30 euros

Buf !! , com sempre la part econòmica no em deixa respirar!! però tan és, ja començo a estar acostumat a fer filigranes...i sempre hi ha un gest que em dona un somriure genial...avui he viscut una de les escenes més boniques relacionades amb els diners que mai m'ha passat!!
Aquest matí, mentres treballava, m'ha trucat l'Isabel, la meva mare, vull dir la segona en arribar, però mare igualment, ja fa anys que la vaig adoptar...m'ha trucat emocionada, tan que m'ha fet donar un brinco i tot d'alegria!!
La conversa ha anat així...
Jo conduia i he escoltat com el móbil sonava, tinc tendència a mirar qui és i després posar-m'hi i dir:  un segon que estic conduint, en un moment paro... i així ho he fet.
Les primeres paraules que he escoltat és:
-Tú!! , que al tiu ( o sigui el meu estimat tiet, que poca cosa queda el nom de tiet a un home com ell!!) li ha tocat la loteria!!!
I jo, ostia!! que dius!! aleshores, he trencat els pantalons que ja no s'aguanten per enlloc, he començat a destrossar el cotxe amb la clau anglesa, m'he posat les mans al meu membre, mirant cap a la carretera i cridant "tomaaaaaa" a tothom que passava, han vingut els mossos i m'he baixat els pantalons i els he dedicat un "ojete", per fi als 42 anys he pogut fer una malícia!!!...he començat a fer brincos d'alegria mentres l'agent intentava controlar el meu estat, mentres jo li llepava la cara fent-li petons canins, he aconseguit escapolir-me de l'autoritat i com que portava els pantalons baixats m'he posat a fer aigues menors en via pública, o sigui he fet pipí!!...que guai!! que lliure, per fi seré feliç!!...
A la comisaria de Figueres seguia la meva cara de felicitat, quant de sobte se m'ha acostat un agent nou, vull dir nou per mi, i m ha dit que tenia dret a una trucada...osti!! que fort!! com les pelis!! aquell moment que tan he somiat de ser dolent per una vegada a la meva vida!! que feliç que estava...encara amb els pantalons baixats!!!
He pensat que abans de preguntar quant costa la fiança ( com que era nou en el tema m'he guiat per la tele, on el més gran fill de puta paga una fiança i tot arreglat) parlaria amb l'Isabel, que l'havia deixada penjada després de sentir aquella gran notícia!!! ... m'havia alliberat tan que ni havia recordat l'orígen de la meva bogeria!!
- Isabel!! estimada!! estic a la comisaria, he deixat el cotxe destrossat al mig de la nacional II !!
He pensat, pels meus interns, que si el premi era molt gran jo mateix arreglaria els 2 km que faig cada dia de nacional II !!!
-Isabel, per fi!! per fi serem feliços!! ja està, l'únic inconvenient que teniem està solucionat!!, que guai!!!
- Com anava dient estimat Alex- m'ha dit- al tiu li ha tocat la loteria, i ha vingut corrents a casa per dir-m'ho , està tan feliç!! i el primer que m'ha dit ha sigut : anem a fer un ingrés a l'Alex!! i per això et trucavem, perquè ens donguessis el número de compte.
Ostia!! , he pensat, si m'han de fer un ingrés és que ja ho ha cobrat , perquè ell està igual de pelat que jo sempre!!, per tant si ha cobrat no deu ser un premi molt gran...
-I quant li ha tocat ?- li he dit amb veu tremolosa i mirant a l'agent el seu paquet per si havia de fer-li alguna feineta-.
- 30 euros!!!!!!!- i poso moltes exclamacions perquè ho ha dit en un estat de felicitat brutal...
- no, no me'ls ingressis, que se'ls quedarà el banc!!, aneu a dinar a la meva salut...i així ho han fet...


En tota aquesta història hi ha molta part inventada...evident...però la part més bonica, certa, alegre, feliç, increible, alucinant i que no te preu, mai més ben dit, és la trucada de l'Isabel amb el meu tiet al costat feliços perquè em podien ajudar amb 30 euros, ho trobo genial i he pensat, a la puta merda tot!!...sóc feliç igual de tenir a gent que s'ilusiona per coses tan petites o tan grans com 30 euros...tot depen de com es miri...quina sort que tinc de viure amb gent que viu al "país de nunca jamás"...un gran somriure per ells...els estimo molt!!