Imaginar

Crec que la gent que em coneix de fa temps no es podia imaginar que seria el que viatjaria menys de tots els amics... ni jo mateix ho esperava , la veritat...
Ja de ben jovenet anava amunt i avall amb la bossa a l'esquena, m'encantava moure'm i per mi, cada vegada que feia una sortida, en general per Catalunya, era com una aventura increible...
Fa anys que no em moc, de fet l'última vegada va ser París i Astúries deu fer uns 7 anys, des d'aleshores, el més lluny que he anat és a Gisclareny, crec...
Tinc unes ganes brutals de marxar, si pugués escollir marxaria ben lluny del món occidental, fer una neteja d'Europa, m'encantaria...però no podré, però quasi és una necessitat...
Molta gent em diu que hi ha gent que està molt futuda, ho se, ho entenc...de fet com el funcionariat que diuen que és nota molt qui ve de l'empresa privada i qui ha treballat en un lloc públic sempre, els que passem com podem el dia a dia també ens diferenciem en algunes coses...
Alguns, com és el meu cas, ens han entrenat i preparat per estar bé i poder fer el que vulguem...tot i que m'he acostumat a no poder-ho fer, costa sempre més renunciar a moltes coses...
I ultimament no paro de somiar en marxar...de fet si el cor no em lligués aquí, marxaria per no tornar, ho tinc claríssim...que no vol dir que no tornaria, parlo del meu present i de les ganes de marxar de tota aquesta xominada europea que a mi em posa dels nervis...
O sigui, trobar el meu lloc, inexistent suposo, en el món... el somni de sempre, trobar un lloc diferent , que em senti a gust amb el que tinc i amb el que no tinc...suposo que parlo com un desagraít pel que tinc, però ho dic des de la mateixa òptica infantil que moltes vegades m'acompanya...
SI, ho reconec , estic cremat totalment de tantes tonteries que ens acompanyen aquí...ja se que en altres llocs segur que n'hi han d'altres i segur que estan molt pitjor en moltes coses, no parlo d'això!!...m'ofega una mica tot plegat i a vegades penso que si segueixo aquí, si arribaré a perdre el sentit de l'humor, noto que ha disminuit i això si que no vull perdre-ho...se que depen de mi, per sort, però trencar cordes em convé i molt, sobretot per conservar el riure, de mi mateix sobretot, que en masses casos em prenc massa en "sirio"
Quant l'imaginació m'acompanya estic salvat...perdó, estic no salvat...però aquests darrers dies vaig escàs d'imaginació i em fot molt...com deia l'altre dia, massa endollat!!...i quant l'imaginació m'acompanya no anyoro tan marxar d'aquí o anar a un altre indret...ja des del sofà ho tinc tot, qui diu sofà diu mar o raconet de L'Escala, el meu racó, o enmig d'un bosc o a l'entrada de La caixa si cal...que dona morbo i tot!!
Tot depen d'un mateix, és evident, tots tenim els nostres dons que hem d'explotar i sobretot aprofitar individualment...si falles en això segur que et manca alguna cosa...
Però recuperar l'imaginació no és tan fàcil...vull dir que no es pot forçar, no és com el Peter que busca la seva ombra, és diferent...jo crec que si l'imaginació marxa és perquè alguna cosa se m'està escapant del que estic fent...vull dir que fallo en alguna cosa en concret...ja m'imagino quina és...aquesta imaginació no l'he perdut, vull dir la d'imaginar que és sinònim de pensar o d'intuir, aquesta ja se que la tinc, no vull aquesta!!
Necessito la meva, el Peter va i torna i no se que em vol dir, però alguna cosa m'està dient...ei, això no és imaginació eh, és realitat, a veure si algú és pensarà que el Peter no existeix!!
Bé, això, que vull tornar a imaginar!!