dilluns, 15 d’octubre del 2012

Carta a Peter

Peteeeeer, auxili!!!... ja se que no fa gaire et vaig menysprear pensant que ja no et necessitava...perdona, tambè a tú et demano perdó, el meu esport preferit...demanar perdó!!
Em vaig equivocar, a vegades em sento tan fort que em penso que no et dec res!!...osti, si t'ho dec tot!!...ohhh!! ara més que mai m'has d'ajudar per favor...de sobte em trobo conectat al món i a les bestieses diaries i em poso molt malament!!...si, he pecat!, he tornat a mirar les notícies, m'he tornat a endinsar en les filigranes que tots fem per poder convencer al del costat...i ara, després d'uns mesos que t'he oblidat, et trobo a faltar...
Vaaaa!! fa un any ja que et tinc aquí en el blog!...vaaaa, porta'm ben lluny, ja marxaria jo, però no tinc peles tiu, necessito de la teva imaginació, porta-la cap aquí altre vegada porfi!!!
Quant cada dia veus persones amunt i avall, gent fent la tertúlia parlant del mateix, alguns mascles que després de la feina es reuneixen al bar per fer la cervesa, com el que va a missa... i això no és el més greu de tot eh!! no,no...el pitjor és que jo cada dia tambè sóc un més dels que anem amunt i avall...tranqui, la cervesa ja saps que no m'agrada, ni tampoc els bars, però osti, em sento tan endollat altre vegada...
Saps? he demanat ajuda a algú que em va fer anar al teu país, algú que ja et coneixia abans que jo fins i tot...però osti, no respon...de fet l'entenc, jo mateix la vaig fer baixar molt al terra més terrenal...
Vull volar, coi si el Maig podia!!, des de casa, sense esforç, volava com mai!!...necessito volar, veure-ho tot tan petit com segurament és en realitat...tot i que ens creiem que tot és gegant...
Ficció, necessito moltes dosis de ficció per suportar realitats que em fan mal i que em destrossen el cor, com l'odi, com la mala llet...necessito una gran porció de conte, la desitjo com mai...m'he despertat molt endollat, osti , però molt eh...ai que us he abandonat massa i no recordava que el blog era això justament, la meva porció de Peter i la del Pirata...
Saps, quant voles la gent s'arrapa a tú, perquè tot el teu cos està en un estat diferent, especial, espAcial com sempre dic, i ho transmets i el que és més important, vols que t'acompanyin..
Un dia vaig conèixer a una persona que volava més que jo, per tant la suma va ser brutal, vam anar tan amunt que ens vam fotre un "nyapo" de cal Deu, però tan és , em va mostrar llocs inimaginables...però també se que tu ja hi erats en mi, i això és el més important...
Arghhhh!! quin fàstic de notícies, que depravada que és la societat, i no perquè passin coses que abans no passaveb , no és per això, és l'insistència de tot plegat, et repeteixen tantes vegades el mateix que acabes cantant la mateixa cancó tot el dia!!...buf!!!...i parles amb algú i és el mateix i tot és el mateix i d'aquí 4 anys parlarem d'una altre cosa però també serà el mateix...no ho se Peter, desendolla una mica el meu/teu ser, si us plau...
Com està el Pirata? la setmana passada va estar en mi uns dies, em va anar molt bé...però em faltes tú, has aparegut un instant però has marxat, ai que aquest judici si que és clau, si tú no aguantes gaire en mi és que l'estic espifiant per alguna cosa...perdona guapo, de veritat, em sap greu!! si et fallo a tú em fallo a mi...osti, que fins i tot en un escrit et vaig dir que ja no et necessitava...uiiii!!! que l'he cagat!!...
No se si estàs buscant altre vegada la teva ombra juganera i jo darrera vostre...mira, fem un pacte, si la trobo et crido ben fort, perquè si és així ,voldrà dir que tú recuperas la teva ombra però jo recupero la meva màgia...
Ai Peter, com deia fa poc, som porcions però vull que tu ocupis una de ben gran dins meu!!...osti, avui tinc una de diferent, no és tristesa, ni mala llet, no,no, és molt pitjor, és ganes de no escoltar res del que he d'escoltar globalment ... ja saps que mai poso l'individu pel mig...oooh, quines ganes de veure el teu país!! moltes!!...ara que tothom reclama el seu nacionalisme, jo ho faig en el meu,  se que ens retrobarem aviat, ja fa dies que et busco i m'esquives...però alguna senyal ja m'has enviat...saps, sense tú envelleixo molt!! i també perdo el bon humor i fins i tot l'innocència...aix Peter, t'estimo molt!!!...vineeeee!!!