Dubte i dubte

Em sap greu no creure gens en la política, em sap greu per l'història, per la lluita que moltes persones han donat per aconseguir una democràcia, de veritat que em sap greu...però no hi crec...gens!!
Porto dies pensant si mouré el cul per anar a votar el dia de les eleccions...fa poc pensava que si, fa dies que penso que no...no se que fer!!
La veritat és que ho veig molt negre, ja se que potser si moc el cul ajudaré amb el meu granet de sorra que les coses canviïn...però és que estic molt fart de tot plegat...no anem pel bon camí, ho se jo, ho sap el meu veí, ho sap el que vota, el que no vota i fins i tot els polítics ho saben...però és evident que veig que amb tot aquesta onada de nacionalisme ningú parla, o quasi ningú, de l'ombra europea i el mal que ens pot fer...bé, més que Europa, França i Alemanya...bé, més que França i Alemanya, aquests poders invisibles que no tenen rostre i que no paren de destrossar el benestar de la gent...sincerament, aquest és el meu enemic: Europa ( vull dir Europa com a monstre econòmic que han creat) , em fa pànic i volia votar per ajudar a aconseguir una independència certa, però com ja ha dit en Mas, aquesta no existeix, sinónim evident de que seguirem pringant com els que més...ja no m'interessa gaire tot això...
Ara si, la realitat: avui ha sigut un altre gran dia, bona companyia altre vegada!
Em costa conectar al gran món, quant en els petits móns hi veig el que m'agrada veure...paraules certes, tendresa, fàcils converses, comoditats extremes amb gent que tampoc has vist tan com perquè existeixin, no se, senzillesa... és com tornar als orígens, segurament no tan embolicats com la realitat que ens envolta...
Tot és mou en la corda fluixa de l'ambigüetat, no hi ha polític contundent, tots deixen una porta oberta per poder fer un altre disvarat...no me'ls crec, no me'ls crec gens...crec que tinc raons claríssimes com per no fer-ho...
Suposo que hi ha gent que te esperança en tot això, jo no i això no vol dir que no en tingui en res, la política pels del carrer, per mala sort , és una cosa molt llunyana, tan sols els donem el poder i ells van fent, amb una cosa despisten l'altre i amb l'altre despisten la següent i així anar fent fins que un dia ens adonem que ja ho han fet, massa tard...
Sincerament , prefereixo quedar-me amb la tarda que he passat, agradable, amb una familia maca, amb una nena que amb el seu carinyo em mostra la facilitat de les coses...m'agrada això, m'agrada molt!...
Tot i així, hi ha alguna cosa en el meu intern que em remou la consciència democràtica que porto a dins...miro els de casa i entenc que ells son els que més decebuts estan en tot això...ningú pot dubtar de la part demòcrata que ells tenen...però veig que estan tan decebuts que em fan dubtar...
M'agradaria passar olimpicament de la gran societat i posar tot el meu cor en els petits móns que es fan amb la suma del carinyo i de la proximitat...em cansen molt les argumentacions eternes i les coses inabastables per les meves mans o a molt estirar els meus braços... em quedo en el cor!