que no? - li dic sorprés...
Bé, després de molta estona intentant entendre les generacions que ens separaven, de fet tan sols te 7 anys més que l'Aida, ai ai ai!!, em diu que si que el coneix, que havia entés que li deia Zurillo!!...que és pensava que era un d'aquests actuals que fan rumba, un més!!...osti, vam riure molt i jo vaig rejuvenir 4 anys ( no més!!)...i finalment acaba dient-me que el seu pare és un fanàtic del Loco i que anava com ell quant era jove!...com jo!!...i de sobte torno a envellir uns 10 anys més!!, o sigui 42-4+10= 48 anys!!...
Nooooo, em sento jove, molt jove, com poques vegades...ahir vaig tenir la sort de trobar-me altre vegada gent que feia temps que no veia!!, els primers que vaig trobar m'hauria quedat tota la nit amb ells!! però ja havia quedat, tot eren grans opcions!!
Em va fer gràcia també la conversa absurda i divertida que vaig tenir amb una amiga...em pregunta l'edat, jo li dic i em diu: osti!!, quant ens veiem també ens portavem 9 anys??....noooo-li dic- ens en portavem menys però he anat al meu rotllo i n'he fet uns quants més que tú en el mateix recorregut temporal...ai senyor!!
Dimecres que ve hi torno, en un sopar que en tinc unes ganes brutals, allà hi ha una gran part dels meus millors amics i estimats, alguns amb contacte intacte i altres que l'hem anat perdent però que mai es nota quant ens veiem...ai, l'amor és molt atemporal quant és cert!!
Ara ja estic amb l'Aida, el seu pare tronera ja ha tornat, tot i que no hi sóc gaire, sort que no vaig beure!!!
Avui tinc tarda de repós per agafar forces i demà anar a Girona que pugen estimats a passar el dia!!...
És curiós com em dona la sensació de que potser pujo més d'un esglaó, potser penso que torno a l'estat anterior i podria ser que encara fos millor que l'últim estat genial...ja tinc el sentit de l'humor com sempre, em sento fort, estic seré, a sobre em diverteixo i somric mooooolt!!...
Ara a posar el fortí davant meu!! que no hi hagi escletxa per cap confusió...que quant estic bé m'arriben els perills!!...crec que tinc les coses ben clares ara mateix i se el que haig de fer i el que no haig de fer, parlo emocionalment...en la part pràctica, com sempre, se m'escapa una miqueta més tot plegat de les mans, però com deia avui en una botiga , la part pràctica de la gent està com està...
Em deia la dependenta: osti, hi ha gent que no podria treballar en un cementiri, en plan enterra-morts...
I jo li he dit: mira, tal com estan les coses no crec que molta gent és negués a fer-ho ara mateix!!,  fins i tot de mort treballarien si cal!!...i és així, la part pràctica costa atrapar-la a molta gent, però per sort, poques vegades m'ha fallat el treball!!...i que duri!!
Be, intentaré recuperar-me aquesta tarda, tot i que ens toca estudiar per un exàmen de l'Aida, però és socials i m'agrada molt!!...si fos mates o anglés li diria que abdico de pare durant unes quantes hores...
Ai, sens dubte l'Aida és el meu termòmetre!! quant em veu bé m'ho diu, i ara que havia passat una època una mica complicada està contenta de recuperar el papi!!...de fet, que coi, te un gran pare, jjajjajaja!!...i ara ja torna en plena forma!!!!...ballar, ballar, ballar, ballar!!!
Ahir, una amiga em va dir una cosa que em va fer gràcia i em va fer pensar, que ningú és pensi que quant estic bé deixo de pensar!!... em deia que el que recordava de mi és que tot el que explicava era com si fos el més genial que m'hagués passat en la meva vida!!...feiem la conya dient que ahir era la millor nit de festa de la meva vida!!...és cert, però és molt bona senyal que algú que fa temps que no em veu em digui això, vol dir que no he canviat tan de quant en tenia 30!!...i hi han coses que he canviat i molt però aquesta, entre altres, no la vull perdre mai!!...m'agrada pensar que el present és el millor moment de la meva vida, igual que m'agrada pensar, quant toca, que és el pitjor...després el temps ja s'encarrega de posar a lloc les coses!...però quant penso així és que torno a estar be!!...així doncs , ahir va ser la millor nit de festa de la meva vida!!...sense cap dubte!!..és evident!