Un esglaó més

Un esglaó més i ja estaré preparat per anar amb en Peter a donar una volteta pel cel...queda poquet!!...estic emocionat!!...passen els anys i cada vegada tinc més arguments per recuperar-me de les caigudes, em sembla que no podria viure sense elles, però m'agrada saber que tan de pensament em serveix per sortir-ne cada vegada més ràpid i més segur...l'important, per mi, no és superar, si no assumir, una vegada has assumit realment fas net, és la fòrmula que em serveix a mi...podria optar per fer mil coses com tantes vegades havia fet, però sempre em fa por deixar una engruna de brutícia dins meu, el futur no s'ho mereix i l'última experiència m'ha demostrat que millor fer net del tot...
I tinc una petita recaiguda, de dolor intens, no pot ser d'una altre manera si us plau, que sigui intens!!...però que no duri, i així ha sigut, un petit instant on esperes una cosa i te'n trobes una altre, però ja estic molt més preparat per un petit foradet on ensopegar...content d'haver treballat bé altre vegada!!!...ja no tinc por, ni m'he d'amagar dels meus sentiments!!
Crec que el secret recau en deixar fruir totes les coses, tan el plaer com el dolor, no amagar-te de qui ets en el moment i en el estat que estiguis en present...
Potser es pot confondre amb massoquisme, però amb els anys el control de la raó i la bogeria el vas adquirint, ho pots fer a base d'òsties o a base de caricies o potser una mica de les dues coses...
L'altre dia em deien que sóc molt nostàlgic i és cert, tot el que em queda enrera em queda en un record dolç, fins i tot els pitjors moments, i això em serveix cada dia més per passar els mals moments....m'explico...
És un simple raonament, si sóc nostàlgic i tot el que miro enrera ha passat pel colador que tan sols deixa passar les coses bones ( o sigui un colador amb els forats bastant grans, no treuré mèrit jo al que he viscut), si en el present estic passant un mal moment, penso: no passa res!! això que ara et fa patir, d'aquí poquet ho miraré tot positivament... i no se, és la sensació de que finalment te'n vas amb les riqueses i llences les misèries...a mi em serveix i molt!...si que és cert que en general la gent per oblidar fa servir les coses dolentes i en el meu cas, com que no ho se fer, deixo el meu passat en un lloc molt enlairat...però que carai!! tampoc està malament, perquè van passant els anys i finalment giro el cap al passat sembla que hagi viscut una vida impresionant sense cap mena d'error....ai, si hi hagués el filtre de la realitat!!...però està bé, sóc somiador fins i tot amb el que ja he viscut!!...
I ara em queda l'últim esglaó, el que em porti amb el Peter, no he de fer res per arribar-hi, tan sols seguir fluint de la meva pujada... i cada dia veig que el meu etern sentit de l'humor va guanyant terreny... hi ha qui fa un procés estudiat, jo no, jo deixo que tot passi, però que passi de debó...com que estic be, deixaré la modèstia al calaix i diré que si ho faig així és perquè puc, perquè m'ho he currat durant molts anys, perquè en el fons, tot i que sóc exagerat i apassionat en tot, les coses les acabo controlant molt millor del que la meva aparença mostra...de fet, no paro de llençar coses, ja que res es queda a dins meu, vull dir les coses dolentes com he dit abans, i això és important i també perillós, no ho nego, perquè així mai podré deixar d'ensopegar altre vegada en la mateixa pedra...però tan és, perquè dins de la valentia controlada sempre hi ha una porta oberta per tornar a ensopegar, per tornar a flipar, per tornar a patir, per tornar a recuperar-me...potser no me n'adono però crec que em vaig enfortint dia rera dia i m'agrada fer-ho des de les carícies i no des de les garrotades...potser si la vida em regala anys tindré un premi gegant...val, ho reconec, avui penso que si que el tindré!! és que estic optimista aquests dies!!
Bé, com que estic tan bé amb mi mateix deixo d'escriure aquí i me'n vaig a fer l'amor amb mi, un dia que em trobo tan guapo vull aprofitar-ho...apa!! m'espera una estona apassionant!!!