Musa i muso

Avui tinc un dia extrany, molt extrany!!...fisicament em trobo molt malament, he dormit fatal  , tinc mal de panxa i l'ull esquerra inflamat, cosa que a vegades em passa, em sembla que vaig menjar xocolata i aquest és el motiu, em senta molt malament la xocolata, m'hauria de prohibir-la definitivament...però molt de tan en tan en prenc, és com una mono xocolatístic que m'agafa, però sempre ho pago car!!
Haviem d'anar a Girona amb uns amics però no hi hem anat i em sap greu, perquè tot i el vent i el fred fa un dia preciós!!
Havia agafat la directa de fer coses, son èpoques, ara m'havia agafat per aquí, després ja vindrà la calma, i avui que m'he de quedar quiet, doncs em fot!!...tot i que hauré de posar en pràctica "truquillos" per passar el dia...
Bé, el fet de no trobar-me bé m'està regalant un dia trist, feia dies que no en tenia cap...o sigui que hauré de fer-me cas i permetre que el dia trist flueixi com li toca...recordo coses, com sempre que recordo coses no en recordo una o dos, no,no...en recordo mil!!...com una projecció de diapositives!! i contra això no hi puc lluitar, sempre m'ha passat i no tinc cap manera d'aturar-ho, a no se que em trobi bé i em distregui, cosa que avui no és el cas!
Tampoc és que em molesti estar nostàlgic, tot i que avui m'han entrat dubtes i no m'agrada dubtar...com sempre dic, des de fora se'm pot veure caòtic en alguns actes però sempre m'agrada controlar totes les situacions i saber on sóc en cada moment...el caos el porto com una excusa o com un personatge, no ho se, i perquè busco aquell punt de bogeria que el dia a dia mai em podria donar...
El problema de l'avui és que no estic inspirat, ni per escriure ni per buscar un raconet bonic i això ja em fot més, perquè dins dels meus dubtes d'avui encaminats tots cap un indret que no se ben be com posar-lo en la meva vida sempre tinc el cantó més meu, o sigui posar un accent de superlatiu a tot plegat i quedar-me amb l'idea del que el que he viscut és insuperable, però això costa molt en un món on generalment posem les coses en llocs normals...per tant sempre tinc feina i encara més si ho vull compartir, vaja, que busco el mèrit del que he viscut fora de mi...i si sempre tinc feina, he d'estar cent per cent, i avui estic el trenta-cinc per cent!!...que no està malament perquè m'he despertat tan sols al vint per cent...o sigui que anem millorant...
Ja te nassos que avui hagi dormit malament, justament avui!!...en general dormo molt bé i avui que hem canviat l'hora doncs no, el senyor no dorm bé, o sigui que he dormit una hora més malament..o era una hora menys?...ara entraria en el debat etern del canvi d'hora, no ho faré...
Bé, quant la musa falla, o sigui no falla si no que jo no la sento, les lletres s'amaguen, sempre m'ha passat i a l'estar així mig apagat pel físic i tancat a casa no trobo la solució...en general qualsevol detall que la vida et regala serveix per enmudir el silenci, o sigui que la meva vida està plena de muses i musos...però avui no en tinc...de fet a casa també trobo l'inspiració però avui tampoc!!...osti, penso que si no em passés tan de temps de la meva vida inspirat, en el que sigui, no se pas que seria de mi!!...per sort no és així i tot em fa flipar força, fins i tot la tristor, com he dit moltes vegades!!...però avui no és ben bé tristor tampoc, més aviat nostàlgia però la nostàlgia sempre m'arriba amb un somriure, mai en forma de tristor...doncs això, que tinc un dia extrany i sobretot amb pocs arguments de fer coses...ara mateix si em trobés bé marxaria al mar a mirar les onades i si fos amb una mirada inspiradora al costat millor...m'agrada l'aire fresc, he sortit mil vegades al balcó i d'aqui una estoneta sortiré tan sols per sentir-lo, que val la pena...a veure si m'inspira i prenc l'aire com a muso avui...encara queda dia!! alguna excusa trobaré per trobar l'inspiració!
Osti, just he acabat l'escrit i comencen per la tele "  el jorobado de Notre Damme" ... ai que ja he trobat l'inspiració en l'Esmeralda!! sempre he estat enamorat d'ella!! aquest si que és un amor impossible!!