Un entorn rural

Per fi torna el pirata, després d'uns dies dolç amb tot menys amb mi mateix... cosa que cada dia tinc més clar que és necessari de tan en tan per millorar ( amb un límit és clar).
De fet quant surto d'una "lluita interna" o "millora interna" me'n adono que aquest camí és vàlid per mi. Aquests darrers dies he tornat a retrobar la valentia, clau en el meu ser, valentia a afrontar els meus actes, falten pocs detallets o "detallassos" peró he fet feina, ara ja puc retornar al pirata o al Peter...avui toca el pirata, em sento contundent...parlaré de l'educació dels nens en un entorn rural o en un poble, com que se que puc molestar a algú, diré que tan me fot ja que és la meva opinió i a mi també em molesten coses peró callo, son opinions i n'hi han per tots els gustos...crec que puc ser titllat de moltes coses , però mai de partidista per alguna cosa en concreta, per tant ho miro objectivament si és que es pot mirar objectivament res sense passar pel filtre de cada persona:
Quant pensava en tenir fills sempre creia que era molt millor fer-ho en un entorn molt més proper, més a prop de la natura, on tothom es conegui i on sigui més fàcil moure's amb llibertat pels carrers...deixant de cantó l'últim punt, que és cert i evident, he entés que res del que creia era cert...no, de fet jo si pugués m'emportaria l'Aida en un lloc molt més obert i molt més dens de varietat...ja se, ja se, i la seguretat? si, és cert, peró ja està, no hi veig cap més inconvenient...
I parlo per l'experiència amb els adults, ja no dels nens, que de fet segueixen els seus referents, que som els madurs, ejem.
Sempre he tingut clar que tan sols et pots trobar sol en un lloc on coneixes a tothom, en una gran urbe et pots trobar petit però sol costa més...aquí dalt, he vist i no per mi, ja que jo no sóc ni seré mai d'aquí, paraules textuals extretes d'alguna ment que m'he creuat ( forces)...doncs aixó, que no sóc d'aquí i com el Pelegrí Pelegri segueixo en el procés de " de donde soy o de donde vengo", per tant tan me fa a mi, peró gent de tota la vida d'aquí, han tingut algun problema i s'han trobat molt sols...ja se que a Barcelona també, peró allà ningú parla del companyerisme entre veins, de sentir-se sempre acompanyat etc...vaja que si et falta sal aqui és més fàcil trobar a algú, o per pujar un moble o el que sigui i evidentment hi han coses boniques eh, que quedi clar, però el que és cert és que es creen uns tics brutals entre les relacions i les persones i sobretot, es crea un suposat escut que t'ha de protegir de tot i no és així, finalment mai és així...aixó passa quant molta gent han estat sempre visquent coses junts i no es coneixen res de res...és una simple amistat de geografía , cap cosa de l'altre món, també passa en algunes families...vull dir que hi han molts coneguts i pocs amics...si,si, com a tot arreu, però a Barcelona no es nota perquè no et trobes mai ningú que et conegui...
Hi han molts adults d'aquí que no paren de donar explicacions de la seva vida, aixó els nens també ho mamen... el que diran, el quedar bé, aixó crea una atmósfera de falsa sinceritat i carinyo...sempre parlo en general eh, no de les amistats de veritat, parlo d'alló que odio tan, el col.lectiu... i el col.lectiu en un poble és molt complicat perqué aprens a ser falç, ja que per nassos acabes coincidint en els actes amb aquella persona que et cau fatal, o aprens a fer bona cara per nassos encara que estiguis fet una merda...i aixó els nens també ho mamen...
Al ser tot més proper el que és bo segur que és més potent peró el que fa mal també es nota més, vull dir que ja no tinc clar que aquest sigui l'entorn ídilic per un nen...
Els tics dels adults son brutals i no es veuen si estàs a dins, ho dic jo que quant estava a Matadepera no ho veia tan clarament com ara ho puc veure, tot i que recordo sentir-me més sol que mai quant tenia un problema ( torno a parlar col.lectivament)...peró tothom te por del que diran i de fet hem de pensar que per més por que tinguem i per més coses que deixem de fer, diran el que voldran igualment...
Jo crec que mentalment per un nen aixó li tanca portes, és com viure en un petit indret on tots fan el que toca molt sovint, festes del poble, el típic sopar de tal dia, quant s'inaugura alguna cosa, tot aixó tan sols fa que et pensis que tens molta gent al costat i no és així, és costum, és herència, ho ha fet tothom sempre, no és gaire més que una discoteca...
RECORDO ALTRE VEGADA QUE PARLO COL.LECTIVAMENT!!!
Flipo que gent que ja tenen més de 30 anys encara hagin de donar explicacions i tinguin por de fer mal, dono les gràcies als de casa que mai m'ho van fer i que aixó ( alguna cosa havia d'apendre be), jo també ho estic fent amb l'Aida, que fa res em va demanar el correu d'una ex meva que ja no hi tinc relació i jo li vaig donar el valor que te com a persona per sobre de que sigui la meva filla...només faltaria que no pugués decidir a qui veure, amb qui parlar i espero que mai s'hagi d'amagar dels que l'estimen!!...
Quant passen aquestes xorrades, que ho son per mi i que en molts casos t'arriben de gent que els encanta la seva llibertat ( amagada aixó si, perqué la llibertat si no és completa no ho és), entens que els ambients tancats poden ser tòxics i en ulls dels altres l'única cosa que fan és empetitir a algú que potser tú li veus un potencial increible...i en molts casos allà es quedaran, total per res, perqué tampoc serveix per res, per una suposada tranquilitat que no ho és en realitat, tan sols és una estratègia...
Peró aixó, increible peró cert, em dona força a mi...entenc que els nens tenen coses boníssimes en un entorn tan proper peró crec que per més que diguin que son més espavilats ( que no en tinc ni idea), el que si que tenen és menys punts de vista i s'hereden molts odis dels pares...aixó ningú em pot dir que no perqué ho he viscut en tercera persona, que és la forma de veure-ho amb tranquilitat...jo crec que no, que no és el millor entorn per educar a un nen, aquí es creix més ofegat segur, tot i que la natura propera pugui ajudar, peró els nens viuen de les persones i les relacions entre elles, no de la natura ni de les vaques, encara que els pugui agradar...jo tampoc puc ensenyar-li a l'Aida que envii a la gent a la merda, perqué no cal , per tant no puc dir-li però pateixo per ella i pel que escolta cada dia...sento bestieses increibles i coses de pares que ni entenc, unes batalles i unes històries que l'única cosa que aconsegueixen és que dues nenes que s'estimen i es porten bé, estiguin condemnades a no entendre's...ja sabem que si a un nen li rentes el cervell amb Deu,  o amb el Barça o amb Catalunya o amb Espanya, doncs te més possibilitats de creure-hi, si no l'Aida no cridaria tan convençuda "visca Catalunya" , ella no te ni idea d'aixó perqué aixó no ho portem en un xip quant neixem, aixó és una cosa externa que se'ns posa a dins nostre...vull dir que tot el que mamem de petits ens repercutirà més endavant, si no tots els nens que han nascut a Catalunya es sentirien catalans i no és així...espero que no estigui molt influenciada i que entengui que la principal potència que te la paraula llibertat és ser lliure de veritat, si un dia m'ha d amagar alguna cosa , que no pensi que jo no l'entendria o que em faria mal, si fos així alguna cosa malament hauré fet...aixó no és fer el que un vol, aixó és estar condicionat...i aquí, en un lloc reduit pot passar molt més facilment...COL.LECTIVAMENT parlo i sense odi a cap poble ni terra ni res de res, que ja en començo a estar fins els nassos de tenir que disculpar les meves crítiques a on visc, com si tingués algún deute amb el lloc, si no ha fet res per mi!!...
Per cert mai he entés perqué ofenen algunes coses, jo sóc de Barcelona i aquí dalt me l'han deixat a "caldo" i tan me fa!! cadascú és lliure de dir el que vulgui, sembla que no et puguis cagar en el lloc on vius...no ho entés mai...ja paro de disculpar-me, cony de pirata timid!!