La bondat individual

Avui hem anat a l'ambulatori, l'Aida s'ha fet mal al mateix lloc que fa un temps, res important, li han envenat el braç, cinc dies i en principi ja estarà..
Nosaltres sempre hem portat l'Aida a un pediatra pagant, no és perquè no ens agradi fer-ho per la sanitat pública, de fet el pediatra d'ella treballa a l'hospital als matins, però vam provar uns quants i finalment ens vam decidir per ell, per com explica les coses, per com tracta l'Aida, perquè no és de donar gaire medicament si no es alguna cosa imprescindible....
A la seva consulta fem les visites anuals. Per les urgències anem per la seguretat social i n'estem força contents i sobretot amb la que ara li toca, per tant estem ben servits...
Avui, però, la seva pediatra no visitava i hem anat a petar a algú desconegut...Hem arribat els primers i en una hora s'ha posat la sala a petar!!
Una nena ha vomitat, han trigat a netejar i la veritat és que ha començat a fer molta pudor, l'Aida es tapava el nas amb un jersei i ha vingut una mare/ noia i li ha donat un mocadoret que feia bona olor!...
Tot plegat semblava una mica caòtic, i mai havia vist aquella sala tan plena...dos pediatres i no paràven d'entrar nens!!...i és aleshores quant he vist la bondat de la gent altre vegada. L'Aida ja és gran , sap esperar però els nens més petits començaven a plorar i els pares, bé, les mares( tan sols hi havia dos pares allà, un d'ells jo , ja estic habituat a ser dels pocs pares a tot arreu ) aguantaven estoicament els plors, la pudor i l'espera...però no tan sols això, he vist quantitat de detalls d'ajuda entre uns i els altres, m'ha agradat l'escena i em continua reafirmant de que l'èsser humà, quant no pertany a res, o sigui , està ell sol, no te problemes amb el del costat...per més que alguns s'hi encaparrin a negar-ho, cada dia ho tinc més clar aquest fet...
Hem entrat a la consulta, un pediatra jove, de fet molt jove, m'ha sorprés, amb una cara de bon jan impresionant...m'ha encantat com ha tractat l'Aida, mentres anava de consulta en consulta saturat de tanta feina..." com es pot treballar així?" m'he preguntat sorprés...doncs si, si que és pot, i és més , encara es pot tenir forces per ser agradable, donar explicacions, fins i tot fer una gracieta i tot!
Realment individualment molta gent son tresors, jo crec que a vegades a la mateixa persona la poses en un lloc ple de gent a favor d'un ideal i surt la béstia que portem dins, sempre és un sinònim d'anar en contra de...és així, sembla que no puguem defensar res si no ataquem ... he arribat a pensar que ens agrada que ens ataquin, és com una sensació de que el culpable és l'altre...és una percepció meva eh, vull dir que com tot el que escric son opinions ,  res més...
Però vaja, al que anava, chapeau pels metges, chapeau per molts professionals de la sanitat, aprofitant per també agraïr als de l'ensenyament... a vegades penso que si no he tingut mai problemes amb cap metge o profe és perquè no era propens a trobar els problemes, vull dir que a vegades penso que molta gent te problemes perquè els vol tenir...i ho dic autoculpant-me d'altres situacions de la meva vida que és evident que jo mateix m'he col.locat en alguns problemes, no dic conscientment, però si no estàs predisposat a que vagi bé una cosa dificilment hi anirà, per tant en aquests camps com la sanitat i l'ensenyament estic super feliç de la gent que s'ha creuat en la meva vida, primer com a fill i nen, i després com a pare adult...jajjajajajaja...
Després hem anat al super i he flipat amb l'Aida com ha fet riure a molta gent, el dependent i alguns clients que hi havien...una noia m'ha dit: estàs ben apanyat!! i jo he rigut molt i he pensat: que guai!!, te moooolt sentit de l'humor i avui ho he vist més clar que mai...no coneixia ningú i en una conversa irònica amb un adult que també és de la conya com és el cap del super, ella l'ha superat i l'ha guanyat , i no ho dic com a pare orgullós eh, sino perquè ha sigut així...m'ha encantat l'escena...i a ella també, ja que s'ha emportat molts cromos gratis...
Tot i que s'ha fet mal a la mà, l'Aida estava contenta i esplendida amb tothom...és curiós que jo ho estic molt aquests darrers dies i els dos avui estavem més socials que mai...